El fum s’aixeca com una ombra persistent. Des de Deltebre fins al Port, des de l’Aldea fins al Perelló, desenes de veïns observen diàriament com la planta de Kronospan al polígon Catalunya Sud de Tortosa escup columnes de fum que, segons denuncien, "van molt més enllà del que podria ser una combustió de fusta". Acompanyades d’una olor "insuportable" i un soroll continu de 24 hores al dia, 365 dies l’any, sostenen que estes emissions afecten directament la salut i el benestar de la població que viu a pocs quilòmetres de la fàbrica.

Una trentena de veïns i activistes ecologistes es concentren cada primer divendres del mes davant l’Ajuntament de Tortosa per exigir a les administracions que fiscalitzen les emissions de la planta. L’Ariadna Sanjuán, veïna d’un mas pròxim al polígon, no té dubtes: "Els fums es veuen des del Port i els sorolls arriben a més de set quilòmetres. Això no és vida", afirma.

Durant la protesta, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, es van mostrar una desena de fotografies preses en els últims dos anys on es poden veure columnes de fum dens, sovint fosc. "Quan el fum és negre, difícilment es pot considerar que només es crema fusta", alerta Elisenda Forès, d’Ecologistes en Acció. L’entitat demana explicacions a la Generalitat i a la Direcció General de Qualitat Ambiental, mentre el Grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans - Ecologistes de Catalunya (Gepec-EdC) ha impulsat un estudi de modelització preliminar per analitzar els compostos químics emesos per la planta.

“No puc sortir de casa”

Miquel Aula, secretari de l’Associació de Veïns Badó-Mas Roig, viu amb una malaltia pulmonar greu: fibrosi pulmonar. "Hi ha dies que no puc sortir de casa. Els fums i les olors de cola em deixen sense alè. Em cal usar inhaladors per respirar millor", assegura. L’impacte de les emissions no és només físic. També denuncia el soroll constant i la por col·lectiva a perdre les cases a causa del Pla Director Urbanístic per ampliar el polígon, una proposta que molts veïns veuen com una amenaça directa a la seua vida al camp.

La seua situació no és única. Altres membres de l’associació comparteixen les mateixes molèsties i, com ell, comencen a sumar-se a un moviment veïnal que no té intenció de quedar-se callat. Ja han dut a terme tres accions de protesta i es plantegen continuar mobilitzant-se cada primer divendres de mes.

Un extreballador denuncia males praxis

Mentre el veïnat lluita per respirar, un extreballador de Kronospan ha compartit de manera anònima amb l'Aguaita.cat una experiència laboral que retrata una realitat paral·lela i igualment inquietant. "Vaig acceptar un horari intensiu per cuidar la meua dona, que estava postrada al llit, i el meu fill amb discapacitats greus. Malgrat tot, vaig donar el 100%". Considera, però, que la seua dedicació no va ser corresposta "amb dignitat".

L'extreballador relata com va ser enviat a Burgos -on l'empresa té una altra planta- durant dos setmanes sense cap funció clara, compartint habitació amb desconeguts. Ja a Tortosa, se li van encomanar tasques "dures i precàries", com carregar garrafes de 30 litres de gasoil a peu sota el sol d’agost. Va denunciar com els residus químics –cola seca, olis, dissolvents– s’abocaven sovint al terra o es guardaven en bidons inadequats, i com se li va demanar explícitament que ocultés estos bidons en una nau per a "fer neteja" abans de visites institucionals.
 

"Podria dir que el 50% d'estos residus es van enterrar i l’altre 50% es va retirar per maquillar la situació”, assegura. També apunta a pràctiques laborals impròpies, com assignar feines sense protecció, llargues jornades i l’ús de la seua màquina per “fer bonic” davant les visites oficials.

Kronospan respon: compromís i transparència

Des de Kronospan, la resposta és clara i contundent. L’empresa ha assegurat a Aguaita.cat que la planta compleix estrictament amb totes les normatives i disposa dels permisos necessaris per a la seua activitat. “Realitzem més de deu controls anuals amb entitats certificades que avaluen que les emissions i els nivells de soroll es mantenen dins dels límits legals”, apunta Joan Gaya, coordinador d’operacions de Kronospan per a l’oest d’Europa.

L’empresa destaca també que dedica més de 100.000 euros anuals a mesures de control ambiental i que està oberta al diàleg amb els veïns, oferint diverses ocasions per reunir-se i abordar les seues preocupacions de manera constructiva, malgrat que asseguren no haver rebut resposta en alguns casos. Respecte a les acusacions laborals, Kronospan reafirma el seu compromís amb la dignitat i els drets dels treballadors i rebutja qualsevol afirmació sense proves, recordant que s’han interposat denúncies per amenaces contra un extreballador.

L’empresa subratlla que la seua prioritat és compatibilitzar la producció industrial amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient, i es compromet a continuar treballant per garantir la convivència harmònica amb la comunitat i la cura del territori. De fet, fa dos mesos l'empresa va anunciar una inversió de 30 milions d'euros per instal·lar el primer parc eòlic del polígon industrial Catalunya Sud. 

El silenci de les administracions locals

En el marc d’esta crisi que afecta veïns de diferents municipis, com l’Aldea i Tortosa, este mitjà ha intentat contactar amb els alcaldes de totes dues localitats per conèixer la seua opinió i les accions que es podrien estar duent a terme per pal·liar l’impacte de Kronospan. Fins ara, cap dels dos ajuntaments han volgut pronunciar-se al respecte. Este mitjà també s'ha posat en contacte amb el departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, sense obtenir cap resposta.

Este silenci institucional reforça la percepció de molts veïns que les seues reclamacions no són escoltades ni ateses com caldria, i que la responsabilitat de protegir la salut pública i el medi ambient es dilueix en un laberint administratiu que deixa a les persones en una situació d’impotència.

Una petició clara: fiscalització i responsabilitat

El veïnat no demana "miracles", només que les institucions actuen amb responsabilitat i transparència. Volen saber si les emissions superen els límits legals, si les olors i el soroll que suporten tenen conseqüències a llarg termini. Volen saber què respiren, què cau al sòl, què entra pels pulmons.

La lluita de Tortosa és també la lluita de moltes altres zones rurals que acullen polígons industrials amb l’esperança de desenvolupament econòmic, però que sovint paguen el preu més alt: la salut, la qualitat de vida, i el dret bàsic a viure sense por.