La política té sentit quan serveix per millorar la vida de les persones i per fer avançar les ciutats. Però malauradament en els darrers temps s’ha normalitzat un clima excessivament tens en la vida política, on sovint el debat públic es desplaça de les propostes als retrets personals, de les idees a la confrontació permanent. I quan això passa la política perd la seua essència i també la confiança de la ciutadania. Un extrem que no només deteriora la convivència democràtica, sinó que també allunya molta gent preparada, compromesa i amb vocació de servei públic.

La discrepància política és legítima i necessària en qualsevol democràcia madura. Les idees diferents, el debat i la fiscalització formen part del funcionament saludable de les institucions. Però discrepar no ha de significar mai deshumanitzar. No tot s’hi val en política.

La política necessita fermesa, però també respecte. Necessita capacitat crítica, però també honestedat i responsabilitat. Es pot fer oposició amb contundència sense caure en la desqualificació i, evidentment, es poden defensar posicionaments diferents sense convertir l’adversari en un enemic.

La ciutadania espera dels seus representants exemplaritat, serenor i capacitat d’arribar a acords. Espera que els seus representants polítics posen el focus en els problemes reals de la gent i no en alimentar la crispació. Per això és important reivindicar una manera de fer política basada en el diàleg, l’escolta i la construcció col·lectiva.

A més hem de recordar que darrere de cada càrrec públic hi ha persones. Persones amb responsabilitats, amb famílies, amb encerts i errors, però sobretot persones amb la voluntat de contribuir al bé comú. Quan la política oblida aquesta dimensió humana, perd qualitat democràtica.

Les ciutats i els pobles avancen quan hi ha respecte institucional, quan existeix capacitat de cooperar i quan les diferències es gestionen des de la responsabilitat. La política útil és la que resol problemes, genera oportunitats i ajuda a construir comunitats més cohesionades i més justes.

Per això és necessari defensar una política amb valors, amb humanitat i amb sentit de servei públic. Una política que entengui que governar i fer oposició són responsabilitats igualment importants, i que totes dues s’han d’exercir des del respecte democràtic. La política no hauria de servir per destruir ni per dividir, sinó per cuidar les persones, fer créixer i avançar les ciutats i construir futurs compartits.