Plega un dels grups que més ha marcat la nostra joventut i les nostres lluites. Les properes setmanes faran els seus darrers concerts i no podem perdre l’oportunitat d’acomiadar-nos-en com déu mana!
Pepet i Marieta va nàixer a l’inici dels anys 2000, en un territori totalment mobilitzat en defensa del riu, que acabava de redescobrir la seua identitat entre manifestacions, samarretes blaves i nusos. La banda d’Ulldecona va donar veu i ànima a una generació de jóvens de les Terres de l'Ebre -i més enllà- amb lletres i cançons que parlaven com natros, de les nostres cabòries, els nostres pobles i la nostra manera de xalar entre oliveres i bótes de vi.
Pepet i Marieta és sinònim de xalera, reivindicació i compromís, però no només en les seues lletres. Si no recordo malament, la primera vegada que hi vaig parlar va ser l’any 2005, arran dels concerts de la 19a Trobada Ecologista i de Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans, a Tortosa. Des de llavors, la seua resposta a totes les propostes sempre ha estat un sí a implicar-se al màxim en qualsevol projecte: des de la inauguració del Panxampla, les jotes contra el cementeri nuclear d’Ascó, els actes de Jóvens de les Terres de l’Ebre a Barcelona, els Onzes de Setembre, concerts, manifestacions, bodes, comiats o la cançó dels 18 anys de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que ha esdevingut el nostre himne. A més de les infinites causes en què s’han implicat, ja siga contra el Castor, la MAT, en defensa de les platges de Mallorca o per l’Aplec dels Ports. Pepet i Marieta han estat i seran, per sempre, companys de totes les nostres lluites.
Amb Pepet i Marieta vam descobrir que podíem viure desenfrenadament les nostres arrels i la nostra cultura popular, que podíem ballar i cantar jotes a qualsevol hora de la nit, a qualsevol festa. Durant aquests més de vint anys han cantat a la vida, a la xalera, a l’amor (per a tothom, que sempre hi ha un pedaç pa un descosit), al territori, als rius, als Països Catalans o a l’educació pública. També han posat paraules a l’enyor de la diàspora, quan marxem tots los diumenges pa anar cap a ciutat. Sense oblidar-se de la guàrdia civil, els pixapins, les morenes, els pilotes o els pijos. Amb ells hem viscut nits memorables, els primers anys a l’Astrolabi de Gràcia, després a la Fira de l’Oli de Jesús, a Vinaròs, als Aplecs dels Ports (amb un record especial per aquella sorollosa matinada de Vilafranca), a l’Ermita d’Ulldecona, al Rebrot de Berga, a Barcelona i a tot arreu on hem pogut acompanyar-los.
Gràcies Josep, Xavi, Camil, Carlos, Luisma, Ignasi, Jaume, Jordi, Dani, Guillem, Oriol, Enric, Maria i Paco. I a totes les persones que al llarg d’aquests més de 20 anys heu format part de la família Pepet i Marieta.
No en tingueu cap dubte, seguirem cantant i ballant les vostres cançons, perquè avui també són una mica nostres. Mil gràcies, Pepet i Marieta!
PD. Darrers concerts: Avià (27 d’agost), Benicarló (28 d’agost), Tortosa (3 de setembre), Ulldecona (4 de setembre), La Pobla de Tornesa (5 de setembre) i el Lloar (11 de setembre).