Defensem Rojava. De l'Ebre a les ribes del Tigris i l'Eufrates

«Turquia ha utilitzat el control sobre els rius per provocar sequeres, fam i revoltes als països que hi ha aigües avall»

30 de gener de 2026

Torna la barbàrie a les ribes dels rius Tigris i Eufrates. El món que vivim fa mal. Rojava és el territori kurd del nord de Síria, situat entre aquests dos grans rius de Mesopotàmia. Durant la darrera dècada el moviment kurd ha liderat la construcció d’una regió autònoma, que ha esdevingut una alternativa real de pau i convivència per a les diverses ètnies i religions que habiten a la zona -kurds, àrabs, assiris, turcomans o yazidites- i on les dones han tingut un paper protagonista.

Des de principis d’any, el territori de Rojava és atacat per l’exèrcit de Síria, encapçalat per la milícia gihadista Hayat Tahrir al-Sham (escissió d’Al-Qaeda), amb el suport econòmic i militar del govern turc d’Erdoğan, la connivència dels Estats Units i el silenci còmplice de la comunitat internacional (res de nou). Mentre les milícies del govern de Damasc avancen i conquereixen nous territoris del nord de Síria, obren els centres de detenció de combatents d'ISIS -com al-Hol i Raqqa-, la qual cosa ha comportat la fugida de fins a 33.500 gihadistes. Les conseqüències no s’han fet esperar i ja hem vist les primeres execucions i decapitacions, amb la crueltat habitual dels membres d’ISIS.

El paper de Turquia en l’atac contra el poble kurd és clau, no únicament en l’àmbit militar, sinó també amb la utilització de l’aigua com a arma de guerra i poder a la regió. Des dels anys 80, amb el Projecte d'Anatòlia Sud-oriental, s’han construït fins a 22 preses a la zona del Kurdistan turc (Bakur), just a tocar de Rojava i la frontera amb Síria.

Al Kurdistan turc, aquest sistema de preses ha estat devastador, ha provocat el desplaçament forçat de nombroses poblacions kurdes, la destrucció de territoris o l’enfonsament de ciutats mil·lenàries com Hasankeyf -un dels llocs habitats més antics del món- i, sobretot, ha causat un greu impacte sobre els rius Tigris i Eufrates, que han perdut tota la seua força. Turquia ha utilitzat el control sobre els rius per provocar sequeres, fam i revoltes als països que hi ha aigües avall (Iraq i Síria), per desestabilitzar governs veïns i augmentar el seu poder regional. Sense anar més lluny, l’estratègia del govern turc va provocar, l’any 2024, la reducció de fins a un 40% el cabal del riu Eufrates al seu pas per Síria.

Fa pocs mesos es reunia el segon Fòrum de l’Aigua de Mesopotàmia al Kurdistan turc, a la ciutat de Diyarbakır (Amed), amb la participació de més de tres-centes persones arribades de Turquia, Síria, Iran, Iraq i el Kurdistan. Denunciaven la sobreexplotació i la mercantilització de l’aigua, i reivindicaven la defensa dels rius com a font de vida i pau per als seus pobles. Els rius, especialment el Tigris i l’Eufrates, no són mers fluxos d’aigua, també són constructors de pau i convivència, que connecten el passat, el present i el futur dels pobles.

Rojava és un exemple d’esperança i inspiració política, en un context totalment hostil i violent, ha estat capaç de construir una alternativa de democràcia, convivència, pau i llibertat a les ribes dels rius Tigris i Eufrates. És urgent defensar Rojava, no podem permetre un nou genocidi.