Una de les zones més estudiades a les Terres de l’Ebre ha estat, sens dubte, el delta de l’Ebre, per dalt i per baix, per la dreta i l’esquerra, molta ciència i abundant literatura. Amb tot, el delta continua patint subsidència a la plana deltaica. Manté la fragilitat de l’esquelètic front litoral davant les llevantades amb pèrdua significativa de zones amples d’acomodació, sobre passaments litorals i gorgs amples i profunds, tot disminuint la capacitat de resiliència.
Per la seua part, la CHE continua recavant dades de transport de sediments pel riu. Quan s'iniciarà a valorar la capacitat de transport dels canals i séquies fins als arrossars?. Quan es posaran en marxar sistemes d’aportació de sediments acumulats als embassaments de tot la conca hidrogràfica?. Els materials fins servirien per a pal·liar la subsidència, les arenes per anar reforçant la platja. De moment sembla que la CHE no evidencia intencions de millorar l’aportació de sediments, i el delta continuarà sofrint retrocés i subsidència.
Des del 2017, per posar una primera data més o menys propera, també 2018, 2020, 2023, 2024, 2025 i darrerament 2026 la tempesta Harry, per cert, de poca entitat, va fer un gorg a la barra de Buda d’uns 70 m d’ample i 1,5 m de profunditat. Algunes administracions han aportat solucions pal·liatives, el parc natural del Delta de l'Ebre, Costes, el ministeri, propietats privades, han necessitat inversions econòmiques i arenes per dur a terme les seues gestions. Per al cas que ens ocupa, ha estat Costes, en la seua darrera actuació d’urgència al gorg de la barra de Buda, qui inicialment ho volia solucionar en sis mesos, però sembla que s’ha agilitzat la gestió i a principis de maig es va enllestir la reparació del gorg.
S’han aportat 20.000 metres cúbics d’arena des del port de Tarragona amb una draga danesa, contractada pel govern espanyol. Potser caldria disposar d’una draga en lloc de llogar-la, les urgències augmenten, s’amortitzaria gairebé sense adonar-nos-en. Costes justifica que en la urgència s’hagen utilitzat materials granulomètricament compatibles amb les arenes de les platges del delta. La procedència dels materials l’hem de buscar a la cantera del port de Tarragona, però en disposar d’una mostra d’estos materials ens adonem que no són de pedrera, són d’economia circular, aquella que treu d’un lloc perquè no es vol o molesta i s’aplica a un altre. Fins aquí sembla un ús raonable de materials. D’una mostra de 2 kg, agafada aleatòriament de la zona reparada, destaquen dos components bàsics: arenes (entre <2 i 0,06 mm) i graves (entre >2 i 40 mm). Les arenes representen el 55% i són semblants a les de les platges, les graves representen el 45%, valor bastant elevat que no correspon en les necessitats de les platges del delta. El mateix s'ha fet a l’Arenal de l’Ampolla, que avui ja no ho és, i les aportacions de graves les trobem a la platja formant acumulacions que s’arriben a confondre amb les dunes litorals.
Personalment, considero que este tipus d’aportacions s’han de qüestionar totalment, ni s’assemblen ni lliguen en res del que les platges del delta de l’Ebre necessiten. Motius: la composició que s’observa de les arenes evidencia una gran abundància de graves. La seua procedència s’ha de correspondre en un o més dragats de la bocana del port o desembocadura del Francolí, que s’han guardat a l’espai de la pedrera per a usos circulars. Es desconeix si Costes ha informat les entitats del territori de la granulometria dels materials aportats. En no poder complir en un 100 % l’aportació d’arena, millor que se les queden allí o fer una selecció prèvia eliminant tota la fracció granulomètrica superior als 2 mm. La fracció arenosa inferior podria ser útil, entenent que un diàmetre més elevat pot durar una mica més amb el desgast de l’embat de l’onatge.
La defensa del delta està en el cap de tots, persones i entitats. Les seues opinions són rellevants per la governança així com per marcar objectius a complir de la millor manera possible. Demanar que continuen i s’incrementen aportacions d’arenes amb abundància de graves no és procedent, tampoc ho és buscar justificacions com ara que hi ha poc material adient i cal portar-ne d’altres llocs.
El delta té importants zones d’acumulació d’arenes que el pla Paneque vol utilitzar durant els propers 15 anys. Per a què anar a buscar arenes contaminades de grans quantitats de graves si no tenen futur al delta de l'Ebre?. Per a la barra de Buda, no seria millor anar al sud de Migjorn i aportar arenes d'allí on hi ha importants acumulacions?.