L’antiga estació de la Via Verda de Prat de Comte va acollir este diumenge l’acte d’homenatge a les persones de la Terra Alta deportades als camps de concentració nazis. En la commemoració es va visualitzar el documental Carretera a Gusen, dirigit per Eloy Calvo que narra el viatge en bicicleta que el bomber de Terrassa Àlex Cirera Izquierdo va fer fins al camp de Mauthausen-Gusen el 2019 per recordar i retre homenatge al seu iaio, Fèlix Izquierdo, que va morir l’any 1941.

Tot seguit, Joan Calvo, president de l’Amical Mauthausen, va iniciar una conversa amb els espectadors sobre l’audiovisual, en què va reivindicar la memòria personal i la col·lectiva. Alhora, va alertar del discurs d’odi actual, similar al dels anys trenta del segle passat, que ressorgeix i es manté impune. “Amb els discursos d’odi perdem humanitat i la deshumanització era un dels primers objectius dels camps de concentració i d’extermini nazi”, va subratllar.

Per la seua banda, el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Joan Aubanell, va reivindicar la feina que es fa des de les administracions de recuperació de la memòria històrica i la necessitat de continuar celebrant actes com el d’ahir, sobretot pel context polític i social que vivim actualment, especialment a escala internacional. “Crec fermament que estos actes no s’han de deixar de fer perquè, malauradament, totes estes persones a qui avui retem homenatge, ja van estar massa anys sense ser reconegudes i van caure en l’oblit”.

Aubanell també va avançar que des de l’ens comarcal està previst que es facin unes xerrades als alumnes de quart d’ESO de l’Institut Terra Alta de Gandesa i de l’institut escola Mare de Déu del Portal de Batea a càrrec de l’empresa Terra Enllà “per conscienciar el nostre jovent de la barbàrie que van patir els nostres avantpassats i com va afectar sobretot la Terra Alta, epicentre de la batalla de l’Ebre, la més cruenta de la Guerra Civil espanyola”.

El president comarcal també va explicar que alguns ajuntaments de la comarca han iniciat les accions necessàries per col·locar llambordes de memòria Stolpersteine en els seus municipis i va animar la resta de consistoris a fer el mateix. Estes es col·loquen per recordar les persones terraltenques que van patir els horrors dels camps de concentració i d’extermini nazi.

L’acte, que va conduir la consellera comarcal de Cultura, Marta Samper, va acabar amb una ofrena floral a l’escultura que recorda els deportats de la comarca, una llista de noms que supera la quarantena de persones i que creix cada any arran de les tasques de recerca i d’investigació que es duen a terme.