07
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
18:47h
El triple objectiu d’ampliar les possibilitats comercials de la fruita per ajudar el sector primari, augmentar-ne el consum i evitar que se’n llence és el punt de partida d’una recerca del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. El projecte busca establir diferents punts òptims de maduració de la fruita de manera ràpida i senzilla per tal que el productor sàpiga quin és el millor moment de collir-la en funció dels usos que li vulga donar.
La investigació del grup de recerca Chemosens (Chemometric and Sensometric for Analytic Solutions), en col·laboració amb l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries i l’Instituto Tecnológico Agrario de Castilla y León, es basa en l’ús d’una tècnica novedosa, no invasiva i portàtil que permeta determinar l’estat de maduresa de la fruita, concretament del raïm, la fruita que centra l’estudi, al mateix camp, sense necessitat d’anar al laboratori.
“En el cas del raïm generalment sempre es busca el punt òptim pensant en la vinificació. Però si establim diferents moments de maduració es podrà aprofitar el raïm per fer-ne sucs, per convertir-lo en snacks, per menjar directament…”, explica la investigadora Montserrat Mestres, que apunta que gràcies a esta recerca el vinyater, que a vegades dixa el raïm al cep perquè no li surt a compte collir-lo o perquè hi ha sobreproducció, “tindrà l’oportunitat d’aprofitar-lo esperant a un altre moment òptim de maduració per destinar-lo a un altre ús”.
El primer pas és obtenir informació que siga representativa de l’estat de maduresa de tota la vinya de manera que “cal determinar paràmetres com la quantitat de sucres i acidesa de les mostres procedents d’un mostreig molt exhaustiu i que tingui en compte l’orientació i la posició del cep dins de la vinya, la de de cada gotim dins del cep i fins i tot la de cada gra dins del gotim per tal que les conclusions siguin fiables”, explica Daniel Schorn-García, un altre dels investigadors del projecte, que utilitzen l’espectroscòpia d’infrarojos per aconseguir-ho.
Tal i com explica Schorn, esta tècnica es basa en la interacció d’un feix de llum infraroja amb les molècules de la mostra, en este cas, el raïm. “Esta energia provoca que tots els enllaços de les molècules sofrisquen vibracions concretes que, amb un tractament matemàtic adequat o quimiometria, es poden relacionar amb la informació sobre la seua composició i en quina proporció es troba cada molècula”, argumenta l’investigador. Amb esta informació tan precisa, i tenint en compte en quin moment i en quina posició s’ha obtingut cada gra, es pot establir quins fruits són adequats per veremar en cada moment en funció del producte al qual es vulga destinar el raïm.
La investigació del grup de recerca Chemosens (Chemometric and Sensometric for Analytic Solutions), en col·laboració amb l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries i l’Instituto Tecnológico Agrario de Castilla y León, es basa en l’ús d’una tècnica novedosa, no invasiva i portàtil que permeta determinar l’estat de maduresa de la fruita, concretament del raïm, la fruita que centra l’estudi, al mateix camp, sense necessitat d’anar al laboratori.
“En el cas del raïm generalment sempre es busca el punt òptim pensant en la vinificació. Però si establim diferents moments de maduració es podrà aprofitar el raïm per fer-ne sucs, per convertir-lo en snacks, per menjar directament…”, explica la investigadora Montserrat Mestres, que apunta que gràcies a esta recerca el vinyater, que a vegades dixa el raïm al cep perquè no li surt a compte collir-lo o perquè hi ha sobreproducció, “tindrà l’oportunitat d’aprofitar-lo esperant a un altre moment òptim de maduració per destinar-lo a un altre ús”.
El primer pas és obtenir informació que siga representativa de l’estat de maduresa de tota la vinya de manera que “cal determinar paràmetres com la quantitat de sucres i acidesa de les mostres procedents d’un mostreig molt exhaustiu i que tingui en compte l’orientació i la posició del cep dins de la vinya, la de de cada gotim dins del cep i fins i tot la de cada gra dins del gotim per tal que les conclusions siguin fiables”, explica Daniel Schorn-García, un altre dels investigadors del projecte, que utilitzen l’espectroscòpia d’infrarojos per aconseguir-ho.
Verema a Mas dels Frares
Les anàlisis clàssiques de les mostres impliquen el seu transport fins al laboratori i, un cop allà, l’ús de tècniques costoses en temps i en diners. És per això que, segons els investigadors de la URV, una tècnica com l’espectroscòpia d’infrarojos, que és molt ràpida, no requerix cap reactiu i que, a més, permet fer la mesura in situ de la fruita al camp sense afectar-la, suposa una alternativa molt interessant.Tal i com explica Schorn, esta tècnica es basa en la interacció d’un feix de llum infraroja amb les molècules de la mostra, en este cas, el raïm. “Esta energia provoca que tots els enllaços de les molècules sofrisquen vibracions concretes que, amb un tractament matemàtic adequat o quimiometria, es poden relacionar amb la informació sobre la seua composició i en quina proporció es troba cada molècula”, argumenta l’investigador. Amb esta informació tan precisa, i tenint en compte en quin moment i en quina posició s’ha obtingut cada gra, es pot establir quins fruits són adequats per veremar en cada moment en funció del producte al qual es vulga destinar el raïm.