Fa quinze anys que l'hemidelta esquerre de l'Ebre conviu i combat el caragol maçana, una espècie invasora que es menja els brots tendres de l'arròs i destrossa les collites. El mol·lusc és extremadament difícil d'erradicar. Hiverna sota terra, es reprodueix molt de pressa, i es propaga fàcilment per canals i arrossars. Durant anys, la plaga s'havia contingut a l'hemidelta dret en unes 200 hectàrees (1%) però s'han escampat greument la plaga al marge dret.
Quan acabi la campanya de la sega de l'arròs, a final d'octubre, es podrà concretar, amb les dades de les comunitats de Regants de la Dreta i de l'Esquerra, quina és la "magnitud de la tragèdia" sobre l'afectació de la plaga del caragol maçana al delta de l'Ebre. Tant els pagesos com el Departament d'Agricultura pronostiquen que l'afectació superarà el 70% dels arrossars a l'hemidelta dret. A l'esquerre ja fa anys que és del 90%.
Primer avís, la sequera
Que la contenció de la plaga estava en risc, ja s'anava advertint des de 2023, quan els arrossaires van patir una retallada del 50% de la concessió del reg per inundar els camps d'arròs. Això va obligar els regants de l'hemidelta esquerre a reutilitzar l'aigua dels desguassos i recircular-la als camps per mantenir la làmina i reduir la salinitat, però va facilitar la reinfecció i expansió de la plaga, que només en dos anys es va multiplicar per cinc.
Les danes de l'octubre de 2025 i borrasca Oriana del febrer han acabat de dinamitar el control de l'espècie invasora. La inundació dels camps va comunicar grans superfícies agrícoles i va facilitar la dispersió del mol·lusc, sobretot al marge dret deltaic. Tot el que s'ha après al marge esquerre durant més d'una dècada, ha calgut posar-ho en pràctica de pressa a l'altre hemidelta.
Com ha apuntat Antoni Espanya, director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, s'està compartint l'estratègia per atacar-lo amb mesures com les saponines, les trampes i les barreres. Estes mesures es duen a terme per controlar la circulació de l'aigua i confinar els caragols als desguassos, o la salinització dels camps, a la zona litoral, ja que esta espècie invasora no sobreviu a l'aigua salada. També s'està comprovant que escampar la palla després de la sega i cremar-la al camp és molt eficaç per reduir a densitat de la plaga.
Així i tot, Espanya diu que l'objectiu no ha canviat. "Allí on el puguem erradicar, erradicar-lo, però la situació que ens ve és d'una presència massiva i, per tant, el que hem de fer és donar instruments als pagesos perquè puguin, de moment, conviure amb el caragol a l'espera de trobar mètodes eficaços d'erradicació massiva, que ara per ara no els tenim, però no es descarta que en el futur puguin existir", ha confiat el director ebrenc d'Agricultura.
Més diners per a saponina
Pel que fa a les saponines, el Departament d'Agricultura ja ha anunciat que incrementarà la dotació de les ajudes per comprar-les fins als 834.000 euros. "Aquest augment de superfície afectada està provocant que les dotacions pressupostàries inicials s'hagin vist desbordades. Teníem una previsió del voltant de mig milió d'euros que ha calgut apujar fins a 834.000 euros", ha explicat Espanya. Enguany se'n podran beneficiar 450 productors, però ja es treballa amb previsions que seran "molts més" l'any que ve.
En canvi, des d'Unió de Pagesos reclamen que el pagament d'estos ajuts no es retardi. "Encara se'ns deuen els de 2025 de la saponina. El 2024 els van pagar el 14 d'agost del 2025, però enguany encara no s'ha pagat", ha reclamat Josep Antoni Vidal, responsable del sector de l'arròs del sindicat agrari. "Està molt bé que ens donin el 75% -del cost-, però que paguin", ha insistit.
Vidal també ha reclamat que es plantegi l'ampliació d'altres productes contra la plaga del caragol maçana que s'utilitzen a Sud-amèrica. "A Europa no es poden fer servir, però l'arròs sud-americà el portem aquí. Explica-m'ho", ha criticat. D'altra banda, des d'Agricultura apunten que s'està treballant per catalogar la saponina com a producte d'ús quotidià, fet que "disminuiria molt el cost".
Proves amb el cranc blau
El Departament i Unió de Pagesos coincideixen en la proposta de fer proves amb el cranc blau. Esta, també, espècie invasora ha erradicat la presència del caragol maçana al riu Ebre. El problema de portar este bivalve és que pot posar en risc la biodiversitat perquè té un fort impacte sobre els ecosistemes. "És un depredador del caragol maçana, però cal evitar efectes col·laterals. No és una pràctica que vegem que es pugui aplicar de forma generalitzada al Delta, però podria servir puntualment en certs llocs", ha avançat Antoni España.
Reducció de l'IRPF
Una altra mesura que hi ha sobre la taula per ajudar els arrossaires afectats per la plaga és l'equiparació de la bonificació de mòduls de l'IRPF perquè els pagesos de l'hemidelta dret tinguin la mateixa que els de l'Esquerra. Per l'afectació del caragol maçana, fins ara la reducció era de l'11% a la dreta i del 33% a l'esquerra.
"Ara és de preveure que al marge dret també se li podrà aplicar a aquesta bonificació de mòduls, amb la qual cosa també les càrregues via IRPF que tenen seran una mica més lleugeres i ajudarà el pagès a mitigar la despesa econòmica que li genera el caragol", ha defensat España.
El responsable d'UP ha recordat que és una proposta que l'organització agrària va demanar "ja fa molts anys" i que ha tingut grans beneficis per als arrossaires de l'hemidelta esquerre. Vidal remarca que serà important reduir els diners que "han de treure de la butxaca" en un moment de preus desastrosos. Segons apunta, en dos anys s'ha passat de cobrar 580 euros per tona a 330 euros, tot i l'increment dels costos de producció i els costos que afegeix la plaga.
Tampoc les noves varietats que s'estan posant a prova han donat el rendiment esperat. "No ens esperàvem la dispersió de la plaga, les varietats noves no han estat a l'altura, ni en rendiment ni en quilos, ha fet més calor i aquests preus que són decebedors. Són moltes coses desastroses que s'hauran de començar a arreglar", alerta Josep Antoni Vidal.
