A partir dels 40, a la pressió estètica que ja pateixen les dones se n'hi afegeix una de nova: preparar-se per a la menopausa. És un dels temes de Punt de no retorn (L'Altra Editorial), la nova novel·la de l'escriptora ampostina Maria Climent. "Quan veus venir la menopausa, sembla que t'hagis d'estar entrenant", diu en una entrevista a l'ACN.

El llibre va començar com un encàrrec de la seua editora, Eugènia Broggi, que li va proposar escriure una novel·la eròtica, i n'ha conservat les escenes de sexe, un terreny que l'autora veu "súper poc explotat" en la literatura catalana. Però sobretot parla de parelles en crisi i de precarietat: "Segur que hi ha moltes parelles que no se separen perquè no s'ho poden permetre".

Escrita en el registre ebrenc que caracteritza l'autora, Punt de no retorn té com a protagonista la Júlia, una mestra de 41 anys casada amb la Mòn, deu anys més gran, amb qui té una filla. La Júlia ve d'un entorn rural i encadena substitucions mal pagades. La Mòn és d'una família d'advocats ben situada de Barcelona. La criança, els anys de convivència i un repartiment desigual de les tasques de casa han anat desgastant la parella, i els equilibris salten pels aires quan la Júlia té l'oportunitat de passar tres mesos fora formant-se en allò que sempre ha volgut fer.

Maria Climent explica que volia parlar "de la menopausa i de la pressió estètica que sentim les dones a partir dels 40". La Júlia viu pendent de complir els cànons de bellesa, mentre que la Mòn, que ja hi està arribant, no fa res per evitar-ho. "Ella viu deslliurada de la mirada masculina", diu l'autora. En canvi, la protagonista, que no accepta l'etiqueta de lesbiana tot i estar casada amb una dona, es pregunta per a qui vol tenir els pits tersos. La seua amiga Èrica ho porta més enllà: diu que ara sent més pressió que als 20 anys, perquè obre Instagram i només hi veu dones de 50 i 60 anys "superguapes i superfibrades".

Del desig femení a la menopausa, Climent diu que "cada vegada se'n parla més", i que està bé, perquè "existeix". També parla de la por de "fer 50 anys i desaparèixer, deixar de ser vista", llevat que t'hi hagis preparat fins a arribar-hi en una forma física envejable, "fins a un punt una mica còmic".

La protagonista té la mateixa edat que l'autora, però Climent insisteix que és "una història 100% de ficció". Això sí, al seu voltant veu "una crisi dels 40 estratosfèrica", especialment el moment en què t'adones que algunes decisions, com la de ser mare, ja no tenen marxa enrere. Ho resumeix una frase que travessa el llibre: "Vas conduint per la vida fins que un dia aparques".

Un sostre per poder separar-se

La precarietat és un altre dels eixos centrals de la novel·la. La Júlia depèn dels diners de la Mòn i dels seus pares, i es retreu no haver aprovat unes oposicions. "Si hagués nascut en una altra família, aquesta oportunitat potser m'hauria arribat als 30 i no als 40", es lamenta el personatge, que carrega amb la culpa de deixar la filla. Climent ho porta a la vida real: "Segur que hi ha moltes parelles que no se separen perquè no s'ho poden permetre o perquè saben que un dels dos no reunirà les condicions per tenir una custòdia compartida".

A través de les converses amb les amigues, Punt de no retorn també fa servir paraules com 'situationship' o 'lovebombing', que posen nom a situacions que "ja existien". "Ja que tenen un nom, encara que sigui en anglès, posem-hi el focus", diu l'autora. I el punt de no retorn del títol, afegeix Climent, és aquell moment en què t'adones que una relació ja no es pot salvar.