El sector arrosser exigeix ajuts urgents per afrontar la crisi de rendibilitat que s'ha agreujat enguany amb uns preu desplomats fins als 0,31 euros per quilo. Alerten que la reducció d'ingressos ha estat del 38% en dos anys, amb pèrdues que superen els 834 euros per hectàrea esta darrera campanya, que no permeten cobrir ni els costos de producció.
El sector arrosser ha tingut unes pèrdues mitjanes d'entre 10 i 12 cèntims d'euro per quilo d'arròs en la campanya 2026 que ara acaba. Com ha assenyalat el president de l'associació de Productors Agraris del Delta i l'Ebre, PRODELTA, Toni Almudeve, també president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, això representa pèrdues de més de 14 milions d'euros per als arrossaires deltaics.
La pèrdua supera els 834 euros per hectàrea en un context en què els costos de vida i de producció s'han disparat. El càlcul incorpora els ajuts estimats per fertilitzants i gasoil, que sumen 113,65 euros per hectàrea. Tot i que la producció s'ha situat prop de les 140.000 tones, s'ha anat a preus de l'any 2000. "Ja pots fer quilos, però si no tens preu, no serveix de res", ha remarcat Josep Antoni Vidal, responsable de l'arròs d'UP.
PRODELTA, el Gremi de la Pagesia Catalana Revolta Pagesa, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i Unió de Pagesos (UP) s'han unit per reclamar al Departament i al Ministeri d'Agricultura que s'activin un ajut urgent, "extraordinari i temporal" per compensar les pèrdues de l'actual campanya. "Aquesta compensació ha de permetre mantenir la viabilitat de les explotacions i preparar la pròxima campanya i evitar l'abandonament del cultiu", ha recordat Almudeve. Segons la Taula Agrària, la compensació de pèrdues hauria de ser de 600 euros per hectàrea.
Els arrossaires alerten que la caiguda de preus es deu a "la sobreimportació d'arròs que hi ha al mercat europeu". "El cultiu és deficitari a Europa i té una agroindústria que més o menys funcionava, però quan ens ve l'arròs de l'estranger, pertorba el mercat i fica uns excedents que és impossible treballar en aquests preus", ha explicat el president de PRODELTA.
Noves varietats poc rendibles
El poc rendiment de les noves varietats, com Provisia i Clearfield, que s'han posat a prova ha agreujat encara més la situació i en alguns casos s'han pagat a 0,28 euros per quilo. "Això no es pot assumir". Aquestes varietats, com ha detallat Joan Regolf, president del Gremi de la Pagesia Catalana, no són transgèniques i són resistents a un dels herbicides permesos que permeten "conviure millor amb el problema de les males herbes", com no passa amb les autòctones.
PRODELTA, Unió de Pagesos, Revolta Pagesa i la FCAC demanen ampliar les tecnologies per combatre les plagues i les males herbes, així com autoritzar l’ús de varietats tradicionals que donen bons resultats i facilitar les eines necessàries per protegir-les i millorar la viabilitat del cultiu. En este sentit, reclamen agilitzar les autoritzacions excepcionals quan no hi hagi alternatives raonables, facilitar els usos menors i les ampliacions d’ús, estudiar els productes autoritzats en altres estats membres i justificar tècnicament les denegacions.
D'altra banda, també reclamen poder fer els tractaments agrícoles amb drons, que els ha prohibit el govern espanyol i que la Generalitat assumeixi el 100% del cost de les saponines per controlar el caragol maçana, inclosos el producte i la seua aplicació. La plaga s'ha estès al 80% al marge dret, on estava continguda i suposarà més despeses per als arrossaires. "Necessitem una gestió eficient. Defensem que la pagesia no ha d'assumir el cost de combatre un problema que no ha provocat", ha dit Almudeve.
El sector lligat a la conservació del Delta
Finalment, el sector arrosser recorda que la viabilitat de l'arròs "és essencial per conservar el delta de l'Ebre" i que les prop de 21.000 hectàrees d'arrossar que hi ha "funcionen temporalment com una extensa zona humida, proporcionen aliment i hàbitat a l'avifauna i contribueixen al manteniment del paisatge i de la biodiversitat". "L'abandonament del territori obliga posteriorment a destinar molts més recursos públics al seu manteniment i, malgrat aquesta inversió, augmenta la vulnerabilitat", ha alertat els pagesos.
