Enguany es commemora el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, un dels esdeveniments històrics més rellevants del segle XX. Juntament amb la Guerra Civil espanyola, este episodi va impactar sobre la població ebrenca, també víctima d’una guerra llunyana. Exili, mort, tragèdia, penúries i moltes històries personals que han quedat silenciades durant dècades. I és que tot i el centenar de llibres editats i estudis realitzats, la participació directa o indirecta dels ebrencs en esta guerra no està prou investigada.
Per omplir este buit neix el Congrés internacional ebrencs i ebrenques a la Segona Guerra Mundial que tindrà lloc a Tortosa i Amposta entre el 19 i el 28 de setembre, en dos caps de semana. Impulsat per Amics i Amigues de l'Ebre i la URV, ha programat ponències d'experts sobre aspectes generals del conflicte al costat de comunicacions d'investigadors locals que volen treure a la llum "històries personals”, amb un èmfasi especial també a la participació de les dones, les grans oblidades en la historiografia oficial d'este tipus de conflictes.
Si bé existeixen estudis d'àmbits específics, com els ebrencs que van ser empresonats i assassinats als camps de concentració nazis, els organitzadors han volgut ampliar el ventall i fomentar la recerca per treure del "calaix de l'oblit" els relats de veïns i veïnes de les Terres de l'Ebre que, fins estos moments, no només són desconegudes, sinó que han estat deliberadament "silenciades", ha apuntat el president d'Amics i Amigues de l'Ebre, Marc March, en la presentació del congrés, este dijous al matí. "És un homenatge a estes persones", ha assegurat. "Les volem recuperar perquè la gent conega que van haver tortosins, ampostins o botencs que van aportar el seu gra de sorra perquè el feixisme no reeixís a la Segona Guerra Mundial", ha subratllat.
Són històries, entre moltes altres, com les de l'aviador tortosí i roquetenc Antoni Blach, que va lluitar contra els nazis en la guerra de guerrilles al front rus. O les de l'impressor i regidor tortosí de l'època republicana Josep Brull, que va ser executat a Mauthausen amb una injecció de benzina directa al cor, segons ha recordat l'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan.
En este sentit, el congrés vol ser un "punt de partida" per esperonar esta investigació. Dins del programa, l'organització vol vincular les ponències marc sobre temes més generals com la participació espanyola a la Segona Gerra Mundial, els deportats als camps nazis, el paper de les dones o la División Azul, a càrrec d'experts i professors de diverses universitats espanyoles, a les històries personals dels ebrencs que s'exposaran en les comunicacions per part dels investigadors locals.
"És una fita important. Podem pensar que la Segona Guerra Mundial queda lluny a les nostres fronteres però la repressió, participació en el front o rereguarda de guerra té un impacte demogràfic important per al territori. Si analitzem la gent que va marxar o va acabar en un camp de concentració nazi, incloent Terres de l'Ebre i el Priorat, són molt altes", ha remarcat el professor de la URV, Jaume Camps.
El paper de la didàctica
El programa es repartirà entre les ciutat de Tortosa -del 19 al 21 de setembre- i Amposta -del 26 al 28-. Camps ha subratllat que el contingut de les ponències i comunicacions serà editat el 2026 per Publicacions de la URV perquè el públic hi puga tenir accés.
Una de les assignatures que s'han imposat també els organitzadors, en este sentit, és que el Congrés servisca també per fomentar la part didàctica, de "com s'ha d'explicar als joves". "Que siguen conscients del que ha significat la Segona Guerra Mundial i com hem arribat fins allí, ni com a víctimes ni botxins. Volem que el congrés siga lloc de trobada de docents i els investigadors plantegen com explicar-ho perquè volem que el llegat quede, dure, siga difós i socialitzat", ha subratllat Camps.
En este context, l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha recordat l'existència de "discursos de la negació i la banalització de la història" que estan calant en alguns sectors de la societat, en bona mesura, ha apuntat, perquè "no s'expliquen les accions derivades d'aquelles polítiques", en referència a l'auge de les tesis de la ultradreta. Per la seua banda, el director territorial del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Gerard Vidal, ha manifestat el suport del Govern a les iniciatives de recuperació de la memòria tot recordant que l'oblit pot acabar tenint desembocant en la repetició de "fets tràgics".
