03
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
19:58h
Un treball de documentació dut a terme a partir de fonts orals, identificació dels llocs i una exhaustiva revisió de les fonts documentals disponibles ha permès incorporar al mapa de fosses tres nous enterraments col·lectius del període de la Guerra Civil al Montsià. Amb este treball, realitzat per l’historiador Jordi Ramos per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica i titulat "Documentació i ampliació del mapa de les fosses i la repressió de la Guerra Civil i la dictadura franquista al Montsià”, són ara set les fosses documentades a la comarca, tres més de les que es coneixien fins ara.
Les ja apuntades amb anterioritat son les fosses del cementiri de Masdenverge (amb 20 individus enterrats, soldats del bàndol rebel); la del cementiri de Santa Bàrbara (amb 115 soldats del bàndol rebel), una al cementiri de Sant Jaume d'Enveja (on hi ha les restes de tres persones executades durant la Guerra Civil espanyola pertanyents a dos militars de l'Exèrcit Popular de la República: Joan Martí Alginet de 27 anys i natural de la Cava i d'en Luis Antonio Díaz Palacios de 25 anys i natural d'Algesires (Cadis) i també d’un civil, en Josep Piñol Tomás, de 66 anys i natural de la Cava). i la fossa de la zona de Mianes, prop de la torre de La Carrova d'Amposta (on s’estima que s’hi van enterrar un centenar de soldats de bàndol republicà, de la XIV Brigada Internacional de la 45 Divisió).
Val a dir que dos d’estes fosses, la de Mianes i la de Sant Jaume d’Enveja, van ser localitzades gràcies al primer estudi de geolocalització de fosses de la Guerra Civil dirigit pel catedràtic d’Història de la Universitat Rovira i Virgili l’any 2017.
A estos quatre espais se n’afegixen ara tres de nous. La fossa del cementeri de la Galera, confirmada, contindria les restes de 9 soldats del bàndol rebel; a la del Montsianell, catalogada com a probable, n’hi haurien inhumat un nombre indeterminat de soldats del bàndol republicà, igual que a la tercera, ubicada en un punt del barranc de Lledó, al terme de Santa Bàrbara, que ha desaparegut possiblement per la pròpia acció natural del barranc.
La presentació del nou estudi, encarregat a l'empresa ATICS SL, sota el treball tècnic de l’historiador i arqueòleg Jordi Ramos Ruiz, va tindre lloc este divendres al Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta. L'acte va comptar amb la participació de l’alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu, Adam Tomàs, i la intervenció de l’historiador al capdavant del projecte, Jordi Ramos, i l’historiador de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, Juli Cuéllar.
Restes de 545 persones recuperades, i 15 identificades
És una passa més en el llarg camí que cal recórrer encara al nostre país per localitzar els milers de desapareguts d’este episodi de la nostra història. I és que amb aquestes set del Montsià, el mapa de fosses de Catalunya en té registrades 525. De totes, se n’han excavat 56 (31 dins del pla de fosses 2017-2020), segons va exposar Cuéllar. Destaquen entre les intervencions les excavacions del cementiri vell del Soleràs (Garrigues) amb 146 individus (127 individus complets més 19 amputacions d’extremitats) i de Pernafeites, Miravet (Ribera d’Ebre) amb 107 (99 individus excavats, 1 individu en superfície i 7 amputacions d’extremitats).
Estes intervencions han permès recuperar les restes de 545 persones (350 des del 2017), de les quals a 261 s’ha pogut extreure el perfil genètic. Però fins ara només s’ha pogut determinar la identitat de 15 d’aquestes persones (8 des del 2017). Unes xifres que, contraposades a la de les persones desaparegudes referenciades evidencien tota la tasca que resta per fer. I és que al Pla de Fosses hi ha a hores d’ara 12.154 noms referenciats, tot i que es calcula estadísticament que hi podria haver 20.000 individus. El nombre de persones inscrites en el Cens de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil és de 5.079. I els perfils genètics de familiars de desapareguts inscrits al Cens, necessaris per contrastar amb les restes que apareixen i identificar els morts, 2.351.
Les ja apuntades amb anterioritat son les fosses del cementiri de Masdenverge (amb 20 individus enterrats, soldats del bàndol rebel); la del cementiri de Santa Bàrbara (amb 115 soldats del bàndol rebel), una al cementiri de Sant Jaume d'Enveja (on hi ha les restes de tres persones executades durant la Guerra Civil espanyola pertanyents a dos militars de l'Exèrcit Popular de la República: Joan Martí Alginet de 27 anys i natural de la Cava i d'en Luis Antonio Díaz Palacios de 25 anys i natural d'Algesires (Cadis) i també d’un civil, en Josep Piñol Tomás, de 66 anys i natural de la Cava). i la fossa de la zona de Mianes, prop de la torre de La Carrova d'Amposta (on s’estima que s’hi van enterrar un centenar de soldats de bàndol republicà, de la XIV Brigada Internacional de la 45 Divisió).
Val a dir que dos d’estes fosses, la de Mianes i la de Sant Jaume d’Enveja, van ser localitzades gràcies al primer estudi de geolocalització de fosses de la Guerra Civil dirigit pel catedràtic d’Història de la Universitat Rovira i Virgili l’any 2017.
A estos quatre espais se n’afegixen ara tres de nous. La fossa del cementeri de la Galera, confirmada, contindria les restes de 9 soldats del bàndol rebel; a la del Montsianell, catalogada com a probable, n’hi haurien inhumat un nombre indeterminat de soldats del bàndol republicà, igual que a la tercera, ubicada en un punt del barranc de Lledó, al terme de Santa Bàrbara, que ha desaparegut possiblement per la pròpia acció natural del barranc.
La presentació del nou estudi, encarregat a l'empresa ATICS SL, sota el treball tècnic de l’historiador i arqueòleg Jordi Ramos Ruiz, va tindre lloc este divendres al Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta. L'acte va comptar amb la participació de l’alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu, Adam Tomàs, i la intervenció de l’historiador al capdavant del projecte, Jordi Ramos, i l’historiador de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, Juli Cuéllar.
Restes de 545 persones recuperades, i 15 identificades
És una passa més en el llarg camí que cal recórrer encara al nostre país per localitzar els milers de desapareguts d’este episodi de la nostra història. I és que amb aquestes set del Montsià, el mapa de fosses de Catalunya en té registrades 525. De totes, se n’han excavat 56 (31 dins del pla de fosses 2017-2020), segons va exposar Cuéllar. Destaquen entre les intervencions les excavacions del cementiri vell del Soleràs (Garrigues) amb 146 individus (127 individus complets més 19 amputacions d’extremitats) i de Pernafeites, Miravet (Ribera d’Ebre) amb 107 (99 individus excavats, 1 individu en superfície i 7 amputacions d’extremitats).
Estes intervencions han permès recuperar les restes de 545 persones (350 des del 2017), de les quals a 261 s’ha pogut extreure el perfil genètic. Però fins ara només s’ha pogut determinar la identitat de 15 d’aquestes persones (8 des del 2017). Unes xifres que, contraposades a la de les persones desaparegudes referenciades evidencien tota la tasca que resta per fer. I és que al Pla de Fosses hi ha a hores d’ara 12.154 noms referenciats, tot i que es calcula estadísticament que hi podria haver 20.000 individus. El nombre de persones inscrites en el Cens de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil és de 5.079. I els perfils genètics de familiars de desapareguts inscrits al Cens, necessaris per contrastar amb les restes que apareixen i identificar els morts, 2.351.