Solsticis i armisticis

Els que foren milicians de primavera, seran senyors d'estiu

per Marc Duch, La Ràpita, 14 de setembre de 2015 a les 10:38 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Experienciar

Un solstici d’estiu

una colla d’amics
i una revetlla.
Alguns diran:
Ei! Estrella Damm

error de principiant.
Les històries de la platja
van molt més enllà
d’un anunci de 10 minuts.
Moltes històries han començat a la vora de la mar
s’han segellat entre restes d’algues, pedres i crancs.
Per acabar tornant, cada diumenge, al terra fi i blanc.
I aquesta és la història que veuràs a continuació
llegiràs o escoltaràs, t’entretindrà i et farà plorar
però sobretot, havent llegit, tot i res haurà canviat.
Sentiràs els millors moments de tot jove-adolescent
la preparació, els moments abans de l’esdeveniment.
Oh! I l’esmorzar, els ulls inflats i els riures desenfadats.
Rememora els teus 20 anys i aquells finals de primavera
recorda les grans festes, les borratxeres i les ballades.
Sigues la tònica i la dominant del reviure els millors anys.

Ans
Sí, decidit, li diré així:
I’ve burned my muscles
to cook my soul
and give to you
my endless warm
with pride and joy.

Ell és prou llest, m’entendrà.
sinó per a que va a anglès
i en sèries gasta diners?
M’hi aproparé sense voler
com qui no vol la cosa
i a xiuxiuejar a cau d’orella.
Paraules en anglès i català
paraules d’amor i d’estimar
me les crec, fins i tot en castellà.
Una mirada a l’espill, un retoc al cabell
un xuf-xuf de colònia d’estiu
i l’armadura ja és llesta, aquí la festa.

Després
N’hi ha que fa tant temps que s’entenen
que en la seua mirada és pot llegir:
tendresa, passió, coneixement i afany.
O si vols li pots donar la forma al sentit.
Tinc el foc a la mirada
el pit en flames i el cap calent
els rajos de primavera m’han encès
i l’encís de la joventut em crema
ens crema, ens cremem.
Que jo ho he vist, ho he sentit,
sigui costa o muntanya
corredor de fons o extrem.
Abraçades, versos i mirades
suor, sexe i desenfrè.
Una setmana ha estat bé
per entendre que els de tres,
els de vint-i-tres o els de seixanta
ho tenen tot, si es tenen ells.

Claredat
Ho tinc més que decidit
aquesta nit a casa
i demà a la muntanya.
Primer seran mil whatsapps
després quinze trucades
i al final, silenci total.
Aniré a dormir... a dormir d’hora
em despertaré ben dematí
i visitaré el turó en solejada.
Però ben bé sap el nostre amic
que abans d’anar a muntanya
passarà a saludar tota la colla.
A la sortida del poble, darrere de les roques
preparant amb calma i per descansar
el que haurà estat la “revetllada”.

Valquíries i Amazones
Quedar per canviar-se, pintar-se i abillar-se,
per xarrar, criticar o donar-se ànims
tot això ho faran elles i nosaltres beurem.
S’explicaran contalles de la tarda o el matí
s’excusaran pel vestit nou i el bé que queda
compartiran ensenyaments ancians i sexistes.
Fotografiaran el procés, compartiran les imatges
Retrica, Twitter, Instagram, Flickr i Snapchat:
quinze segons per veure “Aquí estem”, careta somrient.
I nosaltres bevent, mentre el més llest de tots
que ja té totes les apps per fel seguiment
ens diu, pícarament: ja vénen, ja vénen.

Frenesí
I ara sí que sí. Ara comença la nit, dos moviments de mans
càmera lenta, primers plans, cares que somriuen,
bronzejades, fosques i lluents, hidratades i carregades de present.
Cotxes amb els maleters oberts
mil músiques diferents
licors i botelles, gots i gel.
I per endavant la llibertat, la joventut, la llicència i el permís
de no haver de demanar perdó ni per favor i fer cas omís
l’error és intrínsec en la joventut: per això formem camins.
Camins de nit, de mostres d’amor amagades en portals
de curses de talons ben alts, de danses impossibles
amb cançons d’estranys ritmes i sons. Camins nous.
Som l’spring que balla amb la pedra del camí.
som l’avui, la festa que viu, la vida que corre
som el demà, els projectes que es projectaran.
Els artistes, els enginyers, els científics i els docents
la celebració de la vida, vivint-la dia a dia
la barreja i la bogeria, Bacó insultant Dionís.

Astres
Tu i jo, igual que ells, ho sabem
el matí és revelador d’allò falç
la nit és “veladora” de la veritat.
L’últim combinat quedarà darrere teu
en el caminar lent del passeig marítim
acompanyat per les onades de la mar.
N’hi haurà que vindran de les últimes notes.
N’hi haurà que sortiran de segones residències.
N’hi haurà d’acompanyats, hi haurà fumetes.
Ulleres de sol que et mantenen l’envelat
vampirs de mitja tinta, mussols desplomats.
Desfilen junts en el camí de la victòria derrotada.
Rímels que és corrompen, crusants que es devoren
les últimes “pictures” i ja poques postejades.
Però sempre presents les riallades i les calades.
El decidit que es mira les parelles i pensa:
ben avinguts els que s’estimen, perquè es tenen
mentre mira les amazones, avidesa i bogeria.

Divisor (aquell que divisa)
Un primer passejant, que ja ha esmorzat, gosset en mà
començarà a jutjar, i mirarà amb vehemència condemnatòria
senyals avisadores de la potència del sol, de la idea de bé.
Hem de tornar a la cova, ens hem de lligar a les cadenes
inferir-nos en el joc de les ombres i el desconeixement
i així poc a poc convertir-nos en savis. -Sí, però vells.
Cossos bonics que és faran mal bé, mirades tèrboles,
dents que groguegen, expressions fixades eternament
Bell, Vell, Well. No hi ha equilibri en la transfiguració.
Només l’avenç, l’avançar. Tendir a la mort constantment,
sense mirar enrere, sense deturar-se ni un sol moment.
Per això l’ara i l’aquí és obligació, és desig imponent.
El nostre club és universal, la nostra idea transversal.
a qualsevol que s’atreveixi a viure durant la nit
és promesa de poeta: parlarem d’absoluts i relatius.
Cantarem, citarem, convocarem: ara que sóc jove és el moment
d’escriure els grans temes, de transmetre les meves idees
per quan sigui vell i em torni a llegir rigue, rigui i m’imagine a mi
de jove i prepotent.

Memoriós
Si en algun vers t’he ofès o si t’has sentit enganyat
no cregues que l’engany es mantindrà al despertar
tota aquesta festa, tot aquest envelat és això:
una història de nit, un estiu per recordar.
No preguntis, no imaginis, no busquis més raons
simplement llevat de les orelles tota aquesta son
esmorza, calçat les sabates i passeja per aquella cala
i si et trobes un grup de joves: escolta i calla.
Qui sap si entre aquella colla trobaràs resposta
a preguntes que fa temps que no et fas
a respostes que fa temps que no busques.
Calla, amaga’t i contagia’t de la ressaca.
Que és el millor regal que ens pot fer un déu,
és el càstig de la batalla, no és estar despert
ni estar somiant encara, és l’últim romanent
d’una joventut llunyana, d’un clar sentiment.
Quin? El dels llavis en flor, el de la fúria sentida
el dels cossos forts, el de la dansa violenta
sexe, sexe, sexe, suor i ràbia. Llavors,
a la vora de l’aigua, sentir tot el cos
que poc a poc es destensa, i et reclama.

 

Participació