Darrere els horitzons: el viatge sonor cap a la lluminositat madura d'Èric Vinaixa

Cultura

El músic de Miravet signa el seu vuitè disc, una exhibició de sensibilitat sonora on el rock d'autor preciosista dialoga amb la cerca de l'equilibri interior i la celebració del present

Publicat el 22 de novembre de 2026 a les 10:48
Actualitzat el 22 de novembre de 2026 a les 10:51

El music de Miravet Èric Vinaixa viatja sempre als confins d’un univers propi per teixir la música. Viatja al caos d’una etapa vital dolorosa, viatja al punt minúscul de confluència fugissera entre el dia i la nit, viatja allí on neix l’amor i reneixen les forces i ara s’atreveix a viatjar darrere els horitzons. I el que hi ha vist ho ha plasmat en el seu vuitè disc –el sisè en solitari-, Darrere els horitzons, un treball on manté la seua essència de rock elegant i melòdicament cuidat, en el que suma noves textures, arranjaments filats amb precisió i una profunditat poètica tan emocionant com madura. Emoció, claredat melòdica i serenor creativa, així és com ha arribat el compositor al seu nou disc, que referma l’evolució de la seua obra com un espill de les seues vivències vitals.

El repertori es desplega com un mapa interior d'onze peces que s'enllaçen per narrar una mateixa història d'aprenentatge, vitalisme i llibertat. En el fons, el fil conductor és tornar a trobar-se i respirar tranquil. A Darrere els horitzons, este Pigmalió musical ebrenc mostra la seua veu sense presses ni subterfugis, buscant tornar a mirar el món amb ulls de xiquet i sentint-se lliure quan canta. Una necessitat d'aturar-se i curar-se que es fa clara en peces com "L'arbre del desert", on explica el pas per les ports i les nits de malsons fins trobar una sensació de calma i de tornar a sentir que el món és casa.

No tot és llum i bonança. "Ho hem perdut" parla sense embuts del trencament d'un vincle profund i de veure com somnis compartits es desfan. A "Renàixer", el comiat arriba en forma de carta i de dol: algú marxa per intentar ser feliç, deixar enrere un passat que ofega i aprendre a estimar-se i a perdonar-se.

L'impuls de viure, estimar i no deixar de somiar

Malgrat les caigudes, el missatge que acaba pesant més és el de no rendir-se. "Enceníem l'univers" recorda aquella nit de fugir de la tempesta i encendre el foc per sentir-se lliures, i anima els amics a buscar la força per dins quan toca passar pàgina. "Mai més deixaré de somiar" assumeix el pas del temps i l'abandó de les il·lusions que s'han quedat pel camí, però defensa que encara hi ha espai per a l'esperança. Les mateixes ganes de viure el present es fan notar a "Quina sort", una crida a aprofitar el moment mirant la mort de cara, per abraçar la gent estimada i per allunyar-se de les falsedats sabent que el temps passa.

També ens parla de quan arriben noves il·lusions a "Primeres converses", on retrata l’emoció pura i el vertigen d'aquells primers intercanvis que fan sentir viu. "Tresors" posa en valor la memòria íntima: les cançons, les converses llargues, les rialles i la gent —amics i amants— que han acompanyat el camí i s'han convertit en el millor refugi.

I també hi ha alguna mirada cap a la falsedat de qui parla malament a les esquenes per tapar les pròpies frustracions: "M'han dit m'han dit” és la seua crítica particular a l'enveja i la xafarderia.

En conjunt, són lletres directes que parlen de la fragilitat humana sense amagar-la, però que sempre acaben buscant un motiu per aixecar el cap, estimar millor i continuar caminant.

Darrere els horitzons no és només una col·lecció de cançons acuradament produïdes; és el testimoni d'un músic que ha sabut evolucionar sense perdre el contacte amb les seues arrels ebrenques ni amb la sinceritat del seu ofici. Un disc de rock d'autor melòdic, amb herència del pop clàssic, el blues i el soul, que amplia les possibilitats sonores de Vinaixa aprofundint en el seu univers musical. Un segell d’autenticitat.

Escull Aguaita com la teva font preferida de Google