Joves que tornen de la universitat passant per la vorera pel davant del monument i el veuen com un element més del paisatge quotidià, minvat de la càrrega simbòlica amb què es va erigir. Nouvinguts que alguna cosa n’han sentit a dir de la història però sense aprofundir-ne. Turistes que s’hi fan alguna foto encara que estèticament no els agrada massa. El ventall poblacional que respon amb indiferència a la presència del monument franquista del riu Ebre a Tortosa s’ha eixamplat de tant que triga a resoldre’s el conflicte i davant la persistència de postures entre partidaris i detractors.
“A mi, si et dic la veritat, ni fu ni fa”, afirma Pere Pujol. Als seus 52 anys, este resident a Tortosa natural de Móra d’Ebre forma part de les generacions que han conviscut amb el monument durant dècades. Alguns com ell, manifesten un clar esgotament envers les decisions dels partits polítics sobre este tema. Segons el seu parer, “els governants haurien de destinar els esforços a resoldre qüestions urgents com l'habitatge o la creació de llocs de treball”. Però per a altres, com Maria José, els símbols també són cabdals, i li indigna que hi haja elements franquistes que perduren a l'espai públic quan la llei obliga a retirar-los: “No entenc com passen els anys i els governs, i aquí tenim el monument per a vergonya de molts”, afirma.
Tots dos apunten, i en això coincideixen, en la banalització que el turisme fa de l'espai: “Molts visitants estrangers es limiten a fotografiar l'estructura encuriosits per la silueta d'una àguila, sense tenir la més mínima noció del seu origen franquista”, assegura Pujol.
- Dos vianants travessant el pont davant del monòlit franquista.
- Sílvia Berbís
I és que una de les conseqüències del fet que la solució face anys que està encallada és que no es retira però tampoc es fa divulgació històrica in situ de la càrrega simbòlica que ostenta. D’esta manera, lluny de les trinxeres ideològiques, a peu de carrer es fa evident un fenomen que s'ha anat consolidant amb el relleu generacional: la pèrdua progressiva del significat polític originari del monument, especialment entre la gent jove i els col·lectius nouvinguts.
En David, un veí de la ciutat de 28 anys, sintetitza este canvi de mirada defensant que el valor d'un element patrimonial no el determina la intenció amb què es va erigir, sinó “el reconeixement que li atorga la societat amb el pas del temps”, defensa. Des del seu punt de vista, una gran part dels tortosins identifiquen el monòlit simplement com un recordatori de la cruenta batalla que va tenir lloc al territori. «A mi personalment m'és bastant indiferent. Forma part de la façana fluvial que hi ha avui en dia a Tortosa, però també en formaven part les cases davant de la catedral i es van tombar, així que si finalment es trau, es traurà un element i canviarà el perfil, però poca cosa més».
La mateixa complexitat l'expressa la Sabina, de 27 anys, natural de Torredembarra i instal·lada a Tortosa des de fa un any i mig. «No ho vaig veure com un element franquista fins que m'ho van explicar». Ella rebutja de ple el règim franquista i considera que qualsevol element que l'enaltisca s'hauria d'eliminar dels carrers, però reconeix que l'arrelament històric a la ciutat fa que el debat no siga blanc o negre.
Joves i nouvinguts buscant significat
La Samantha, de 21 anys i procedent de l'Equador, estudia ADE a Tortosa. De retorn de la universitat amb un grup d’amigues, cada dia passa pel davant del monòlit, però admet que desconeix per complet la polèmica i el significat de l'obra, motiu pel qual la seua presència no li molesta. La Daniela, arribada des de Colòmbia fa dos anys, en ser preguntada s'atura a llegir la inscripció que ret homenatge als combatents que «van trobar glòria» a la batalla. Davant la manca de context sobre si s'adreça a un bàndol o a tots dos, planteja un raonament pragmàtic: per als veïns que caminen diàriament per la ciutat deu ser un element representatiu del que es va viure. L'Aya, resident a la ciutat des de fa tres anys i originària del Marroc, té coneixement de la repressió que va implicar la dictadura de Franco. Tot i comprendre que l'Estat no vulga mantenir símbols d'un règim autoritari, troba cert sentit a conservar-lo com a testimoni físic d'un període fosc “perquè la societat no n'oblide l'impacte”.
De la il·lusió a la crítica davant l’acord parlamentari
El recent acord parlamentari entre el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP per aprovar la futura llei de memòria democràtica establint un termini improrrogable d'un any retirar el monòlit franquista ha posat per enèsima vegada el cas d’actualitat. Per a les entitats que porten dècades lluitant per la desfranquització de l'espai públic, este pacte suposa un pas il·lusionant i esperen que definitiu, tot recordant que les màquines fa més de cinc anys que estaven preparades per desmantellar-lo i el jutjat les va aturar.
Ester Baiges, portaveu de la Comissió per la retirada del monument franquista de Tortosa, celebra que el text legal reculla de forma explícita i inequívoca l'obligatorietat de desmantellar una estructura que «ja fa massa temps que perdura». L'entitat recorda que va traslladar aquesta petició directament a la comissió de Justícia i remarca que, més enllà del tràmit legislatiu, la via judicial continua viva: l'esperat aixecament definitiu de les mesures cautelars per part del tribunal de Tarragona hauria de permetre actuar de manera immediata. Per este motiu, Baiges exigeix tant a la Generalitat com a l'Ajuntament de Tortosa “que tinguen a punt contractes, permisos i tràmits administratius perquè les màquines puguen entrar al riu tan bon punt la meteorologia i la justícia ho autoritzen”.
Per contra, pel Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l'Ebre (Corembe) l’acord parlamentari "ignora la voluntat dels tortosins", i "passa per damunt del resultat de la consulta popular" de 2016 en què els votants van optar per mantenir, reinterpretar i contextualitzar el monument. Per a l'entitat l'acord "alimenta la confrontació i no té en compte el valor històric, patrimonial i econòmic que el monument representa per a la ciutat".
Mentre els mecanismes del Parlament es mouen per afrontar el termini de dotze mesos i instar de nou al desallotjament del monòlit de la llera de l'Ebre, Tortosa afronta la possible desaparició d'un dels seus elements més controvertits amb una societat que, en bona part, l’ha anat desposseint de bona part del seu verí ideològic per convertir-lo en objecte de quotidianeitat.
