A Rasquera, als peus de la serra de Cardó, Josué Sabaté encarna una nova generació de ramaders que desafia tòpics i adversitats amb coneixement, compromís i arrelament. Formant part d’una família ramadera que es remunta a diverses generacions enrere, Sabaté ha sabut combinar la saviesa del camp amb una sòlida formació científica per impulsar un model d’explotació sostenible, eficient i plenament integrat al territori. Amb la mirada posada en la millora genètica, la qualitat del producte i la professionalització del sector, ens parla amb passió i claredat sobre el present i el futur de la ramaderia, desmuntant prejudicis i reivindicant una manera de viure que encara té molt a dir.

Com recorda el seu primer contacte amb la ramaderia? Què li va fer decidir seguir este camí?
El primer contacte amb la ramaderia el desconec perquè els meus antecedents ramaders venen de fa molts anys. Mon rebesavi, mon iaio, mons pares, tots formem part del món ramader. Per tant, jo, segurament des de molt petit -no recordo quan va ser el primer dia-, ja m’he criat amb la ramaderia i en formo part.

D’on neix la seua passió concreta per la cabra de llet?
No és que tinga una passió predilecta per la cabra de llet, sinó que, com que m’agraden molt els animals, i sobretot la ramaderia o la producció, entenc que una granja de mares, una granja de reproductores, és el sistema que permet estar físicament i mentalment en tots els àmbits que hi puga haver en l'àmbit ramader, ja que és una granja de cria. Hi ha tots els sistemes de producció. Hi ha el sistema de cria, el d’engreix, el de producció, és un lloc on hi ha mares, on hi ha reproductores. Llavors estàs treballant en tots els àmbits, en el màxim d’àmbits possible. Estàs treballant en un àmbit reproductiu, de maneig, d’higiene, de manipulació d’aliments, de nutrició animal, de genètica, de sanitat... crec que és la forma més completa de la ramaderia. 

Què destacaria del valor que té créixer dins d’una família ramadera i afrontar un projecte propi?
És evident que per afrontar este projecte és conseqüència d’haver-me criat dins d’una família ramadera. Si no hagués estat així, possiblement no seria ramader, o potser sí. Llavors ha sigut molt més fàcil, m’ha facilitat continuar i estar on soc.

Com ha influït la seua formació en Ciència i Salut Animal i el màster en Alimentació Animal en la manera com gestiona la seua explotació?
M'ha aportat la capacitat i les eines per desenvolupar-me en qualsevol moment, en qualsevol tema, al màxim nivell. Esta és la descripció. Una formació acadèmica no et prepara per sortir i ser l’amo en qualsevol tema. Al cap i a la fi, qui fa el mestre és l’experiència. Però sí que et dona les eines per afrontar qualsevol problema amb moltíssima facilitat. 

Quins aspectes tècnics o científics té més en compte en el seu dia a dia com a ramader?
Al final, la feina a la granja és molt rutinària i les feines estan establertes i predeterminades. Ja hi ha una forma d’actuar. Esta forma d’actuar està basada en els aspectes científics i tècnics. No és que dia a dia hi haja alguna cosa que em face moure d’una manera o d’una altra. La forma en què treballem dia a dia, hi ha d’haver una feina prèvia de fer aquelles tasques amb la màxima eficiència, i esta eficiència també apareix gràcies als coneixements.

Què va suposar per a vosté fer la incorporació amb un pla de millora? Quines infraestructures o canvis va poder fer gràcies a estes ajudes?
En el meu cas, em van ajudar bastant, ja que tenia molt clar que el que volia ser era ramader. Va ser una gran ajuda econòmica per poder construir i desenvolupar les infraestructures. Això sí que no hi tinc res a dir i penso que sí que val la pena aprofitar estes ajudes si tens clar que la teua professió ha de ser la ramaderia o l’agricultura.

Què els diria a aquells que veuen la ramaderia com un sector obsolet o poc atractiu?
Obsolet no ho està. La ramaderia i l’agricultura han evolucionat molt en els últims anys. Si una persona veu l’agricultura i la ramaderia obsoletes és perquè les desconeix. Això ja passa molt al nostre món, que la gent parla sense saber. Poc atractiu sí que ho podem veure perfectament perquè, al cap i a la fi, els productes que ens surten del nostre treball entren al mercat i després ja estem parlant de comerciar. No estem ja parlant de produir. O siga, tu has de comerciar per poder comercialitzar el teu producte. Llavors, tot depén d’això.
 

Tot depén d’una cosa que no té res a veure amb produir millor o amb la feina que t’agrada fer. I aquí entraria en un debat que no podríem acabar. L’únic que els diria a la gent jove és que abans d’involucrar-se o abans d’incorporar-se a l’agricultura o a la ramaderia tinguen una bona formació. Ara per ara, sense una formació, no es pot incorporar ni ningú es pot dedicar ni a l’agricultura ni a la ramaderia. Perquè són moltes les tecles que s’han de tocar. Vivim en un món on l’economia és completament global i aquí s’ha de saber molt. I sobretot d’economia i comerç. Sense això, el fracàs està quasi assegurat.

Com veu la seua explotació d’aquí a 5 o 10 anys? Té nous projectes en ment? 
Està canviant la situació i la viabilitat de l’explotació es pot veure completament afectada. Llavors, sí o sí, d’aquí a 5 anys, la nostra explotació ha de ser un referent des del punt de vista genètic i un referent pel que fa a la producció i qualitat del producte. O siga, hem d’aconseguir produir molt més net, de més qualitat. Sanitàriament, estem molt bé, no crec que millorem gaire més, però si es pot, s’ha de millorar. I en l'àmbit genètic sí que s’ha de fer un gran canvi, no perquè ara no siguem bons, sinó perquè hem d’aconseguir estar entre la segona, primera, tercera posició en l'àmbit genètic amb la raça de cabres que nosaltres treballem. Llavors, aquí hi ha molta feina a fer.