Moviments veïnals ebrencs en combat

L’Ebre torna a estar en combat. És gairebé un instint de supervivència que aflora cíclicament quan alguna amenaça s’intensifica i agreuja els greuges detectats i un sentiment de marginació territorial gairebé endèmic. Si arriba l’amenaça des de flancs diversos l’activisme ciutadà que sembla formar part de l’ADN dels ebrencs entra en escena amb força. Com ara. Cinc plataformes i entitats veïnals pròpies de les Terres de l’Ebre estan en plena lluita i se sumen a altres organitzacions de caire més general, també batallant pels drets de la ciutadania, com ara la PAH o Salvem les Ambulàncies. Dècades després, estos moviments en combat són hereus d'entitats com la Coordinadora Antitrasvasament, el moviment antinuclear, la plataforma contra la massificació eòlica i la contrària al projecte Enron, embrions d'una rebel·lió ciutadana que torna a estar en plena expansió. 
 Al capdavant, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, mare de totes les lluites,davant un pla de conca que posa en risc, diu, no només el sistema ambiental, també productiu, econòmic i social d'esta terra. Al seu costat, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, reclamant el desmantellament del projecte Castor que va fer tremolar la terra, i exigint que el cost del despropòsit no caiga sobre l’esquena dels usuaris del gas. La Federació de Veïns d'Amposta és la punta de llança de la lluita per una solució a l'elevada sinistralitat de la N-340 al seu pas per estes comarques, un dels punts negres viaris del país. Complementant esta lluita per una mobilitat més d’acord a la que gaudixen altres territoris catalans i per un servei ferroviari menys precari, la plataforma Trens Dignes. Finalment, la Comissió per a la retirada dels símbols franquistes de Tortosa impulsa la retirada del major monument franquista de Catalunya. Al darrera de cada entitat, voluntaris que dediquen part del seu temps a la defensa del bé comú. Estudien, planifiquen estratègies, perden el son, dixen la família per reunir-se després de sopar, amb el convenciment que la lluita no es pot donar per perduda sense plantejar-la. I en això estan.

Matilde Font és una de les activistes que formen part del ‘nucli dur’ de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. S’hi ha implicar de cap, paradògicament, després que el govern de l’expresident Zapatero derogués el gran transvasament de l’Ebre. ““Em vaig implicar més llavors perquè vaig tenir la sensació de que, amb el temps, ens la colarien”, afirma. I ara, sosté la PDE, és quan la intenten ‘colar’, amb un pla de conca que posa una obligació de cabal ambiental ínfima al tram final del riu per dixar la porta oberta a la venda d’aigua riu amunt. En una lluita tan llarga com és la d’esta Plataforma, cal tindre encert a l’hora de detectar el moment de demanar a la ciutadania que torne a la càrrega. “Actualment està en escac tot un sistema ambiental i econòmic i un signe d'identitat”, alerta esta infermera de professió. Han passat 15 anys des de l’última ofensiva i ara cal blindarel riu per a un mínim de quinze anys mes.
 D’alguna forma, en la PDE s’hi va emmirallar la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia per defensar el territori d’un projecte gasístic que va provocar una crisi sísmica inaudita. El canareu Joan Ferrando s’hi va involucrar des del principi. “El més important era recopilar tota la informació que fes mancada per poder difondre-la i ajudar a la gent a formar-se un criteri real del que teníem davant”, explica. Per tirar endavant esta labor, la gent d’esta Plataforma s’han hagut d’empapar de coneixements tècnics aliens a les seues tasques professionals: sismologia, geologia… I també van aprendre a organitzar-se i a vehicular el descontentament ciutadà. D’esta manera, es van anar guanyar la confiança veïnal: “El més recomfortant per a mi és la confiança que notes que la gent va posant en els qui d'alguna forma encapçalem este moviment social, en sentir-se defensada davant empreses molt poderoses com en este cas Escal UGS”. Tot i que el projecte està aturat, Ferrando advertix que la lluita no està aturada: “Volem que es desmantellen les instal·lacions, que es depuren responsabilitats administratives i polítiques, i que la ciutadania no pague este despropòsit”, reclama.
 La majoria de moviments ciutadans consideren clau pujar els graus de la lluita en el moment en què es dóna la capacitat d’incidir en la presa de decisions per part de les administracions competents. En el cas de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta, per exemple, valora el fet que la caducitat de la concessió de l’autopista AP-7 a Abertis en el tram per l’Ebre està al voltant de la cantonada. Per això reclamen l’aixecament de peatges com a mesura més eficient per aturar les morts. “La concessió renovada a Abertis expira en el 2019 i per tant és assumible aixecar ja els peatges, però sabem que estem defensant vides humanes davant interessos econòmics molt potents”, admet. Per a la Federació, no les bonificacions, ni les rotondes ni altres mesures promeses per les Administracions catalana i central són de rebut, perquè no posaran fi a la sinistralitat disparada d’esta via. Així que cada dijous, hi tallen la circulació, mentre van ampliant la base social de la seua lluita i mantenen reunions periódiques amb representants dels transportistes i institucionals per intentar incidir en les decisions.
 També és el moment, sosté Montse Castellà, de la Plataforma Trens Dignes, per exigir un servei ferroviari menys tercermundista, amb trens més moderns, serveis més freqüents i puntuals i tarifes més baixes. “Estem en un moment de planificació i pensem que és l'oportunitat d'actuar per incidir”, afirma. A més d'accions de protesta als trens i recollides de signatures, defensa que és important la labor “en els despatxos”. També considera una bona estratègia “anar creant sinergies” perquè qui pren decisions o les negocia “vaja interioritzant la lluita i fent-la seva”. Poc a poc, han anat aconseguint fites: “La baixada de tarifes, l'arribada de trens renovats…”, comenta, tot i que de seguida afegix que tenen encara moltes reivindicacions pendents i és important, defensa, que la ciutadania es queixe públicament: “Penjar queixes a les xarxes socials també és una forma de mobilització”, afirma. 
 La Comissió per a la retirada dels símbols franquistes a Tortosa va decidir organitzar-se coincidint amb el 70 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Com a símbol més evident, pel seu volum i per estar plantat en un lloc principal de la ciutat, reclamen que siga retirat el monument a la batalla de l’Ebre enclavat al riu. Durant estos anys, han intentat incidir en la consciència ciutadana. Un blog, mocions davant el ple municipal, queixes al Síndic de Greuges, vídeos a les xarxes socials… “Poc a poc hem aconseguit crear consciència del que realment és este gran monument erigit en exaltació del franquisme perquè molta gent l’havia ‘naturalitzat’ com un element sense la càrrega històrica feixista que representa”, explica Marisa Panisello. No obstant això, hi ha els qui defensen que ja es va desposseir al monument dels signes pròpiament franquistes, amb la retirada de l'anagrama del cabdill i una frase que deia “Al Cabdill de la Croada i dels 25 anys de pau”. La comissió sosté que no va quedar una innocent figura artística decorativa i rebutja la consulta popular que ha anunciat l'alcalde convergent Ferran Bel, per d'aquí a uns mesos: “El feixisme no es pot sotmetre a una consulta popular perquè tenim una llei de la memòria històrica que obliga a retirar esta simbologia dels nostres carrers”, assegura esta professora d'Infermeria.