Si hi ha un cadàver urbanístic especialment ressec a les Terres de l’Ebre és el de la macrourbanització que Martinsa Fadesa va començar a construir a l’Aldea. Fa divuit anys que ningú, llevat dels vigilants i algun aspirant a compra, posa els peus a l’antic camp de presseguers vora l’Ebre on la immobiliària gallega tenia previst construir més de 1.300 habitatges, un camp de golf i un centre hoteler. Un projecte mig polèmic mig enlluernador que va engegar metxa a l’inici del segle i va esclatar de cop quan havia començat a edificar-se, com un castell d’artifici quan s’apaga. Ara, la compra per part d’uns empresaris locals de poc més del 50% dels terrenys, obre la porta en posar múscul sobre l’esquelet inaccessible en què s’ha convertit aquella finca assassinada per la crisi immobiliària.

L’anunci del projecte va arribar el setembre del 2004. Vora l’Ebre, allunyada del nucli urbà de l’Aldea i només separada d’Amposta pel riu, es preveia erigir el Mirador de l'Ebre, un complex residencial que duplicaria gairebé de cop el nombre d’habitants del municipi, uns 3.500 en aquell moment. Després d’anunciar-ho amb tota la pompa, la immobiliària aspirava a vendre fins i tot sobre planell els primers habitatges. De fet, va arribar a trobar compradors per a alguns dels gairebé 200 pisos i habitatges adossats que va arribar a construir en diversos blocs.

Però l’any 2008 tot va saltar pels aires quan la promotora protagonitzava el concurs de creditors més gran de la història d’Espanya, amb un deute de 7.000 milions d’euros. Posats a fer-ho tot gran, la fallida també.

Des d’aleshores, un sequer. Blocs de ciment al mig del que havien de ser avingudes d'accés barren el pas a estranys, i tota una tanca perimetral impedeix fins i tot apropar-se als edificis a mig construir. Una caseta a l’entrada on no hi sembla haver ningú i l’avís que hi ha vigilants és la manera com la quinzena de propietaris representats a la junta de compensació ha impedit els intents de pillatge durant tot este temps.

Diferents ajuntaments han buscat desencallar algun projecte que revitalitze, o almenys recupere la zona. Les temptatives han resultat infructuoses. Ara, en plena crisi per manca d’habitatge mentre els 200 a mig construir es moren de fàstic, l'empenta d’un grup d’empresaris locals encén una llum al final del túnel, però públicament es mantenen totes les incògnites respecte als plans que tenen per executar sobre els terrenys comprats, que no són on hi ha els habitatges, i també està a l’aire què la redefinició dels usos d'este sòl, per això són del tot prudents. Entre la quinzena els propietaris hi ha entitats bancàries, la Sareb, particulars i també l'Ajuntament, que té un 9% de la propietat.

La modificació de la qualificació urbanística serà un factor clau per revitalitzar l'espai. L'alcalde de l'Aldea, Xavier Royo, té clar, en este sentit, que "no farem un altre poble igual". Els temps de la bombolla urbanística queden lluny, però també és cert que hi ha necessitats en matèria d'habitatge a la zona, que en els últims anys ha viscut una expansió industrial important al voltant del polígon Catalunya Sud. Caldrà arribar a un acord per trobar una fórmula mixta que permeta canviar l'ús d'alguns àmbits i a la vegada finalitzar els habitatges a mig construir. "Estem treballant per trobar una sortida", assegura el batlle.

En declaracions a aguaita.cat, un dels nous compradors assegura que "tot està encara molt verd, estem a l'inici d'un procés que segurament serà molt llarg i que no està definit perquè som molts propietaris a la junta de compensació i és molt aviat per parlar de res". Amb tot, el primer pas està donat perquè els nous compradors tenen la majoria jurídicament necessària a la junta per desencallar la situació enquistada.