28
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
17:12h
La sala d'exposicions del Museu de les Terres de l'Ebre obrirà el proper 1 de desembre la mostra “Col·leccionar passions. Lluís Garcia: la tradició popular del delta de l’Ebre”, que es podrà veure fins el 14 de gener. L’exposició, organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Amposta, mostra una part de la col·lecció d’objectes etnogràfics relacionats amb la cuina popular, aplegats pel restaurador gastronòmic Lluís Garcia Muñoz. S’inaugurarà el divendres 1 de desembre, a les 19.30 hores.
L’exposició se centra en la seua col·lecció de sifons, integrada per més de 700 exemplars, dels quals se n’exposarà un centenar, procedents de les diferents fàbriques de sifons de les Terres de l’Ebre; acompanyats de textos explicatius i de fotografies, que expliquen tant la persona del col·leccionista i el seu important paper en el món gastronòmic i turístic de Catalunya, com la importància dels sifons.
Un sifó és una ampolla a retornar, de vidre gruixut, antigament blanc, blau, rosat o verd (que era el més popular), i un tap fix, abans de plom i actualment de plàstic, que duu una palanqueta que cal pressionar per tal de fer sortir l’aigua carbònica artificial que conté. Avui en dia també hi ha sifons, totalment fets amb plàstic, que són d’un sol ús.
Antigament, nombroses poblacions i nuclis urbans de les Terres de l’Ebre disposaven d’una o més fàbriques de sifons. Les ciutats més importants tenien més d’una fàbrica, simultàniament, i alguns nuclis de població, com les antigues pedanies del Delta de l’Ebre, compartien una mateixa fàbrica de sifons. En estes fàbriques les ampolles de sifó es netejaven i s’omplien industrialment.
Els sifons ebrencs de l’exposició ens permeten copsar la transformació de la societat, entre finals del segle XIX i les darreres dècades del segle XX, perquè les formes, els colors del vidre de les ampolles i les serigrafies a la panxa de les ampolles de sifó, van anar evolucionant al llarg del temps, adequant-se als gustos estètics i la tipografia de cada època. La col·lecció de Lluís Garcia en conserva més d’un exemplar, mostrant esta evolució.
Algunes de les fàbriques ebrenques tenen una llarga història i encara avui envasen sifons i els posen al mercat. Antigament, quan tots els taps s’enroscaven, algunes famílies tenien el seu propi tap de sifó a casa. Després en algunes cases es recobria el sifó amb una malla de metall extraïble, que es passava pel cap del sifó, i servia per evitar accidents. Més tard encara esta malla va passar a ser fixa i de plàstic, de colors vius: blau, groc, roig o verd, segons cada fàbrica de sifons. Amb aquesta malla és avui fàcilment identificable l’origen del sifó, amb un simple cop d’ull.
L’exposició se centra en la seua col·lecció de sifons, integrada per més de 700 exemplars, dels quals se n’exposarà un centenar, procedents de les diferents fàbriques de sifons de les Terres de l’Ebre; acompanyats de textos explicatius i de fotografies, que expliquen tant la persona del col·leccionista i el seu important paper en el món gastronòmic i turístic de Catalunya, com la importància dels sifons.
Un sifó és una ampolla a retornar, de vidre gruixut, antigament blanc, blau, rosat o verd (que era el més popular), i un tap fix, abans de plom i actualment de plàstic, que duu una palanqueta que cal pressionar per tal de fer sortir l’aigua carbònica artificial que conté. Avui en dia també hi ha sifons, totalment fets amb plàstic, que són d’un sol ús.
Antigament, nombroses poblacions i nuclis urbans de les Terres de l’Ebre disposaven d’una o més fàbriques de sifons. Les ciutats més importants tenien més d’una fàbrica, simultàniament, i alguns nuclis de població, com les antigues pedanies del Delta de l’Ebre, compartien una mateixa fàbrica de sifons. En estes fàbriques les ampolles de sifó es netejaven i s’omplien industrialment.
Els sifons ebrencs de l’exposició ens permeten copsar la transformació de la societat, entre finals del segle XIX i les darreres dècades del segle XX, perquè les formes, els colors del vidre de les ampolles i les serigrafies a la panxa de les ampolles de sifó, van anar evolucionant al llarg del temps, adequant-se als gustos estètics i la tipografia de cada època. La col·lecció de Lluís Garcia en conserva més d’un exemplar, mostrant esta evolució.
Algunes de les fàbriques ebrenques tenen una llarga història i encara avui envasen sifons i els posen al mercat. Antigament, quan tots els taps s’enroscaven, algunes famílies tenien el seu propi tap de sifó a casa. Després en algunes cases es recobria el sifó amb una malla de metall extraïble, que es passava pel cap del sifó, i servia per evitar accidents. Més tard encara esta malla va passar a ser fixa i de plàstic, de colors vius: blau, groc, roig o verd, segons cada fàbrica de sifons. Amb aquesta malla és avui fàcilment identificable l’origen del sifó, amb un simple cop d’ull.