Hi ha un dia, d’aquests vint-i-cinc anys de la Plataforma, que recordo amb molta emoció: el diumenge 25 de gener de 2004 a Artieda. L’any havia començat amb molta intensitat i la perspectiva dels següents mesos era dura. El govern d'Aznar - el govern de la guerra, del Prestige, de la il·legalització de partits polítics i el tancament de diaris - posava la directa amb el seu Plan Hidrológico Nacional. El BOE publicava l’anunci d'expropiació dels terrenys on havien de començar les obres del transvasament. La ministra Elvira Rodríguez declarava que en poques setmanes posaria la primera pedra del transvasament cap al sud. Natros ens preparàvem per aturar-ho, com fos. El 22 de gener em jutjaven. I, aquell mateix dia, començava el procés d’expropiació a Artieda, el petit poble aragonès que porta dècades construint futur i resistint a l’embassament de Yesa.
Ens sentíem Artieda, la seua lluita era també la nostra. Ells contra el recreixement de l'embassament de Yesa, natros contra els transvasaments. Cada nit miràvem el correu electrònic per saber com estaven els nostres companys del Pirineu i confirmar que, un dia més, havien barrat el pas als funcionaris de la Confederación Hidrográfica del Ebro i a la guàrdia civil. Aquelles actes d’expropiació no se signarien mai.
Van resistir. I el diumenge 25 de gener vam omplir Artieda amb gent de tota la conca. També eurodiputats i representants de les organitzacions ecologistes internacionals. No trobo les paraules per a descriure aquell moment, encara avui m’emociono quan hi penso. Recordo l’arribada al poble, les pancartes, la música de les gaites i els bastoners, saber que compartíem les mateixes temors i esperances, les cares i les mirades de la gent, i les intervencions a l’escenari - fossin d’on fossin - totes acabaven amb un sentit: hoy yo también soy de Artieda! L’últim a intervenir va ser un xiquet, recordo que va parlar amb tota la fermesa, la força i la tendresa de qui ha crescut defensant el seu poble amb la seua gent. Recordo com va cridar: Yo soy de Artieda y quiero vivir aquí! Aquell instant ens va quedar gravat a la memòria, natros també seríem per sempre d’Artieda. I de Biscarrués, Jánovas, Itoiz i tots els territoris que lluiten per uns rius i uns pobles vius.
Els vincles amb els pobles i els moviments del Pirineu venien de lluny. Les grans pancartes de “Yesa No”, “No al pantano de Biscarrués”, la campana d’Erés i el nostre Nus eren l’ànima de les mobilitzacions contra el PHN, que van inundar les Terres de l’Ebre, Aragó, Barcelona, València, Madrid o Brussel·les. I així hem seguit durant dècades, batallant els plans hidrològics de la conca, construint estratègies i aliances, donant-nos suport i solidaritat quan ha fet falta, o recorrent quilòmetres per manifestar-nos. Sabent que sempre hi són, i hi som.
Una de les obres que no va caure amb la derogació del PHN va ser, precisament, el recreixement de Yesa. Aquest embassament - que va acabar amb la vida de pobles com Ruesta, Tiermas o Esco als anys 60 - representa una amenaça per al futur d’aquell territori, així com per al riu i el delta de l’Ebre. La seua capacitat equival al doble dels embassaments de Sau i Susqueda junts, i respon únicament als interessos de les grans empreses de l’agroindústria, al seu afany per créixer il·limitadament.
L’embassament de Yesa té greus problemes de seguretat i posa en risc les poblacions properes. També acumula sobrecostos milionaris i dècades d’endarreriments. Avui dia, ningú no sap del cert quan s’acabarà aquesta obra, que l’any 2001 va inaugurar el ministre del PHN, Jaume Matas, i que havia de finalitzar el 2006. Els despreniments del vessant dret de la presa han provocat el desallotjament d’un centenar d’habitatges. I, de moment, les obres ja sumen un sobrecost del 400%, respecte als 113 M€ de l'adjudicació (per a benefici de les grans constructores). Ni amb aquest sobrecost no s’ha pogut assegurar l’estabilitat de la presa, si mai s’arriba a omplir d’aigua l’embassament.
Com canta la Ronda de Boltaña: sobrabas país, solo querían agua, montañas y electricidad. El Pirineu aragonès continua sent un territori d'extracció, contra la vida i el futur de la seua gent. Però sobretot és un territori de dignitat, d’aprenentatges i exemples per a fer front al despoblament. De joves arrelats als seus orígens. I de pobles que resisteixen a les polítiques hidrològiques més dures, de destrucció del territori i mercantilització de l'aigua.
El proper 25 d’octubre el Pirineu aragonès es mobilitza a Jaca, com fa vint-i-cinc anys, i natros també hi serem. Com tantes vegades. Com sempre. Perquè són un exemple de dignitat, de resistència i de perseverança. Perquè som germans de riu, i la lluita del Pirineu aragonès és la lluita de les Terres de l’Ebre. I perquè natros també som d’Artieda.
—
25 d’octubre, a Jaca. Apunta’t al bus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre: Inscripcions i informació
Enllaços:
Vídeo: La batalla de Artieda.
Article: Recrecimiento de Yesa: dolor y sinrazón (Miguel Solana i Javier Martínez Gil)
Butlletí: 2025, un any decisiu per a l’embassament de Yesa (Asociación Río Aragón - Yesa No)