La Veu de Nació

Apartar Puigdemont?

«L'Estat té com a prioritat acabar amb el seu paper, però a l'expresident li sobrevola un altre perill: que siguin les urnes qui variïn els lideratges del procés»

per Oriol March , 2 de maig de 2019 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No existeix cap mena de dubte que l'Estat vol apartar Carles Puigdemont. La raó és clara: la figura de l'expresident de la Generalitat recorda als tentacles del deep state espanyol que no són il·limitats i que la justícia europea els ha esventrat l'estratègia. La sortida cap a Bèlgica de Puigdemont i part del Govern que va fer possible l'1-O ha permès visibilitzar la causa catalana a nivell internacional i ha permès observar revesos d'Alemanya, Escòcia i Bèlgica a l'estratègia del Tribunal Suprem. L'expresident manté un pòsit de legitimitat, és pràcticament intocable per a amplis sectors -polítics i mediàtics- de l'independentisme i exerceix com a actor indispensable en l'estratègia a seguir, encara que no existeixi unitat suficient entre totes les ànimes per posar-la per escrit.

Davant d'això, la Junta Electoral ha actuat amb l'arbitrarietat com a divisa. La resolució de l'organisme per apartar Puigdemont de les europees és, com a mínim, dubtosa en termes jurídics i aberrant en termes polítics. Si Clara Ponsatí pot tancar la llista municipal de Barcelona és Capital, per què no pot anar de número tres de JxCat a les europees? Si Lluís Puig va ser candidat al Senat per Barcelona -sense obtenir escó-, per què l'expresident de la Generalitat pot ser vetat al Parlament Europeu? El recurs de PP i Ciutadans, presentat el penúltim dia de campanya del 28-A, no era una casualitat. Tampoc ho és que la decisió d'apartar el líder de JxCat es fes pública després de les espanyoles, i no abans, perquè s'hauria pogut generar una onada de suport.


Puigdemont, de fet, ja intuïa que podria no ser candidat. L'últim dia de campanya ja va avisar que l'Estat era "capaç" d'apartar-lo, i la número dos a les espanyoles, Laura Borràs, va advertir en el míting final de JxCat que es faria servir el "comodí" de la justícia espanyola per impedir a l'expresident ser al Parlament Europeu. Puigdemont només va fer el pas com a candidat després de tenir damunt la taula dos informes -elaborats per dos equips independents- que acreditaven que podria recollir l'acta com a diputat comunitari. Davant del risc que l'expresident pogués ser membre del Parlament Europeu, o que fos -un cop més- la justícia europea qui decidís, l'Estat ha optat per una aberració jurídica que ha evidenciat la divisió dins la mateixa Junta Electoral.

Combatre adversaris externs porta feina, però a JxCat no li convé desatendre altres qüestions. La formació presenta Puigdemont com "l'enemic número u d'Espanya" als mítings, i probablement tingui raó, però aquesta carta no ha servit perquè en les eleccions espanyoles va veure's doblada per ERC en vots i en escons. El resultat va permetre salvar els mobles -set diputats en lloc dels vuit aconseguits per Francesc Homs amb CDC el 2016-, però no és bo tenint en compte que el rival en la pugna per l'hegemonia independentista va obtenir unes xifres excepcionals. El pols Puigdemont-Junqueras, que fa mesos que transcendeix la categoria de soterrat, va tenir un vencedor clar el 28-A, i la Junta Electoral ha decidit impedir que hi hagi una segona volta, si no és que el Tribunal Suprem o el Constitucional ho revoquen.


En l'horitzó, a banda, també hi ha les municipals. La carta Puigdemont és de les úniques que juga JxCat quan va a les urnes, i això és significatiu tant per quan va bé -les eleccions del 21-D, amb un resultat excepcional sota l'influx del 155 i la ressaca, encara latent, del referèndum i la declaració d'independència- com per quan la cosa no funciona. És el cas de les eleccions espanyoles, amb unes llistes elaborades amb el segell de Puigdemont i en els quals ell ha tornat a ser el reclam. Sense la petició directa de l'expresident -i també de Quim Torra-, Laura Borràs no hauria format tàndem amb Jordi Sànchez. Sense la intervenció de Puigdemont, els més moderats del PDECat haurien tingut espai a les llistes. Malgrat la calma que es transmet en públic, existeix inquietud en sectors de tot l'espai postconvergent per les eleccions municipals, on de debò s'hi juga el futur, especialment si no revalida les quatre diputacions.

En almenys 20 ciutats on governen, ERC els ha superat àmpliament. Ningú surt en públic -encara- perquè ningú vol ser el primer en disparar, però el resultat del 26-M pot suposar un punt d'inflexió en un espai que ha viscut anys d'ebullició. Els més nous de JxCat no se senten lligats a l'experiència de Convergència -primer- i del PDECat -després-, però bona part de l'estructura logística i un sector rellevant dels dirigents -especialment els presos més emblemàtics- prové d'una tradició amb dècades d'història. Puigdemont, de fet, militava a CDC des del 1983 i és membre del PDECat, encara que en més d'una ocasió hagi amenaçat amb estripar el carnet. L'expresident, des de Waterloo, ha dissenyat tota l'estratègia del cicle electoral i la por que li té l'Estat és proporcional als èxits judicials internacionals i també a la victòria del 21-D. Però hi ha un risc que li sobrevola la trajectòria i el llegat: que, a banda de combatre la voluntat d'apartar-lo que té el deep state, siguin les urnes qui decideixin entregar el lideratge del procés a un altre espai, formi part o no de la seva tradició política.

 

Oriol March
Cap de Política
Ha estat periodista de la secció de Política del diari Ara durant sis anys i des del 2016 forma part de la redacció de NacióDigital. És autor dels llibres Los entresijos del procés (Libros de la Catarata, 2018), Per què sí a la independència? Conversa amb Carme Forcadell i Muriel Casals (Deu i Onze, 2013), i Què pensa Josep Maria Vila d'Abadal (Dèria Editors, 2012). A Twitter és @orimarch
27/08/2020

Abstenció, monarquia i confrontació

21/08/2020

A què espera Bartomeu?

13/08/2020

Per què no s'ha fet fins ara?

23/07/2020

El nou boicot del Suprem

15/07/2020

Una Generalitat restringida

09/07/2020

Qüestió de competència

18/06/2020

Podem i la «calç viva»

11/06/2020

Pedaços en salut

04/06/2020

Divorci en diferit

28/05/2020

Negociar amb «colpistes»

Participació