S’aproximaven les festes de Nadal, i a l’Aldea calia preparar les despeses extra: compres de regals, àpats especials, alguna peça de roba de mudar… L’1 de desembre del 2011 moltes de les famílies amb comptes a la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola no imaginaven el que estaven a punt de conèixer. L'impacte del bloqueig dels seus estalvis encara l'arrosseguen més de 14 anys després. Una part dels entrampats han mort i ja no sabran què dictarà la Justícia, ara que s’ha fixat per fi el judici contra els responsables d’aquell esfondrament dramàtic. Tots esperen que comence la vista oral, el pròxim 30 de juny, "pels diners i per l'orgull", assegura un veí afectat. 

El mateix dia 1 de desembre, deu anys enrere, els informatius internacionals obrien amb una notícia impactant: L’Argentina havia imposat un “corralito” com a mesura governamental anticrisi que restringia l’accés de la població als seus propis estalvis. El malson va impactar arreu. A l’Aldea, ni l’origen ni l’abast era el mateix, però el resultat sí, i el pànic resultant, a escala local, també. “Va ser un xoc molt fort per al nostre poble, pensa que estem parlant d’estalvis de tota una vida, fruit d’anys de treball al camp, de suor, i no podíem creure que els haguéssem perdut d’un dia per a l’altre”, explica Enric, fill d’un dels impositors afectats per la fallida de la Secció de Crèdit de la Cooperativa de l’Aldea. Al seu pare el va enxampar el crack just en jubilar-se. "Tots els afectats eren pagesos, i respectant les quantitats de cadascú, hi havia molta suor i molt esforç en aquells comptes", afirma.

L'impacte dins del poble

Un col·lapse econòmic que va enxampar de ple 408 famílies, deixant un forat total de 7 milions d’euros de deute -dels quals, 4,6 milions, eren estalvis dels impositors-. “Va ser molt fort; en alguns casos l’economia de tota una vida va quedar a zero. Va haver-hi gent que no tenia ni per comprar menjar. No podien treure els seus diners dels seus comptes. Socis que ho van passar molt malament, havien d'anar a viure amb fills o familiars, i alguns fins i tot van acabar la seua vida en masies sense llum”, explica Miquel Carles, president de la cooperativa els últims deu anys. "A alguna gent quan se li van acabar els diners que tenien a casa no podien ni anar a comprar el pa", comenta Enric. “El xoc va ser molt dur per a moltes famílies treballadores, un perfil de classe mitjana, però de retruc va afectar tot el nostre poble, de 4.500 habitants”, explica l’alcalde, Xavier Royo. “Semblava un poble fantasma”, descriu Carles. “Hi havia socis que hi tenien fins a 121.000 euros i van acabar amb només 500”, afegeix. 

Era el seu únic banc, el de confiança. Per dipositar els estalvis, tenien avantatges: els terminis fixos es pagaven un 2% més alt que en altres bancs (si el mercat estava al 4%, allà pagaven al 6%). També donaven crèdits sense aval, només amb la signatura, i hi havia descomptes a la cooperativa en adobs i plantes.

Què havia passat?

Les causes de la fallida estan per determinar judicialment, però les investigacions en tots estos anys apunten a un conjunt de factors: inversions arriscades i desproporcionades, gestió temerària i opaca, controls insuficients, manca de garanties bancàries, auditories dubtoses i ineficaces, crisi de mercat, i irregularitats comptables en són algunes. De resultes: un drama local que posava en qüestió tot el sistema cooperatiu català.

“El gerent de la cooperativa era qui ho manegava tot, una persona del poble que es creia el rei del Mambo”, explica Montse Llosa, la primera presidenta de la cooperativa després de la fallida. “Nosaltres anàvem molt bé venent allí en un mercadet que teníem, però això es va acabar, i ell va començar a fer obres faraòniques, a fer despeses gegantines, nosaltres pensàvem que no era possible tant balafiament perquè no hi havia tants ingressos, feia actuacions desmesurades per al volum de producte que teníem”, afirma. Ella, com a opositora a la gestió, va ser expulsada de l’entitat juntament amb un centenar de socis més. "Ell va continuar sense els més crítics, que portàvem molt gènere, i es va dedicar a llogar terres i a produir per a la pròpia cooperativa, però les despeses superaven les entrades", exposa.  

Els investigats

El gerent era Daniel Ferré, sobre qui pesa la principal acusació que s’haurà de dirimir al judici. El fiscal, segons l'escrit l’acusació al qual ha tingut accés Aguaita.cat, demana per a ell catorze anys de presó, a més de diverses quanties de multes i indemnitzacions a la cooperativa. El ministeri acusa l’exgerent d'un delicte continuat de falsedat comptable, un delicte continuat de falsedat en document mercantil amb defraudació als pressupostos de la Unió Europea, alçament de béns, insolvència punible i apropiació indeguda.

