Les relacions intermitents són més intenses? La lucidesa et salva de la toxicitat? La complexitat d’allò que no qualla eternitza el vincle? Quin paper hi juguen les amistats? En Tots els punts i a part, la seua última novel·la, l’escriptora canareva Marta Sans explora la dependència emocional d’una dona contemporània i conscient de la seua caiguda a un abisme buscat, atrapada entre el mite de l'amor romàntic i la pulsió vital que surt de l'addicció a sentir-se escollit.

Com definiries el vincle que s’estableix entre la Rita i el Ramon a la novel·la?
No és una relació d'amor, sinó d'addicció. La Rita té una atracció gairebé obsessiva per Ramon, però no per la profunditat de la relació, sinó per com ell la fa sentir. Ella s'enamora de la seua pròpia versió de Ramon, que la fa sentir única, desitjada, l’escollida... i al mateix temps, ell queda enganxat d’esta necessitat que té la Rita.

Pervers...
És un engranatge molt pervers que traspassa l'amor i fa activar ferides molt profundes i a la vegada provoca intensitat i adrenalina, i això pot enganxar-te molt més que l'amor i sostindre una relació intermitent durant anys.

La Rita ens mostra com saber-se la teoria sobre les relacions insanes no ens estalvia caure-hi?
Volia posar damunt de la taula com una dona actual, contemporània i formada que sap reconéixer perfectament estes coses, continua repetint els patrons i la trampa de l'amor romàntic que li posa Ramon.

La història també aborda a la vida adulta, com les relacions influeixen en la construcció de la identitat
Durant la joventut tendim a no saber el que volem, a voler-ho tot, a dubtar molt, a ser contradictoris i en este pas a la vida adulta aprens a conviure amb les teues ferides, a acceptar que tu tens un passat, que este passat estarà allà, que podràs tindre una vida que t'agradarà, però entenent que viuràs amb esta ferida. El pas de la vida adulta és això, aprendre a conviure en les ferides, amb les contradiccions i amb el passat.

El patiment et fa viure més intensament?
La generació mil·lennial hem crescut en ficcions on s'associava el patiment a la intensitat amorosa. Allò que ens deien quan érem menudes: "Qui t'estima et farà patir". Probablement, qui t'estima no et farà patir, però quan ho has integrat tant a la teua pell, associes que si una cosa et fa patir o et genera malestar és un símptoma d'intensitat amorosa i passional. En canvi, quan una cosa és més plaent i no et fa patir, en esta societat complexa, moltes vegades s'associa a l'avorriment o a la pau. Hem crescut i encara consumim ficcions a la tele o a la música on el dolor es transforma en una èpica de la intensitat que ens deixa petjades a la pell. De fet, el que és intens, fins i tot el dolor, ens fa sentir vius.

En este punt hi ha també un component hormonal, lligat a les emocions, que enganxar?
I tant. En el cas de la Rita i el Ramon, tenen una relació molt llarga de molts anys de manera intermitent. Quan vius una cosa intermitent i mai saps si serà l'última vegada, quan serà la pròxima o si l'altra persona et contestarà o apareixerà, vius en un estat d'alerta constant. El teu cos s'acostuma a viure en alerta, i això fa que els moments quan esteu junts els visques de manera molt intensa, tot i que objectivament no ho serien. El record que et deixa a la pell ve d'aquella cosa tan esperada, de la fantasia. Quan estàs jugant amb algú i us envieu missatges, construeixes una fantasia de saber quan et respondrà. Si no et responen en 48 hores i després t'envien un missatge, allò et puja l'adrenalina, però és angoixa pura. Ens ho han venut com a intensitat amorosa, però és l'angoixa de la incertesa que tot això et genera.

Defuges d’un simple retrat de víctima i agressor, els dos protagonistes tenen moltes arestes i contradiccions, com vas treballar esta psicologia?
Per a mi era important que tots dos fossen personatges complexos i que jo com a autora no els moralitzés. El judici ha de vindre del lector. Hi ha lectors que m'han dit una cosa i d'altres que m'han dit el contrari. La Rita és una protagonista contradictòria; a vegades no entens per què actua així o ho intueixes, però no ho saps. En la ficció tendim a idealitzar els personatges femenins com si fossen sempre bons, i quan són roïns els jutgem més. En canvi, a la literatura hi ha molts personatges masculins complexos que no actuen bé i ho veiem més lleu. Volia remarcar que una dona també té un costat fosc del qual s'ha de fer literatura perquè és la realitat.

