L’anunci que Móra la Nova podria acollir una de les primeres gigafactories d’intel·ligència artificial d’Europa ha despertat entusiasme institucional però també inquietud ciutadana. Com vam explicar a Aguaita.cat en una peça anterior, el projecte ha generat sorpresa i dubtes entre els veïns, que reclamen més informació, transparència i garanties ambientals en un territori amb un llarg historial de sacrificis energètics.

Però, més enllà de la polèmica, què és exactament una gigafactoria d’IA? Quins impactes pot tenir i com s’estan gestionant instal·lacions semblants en altres llocs d’Europa?

Què és i com funciona una gigafactoria d’intel·ligència artificial?

Una gigafactoria d’intel·ligència artificial és un centre on es processen quantitats enormes de dades per fer funcionar aplicacions com ara assistents virtuals, reconeixement facial, cotxes autònoms, etc. 

El cor d’una gigafactoria és el que es coneix com a centre de dades (data center): grans naus plenes de processadors que treballen les 24 hores del dia. Per fer-ho, necessiten molta energia elèctrica i un sistema potent de refrigeració, perquè els equips s’escalfen molt. En molts casos, este sistema se basa en el consum d’aigua per refredar els servidors.

Tot i el seu aspecte industrial, una gigafactoria d’IA no és una fàbrica tradicional. No produeix béns físics, sinó capacitat computacional i coneixement digital. El seu impacte en el territori, però, és molt real: pot generar llocs de treball qualificats, atreure talent i noves empreses tecnològiques, però també té un cost ambiental i social que cal valorar amb cura.

Gigafactories a Europa: models d’èxit o advertiments?

Encara que no es disposa de dades concretes sobre el consum d’aigua previst per a la gigafactoria de Móra la Nova, la referència a experiències similars a Europa ajuda a dimensionar l’escala del repte. Centres de dades i gigafactories d’intel·ligència artificial d’estes dimensions poden arribar a consumir entre centenars i milers de metres cúbics d’aigua diaris per a la refrigeració dels seus equips.

Un exemple és la gigafactoria d’IBM a Stuttgart, Alemanya, que utilitza aproximadament 1.000 metres cúbics d’aigua al dia, una quantitat significativa que posa de manifest la importància d’una gestió eficient i sostenible dels recursos hídrics.

Alguns països europeus, com Finlàndia o Suècia, han optat per sistemes de refrigeració alternatius, com la geotèrmia o la reutilització d’aigua de pluja, que podrien servir de model per a garantir que este tipus d’instal·lacions minimitzen el seu impacte ambiental a zones amb disponibilitat limitada d’aigua com la Ribera d’Ebre.

Estes experiències posen en relleu la necessitat d’un estudi detallat i d’un debat públic perquè la gigafactoria no només siga un motor econòmic, sinó que també respecte la sostenibilitat i la qualitat de vida del territori.