Ferré va començar a treballar a la cooperativa com a comptable l’any 1981, i el 1996 va ser designat gerent. El 2004 “se li va atorgar un poder general per dur a terme tota mena de negociacions i operacions per complir l’objecte social de la cooperativa, de manera que estava plenament facultat per portar la direcció de tots els negocis”, apunta el fiscal. Així, dirigia la coordinació de les diverses seccions: la de crèdit, l’hortofructícola, i la de pinsos, però no portaven una comptabilitat independent, com hagués hagut de passar”, explica l’escrit.

A la causa també es presenta l’acusació particular i hi ha investigades nou persones físiques més i una jurídica, Bankia (Caja Madrid), per a qui demana una multa de 14 milions d’euros per un delicte d’apropiació indeguda.

Entre els acusats hi ha també Antonio Fornós i Manuela Buera, l’exdirector i exsubdirectora de la sucursal de Caja Madrid amb la qual operava la secció de crèdit, als quals fiscalia demana tres anys i mig de presó per apropiació indeguda. L’empresa auditora (BDO Auditores) està investigada com a responsable civil subsidiària i el seu responsable, Juan Carlos Torres, està acusat d’un delicte de falsedat comptable amb una petició de pena associada de dos anys i mig de presó. “Segons el fiscal, “informava que els comptes eren reflex de la realitat, però de cap manera reflectien la realitat econòmica i financera de la mercantil, per contra, es podria arribar a la conclusió que els comptes impedien identificar la greu situació econòmica”, apunta el ministeri. Les penes que demana per a la resta d’investigats -alguns responsables de la cooperativa- són de dos anys i mig de presó i multes.

Diners retornats i pendents

“Avui dia, en queden per tornar uns 3 milions gràcies a la gestió "quirúrgica" de la junta directiva”, assegura l’actual president, Miquel Carles. Per aconseguir-ho, “vam posar en marxa la botiga de la cooperativa amb varietat de productes i bons preus, també lloguem les càmeres de refrigeració grans: en una hi tenim Arròs del Delta, en una altra un distribuïdor de flors i en una altra articles ecològics. A més, vam crear una comercial de repartiment de productes de l'horta a restaurants en un radi de 60 a 100 km". Ha estat una manera de tirar endavant traient cert rendiment dels actius, i venent-ne altres.

"Calia sobreviure i mirar què era rendible, i d’esta manera hem recuperat més de la meitat dels diners, considero que és un èxit perquè si haguéssem anat a concurs, no hauríem tret més d’un 15% del valor”, apunta Carles. L’alcalde exposa que el govern local també ha respost quan ha calgut: “Hem ajudat, i molt, adquirint un magatzem de 1.000 metres quadrats on ara hi ha la brigada i també modificant les normes urbanístiques per requalificar uns terrenys que estaven qualificats per a equipaments i zones verdes, la qual cosa feia inviable la venda, per passar a ser industrials, comercials i per a ús residencial, i això ho fa atractiu a possibles inversors”.

A principis de 2023, per tal d'evitar el judici penal, Caixabank -que va adquirir els actius de l'antiga Bankia- va traslladar una oferta de 2,1 milions d'euros d'indemnització perquè la totalitat dels 45 particulars i la Cooperativa que exerceixen l'acusació particular retiressen els càrrecs contra ella. Una proposta que havien de refrendar tots sense excepció, però l’oposició de 4 persones va impedir l’acord.

Un 20% dels socis són difunts

El pròxim 30 de juny començarà, si no hi ha més dilacions, l’esperat judici, a l'Audiència de Tarragona. En tot este temps, cadascú ha tret les seues conclusions respecte a com es va gestar la situació i com s'ha conduït en els anys que han transcorregut fins ara. Alguns lamenten el poc suport d'institucions superiors com la Generalitat. Inicialment, la demanda també es va interposar contra el Govern català per haver fallat en els mecanismes de control. "Era responsable d'auditar els auditors, i com a mínim va ser negligent en això, però finalment la jutgessa va decidir desimputar la Generalitat, i crec que això va ser el gran error", apunta Montse Llosa. 

Una altra de les conclusions és "la manca d'unitat" amb que els afectats han anat avançant en un procés tan llarg. L'alcalde també apunta a "la tenacitat dels que han estat al capdavant de l'entitat per mantenir-la amb tots els entrebancs que han hagut de superar".

“Han passat els anys i un 20% dels socis ja són difunts”, explica el president. Entre ells, el pare de l'Enric, que va morir sense saber si la seua família podria recuperar els diners que havia estalviat durant la seua vida de pagès. De moment, els socis que van signar el conveni per retornar progressivament els diners als impositors, vigent entre el 2018 i el 2025, i actualment prorrogat, han recuperat un 19,5% dels estalvis. “La mare té una flameta d'esperança, sobretot per orgull, perquè per a nosaltres, una sentència seria girar full i tancar este episodi que ens va marcar, a la família, i al poble”, conclou Enric.