08
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
14:35h
Els representants de la Taula de Consens, -conformada per les dues Comunitats de Regants del Delta de l’Ebre i els ajuntaments de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita, Camarles, l’Ampolla i l’Aldea-, i les conselleries de Territori i Agricultura s’han emplaçat este dilluns en una reunió d’urgència a crear un front comú per esmenar el Pla estatal de Protecció del Delta que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va traure a exposició pública el passat dimecres.
Govern i territori preveuen en les properes setmanes presentar un conjunt d’al·legacions per intentar revertir allò que preveu el Ministeri sobre el Delta.
En paraules de Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens, “més que un pla de protecció és un pla de retirada, i podríem dir que de retirada incontrolada”. I és que el pla proposat pel Ministeri preveu que un total de 832 hectàrees del Delta passin a domini públic i quedin a disposició de l’avenç del mar. Això afecta de ple, per exemple, part de la urbanització Riumar, la platja de la Marquesa, o el camí de Guarda dels Alfacs, que també es dona per perdut. Segons Curto, el Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre ha desatès les propostes fetes des del territori.
A la reunió, hi ha estat també presents el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà.
Segons Jordà, el pla confeccionat per l’Estat “condemna a mort el Delta de l’Ebre”. “Davant d’aquesta unilateralitat plantem cara”, ha afegit. La consellera ha fet una crida “a tot el país” per fer “un front comú”.
El Govern de la Generalitat, d’acord amb la Taula de Consens, defensa mantenir tant com es puga la morfologia actual de la plana deltaica, “al contrari del ministeri”. I per això, si cal, recorreran a Europa: “Farem el que faci falta, si ens hem de plantar a Europa ens plantarem a Europa”, ha reblat la consellera d’Agricultura.
Per la seua banda, el conseller de Territori ha exigit a l’Estat que “rectifiqui el seu mètode de treball unilateral sense comptar amb el territori, ni la Generalitat”. Calvet ha demanat la creació d’una comissió mixta i que s’abordi “un pla de protecció ambiciós amb la gestió dels sediments fluvials i que es garantisca mentrestant els treballs de contenció de la línia litoral amb la gestió de les sorres litorals i els camins de guarda”.
Segons Calvet el pla també evita que el territori puga accedir als fons ‘Next Generation’ de la Unió Europea, “perquè és un pla que mata el territori” i ha lamentat que l’Estat “ignori i obviï” tot el treball previ fet des del territori.
En les properes setmanes, a més de presentar unes al·legacions tècniques al pla, la taula de Consens també preveu oferir a la ciutadania una sèrie d’al·legacions ciutadanes per tal que s’hi pugui afegir el màxim de gent i entitats possibles. Tot plegat amb la intenció “d’inundar” segons han explicat, el Ministeri de Transició Ecològica amb la postura defensada des del Delta de l’Ebre.
Govern i territori preveuen en les properes setmanes presentar un conjunt d’al·legacions per intentar revertir allò que preveu el Ministeri sobre el Delta.
En paraules de Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens, “més que un pla de protecció és un pla de retirada, i podríem dir que de retirada incontrolada”. I és que el pla proposat pel Ministeri preveu que un total de 832 hectàrees del Delta passin a domini públic i quedin a disposició de l’avenç del mar. Això afecta de ple, per exemple, part de la urbanització Riumar, la platja de la Marquesa, o el camí de Guarda dels Alfacs, que també es dona per perdut. Segons Curto, el Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre ha desatès les propostes fetes des del territori.
A la reunió, hi ha estat també presents el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà.
Segons Jordà, el pla confeccionat per l’Estat “condemna a mort el Delta de l’Ebre”. “Davant d’aquesta unilateralitat plantem cara”, ha afegit. La consellera ha fet una crida “a tot el país” per fer “un front comú”.
El Govern de la Generalitat, d’acord amb la Taula de Consens, defensa mantenir tant com es puga la morfologia actual de la plana deltaica, “al contrari del ministeri”. I per això, si cal, recorreran a Europa: “Farem el que faci falta, si ens hem de plantar a Europa ens plantarem a Europa”, ha reblat la consellera d’Agricultura.
Per la seua banda, el conseller de Territori ha exigit a l’Estat que “rectifiqui el seu mètode de treball unilateral sense comptar amb el territori, ni la Generalitat”. Calvet ha demanat la creació d’una comissió mixta i que s’abordi “un pla de protecció ambiciós amb la gestió dels sediments fluvials i que es garantisca mentrestant els treballs de contenció de la línia litoral amb la gestió de les sorres litorals i els camins de guarda”.
Segons Calvet el pla també evita que el territori puga accedir als fons ‘Next Generation’ de la Unió Europea, “perquè és un pla que mata el territori” i ha lamentat que l’Estat “ignori i obviï” tot el treball previ fet des del territori.
En les properes setmanes, a més de presentar unes al·legacions tècniques al pla, la taula de Consens també preveu oferir a la ciutadania una sèrie d’al·legacions ciutadanes per tal que s’hi pugui afegir el màxim de gent i entitats possibles. Tot plegat amb la intenció “d’inundar” segons han explicat, el Ministeri de Transició Ecològica amb la postura defensada des del Delta de l’Ebre.