Ramon utilitza tècniques de manipulació molt subtils, fines i antigues, amb sentències lapidàries com "Ningú t'estimarà com jo"...
Sí, però volia que tingués vulnerabilitat; ell està molt invertit en la relació i també és cert que no és fàcil estar amb algú com la Rita, que sempre vol fugir. Voldria que el lector empatitzés amb la desesperació que pot tindre Ramon, plantejant una relació complexa on cadascú juga amb les seues vulnerabilitats.

Tampoc és un llibre feminista moralitzador, però sí que hi ha una crítica molt realista a les dependències de qualsevol classe, ja siga d'una dona cap a un home i al revés.
Tu pots tindre una dependència econòmica —que en molts casos és violència—, una dependència social —depenent de l'entorn per no quedar-te sol— o una dependència emocional. Els dos protagonistes són persones emancipades des del punt de vista econòmic i social, no es necessiten per a continuar la seua vida tal qual, però tenen una dependència emocional molt vinculada a la identitat. La Rita coneix a Ramon quan té 20 i pocs anys i això t'afecta molt més a la identitat. Per això estes relacions són tan complexes d'abordar, perquè són molt identitàries.

També és complex el tema de l'amistat, amb mentides i coses que s'amaguen
L'amistat és un dels grans temes del llibre. Quan estàs en una relació de dependència i ho passes malament, tu pots decidir cremar-te, i és una opció vàlida. Però algú t'ha de fer de contrapunt. L'amiga de la Rita, la Laia, li diu les veritats. A vegades no és fàcil dir les veritats ni tampoc entomar-les. Quan la Laia li diu coses i la Rita manté silenci, és perquè sap que té raó. La xarxa d'amistats és molt important perquè et sosté, tot i que a vegades ocultes informació per por a sentir-te jutjada. Totes hem sigut jutges i totes hem vist amigues en relacions així. L'amistat femenina és una xarxa potentíssima, sobretot en este tipus de relacions, però també és una xarxa complexa i d’alguna forma volia desmitificar les amistats idíl·liques entre dones.

Com l'has treballat el llenguatge per aconseguir que siga tan sensorial?
Jo em poso davant la pantalla i vaig fent sense prendre gaires notes prèvies. Per a mi és molt important situar-me en l'espai i descriure elements sensorials de l'entorn de manera cinematogràfica, sense caure en descripcions llargues. La Rita li dona moltes voltes a l'olor de Ramon, de les coses i del poble.

Les olors i la música...
Correcte. A escala sensorial és una manera d'embolcallar el lector perquè forme part de la lectura, tancant-lo a la mateixa habitació que la Rita.

També situes la trama en un entorn rural, en un poble on el que és privat passa a ser públic. De quina manera plantejaves este entorn?
El poble és un espai físic, però també emocional, un lloc on sempre seràs filla, amiga o exparella d'algú. És difícil tornar a començar. Per a molta gent de la generació de la Rita que ha marxat a les grans ciutats a viure i que van retornant al poble, en tornar hi ha incomoditats i dinàmiques que no canvien. No pots esborrar la teua identitat. La gent de poble que anem a la ciutat sempre tenim una part connectada al poble i mai estàs del tot a cap dels dos llocs, sempre estàs en guerra amb tu mateix.

Fins a quin punt t'ha enganxat a tu com a autora la personalitat d'un personatge que has creat?
Com a lectora enganxa perquè caus en la mateixa trampa que la protagonista i com a autora també; va ser una escriptura on em vaig enganxar molt a l’hora de construir la història. Este  tipus de relacions tenen un component addictiu com una droga, amb pujades i intermitències que activen les mateixes zones del cervell. Quan escrius t'enganxa de la mateixa manera, i a vegades és difícil agafar distància dels personatges.