L’anunci d’una possible gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova ha agafat tothom a contrapeu. Mentre les institucions celebren l’elecció de la Ribera d’Ebre com a candidata oficial espanyola per acollir una de les primeres instal·lacions d’esta mena a Europa, la ciutadania i els sectors productius tradicionals reclamen informació, participació i garanties ambientals: “Tot el que sabem és per la premsa” és l’afirmació que més s’ha repetit en totes les converses que ha mantingut este mitjà amb les persones entrevistades en este reportatge, en un territori que ja fa dècades que assumeix sacrificis energètics. 

La Ribera d’Ebre és un territori profundament marcat, des de fa més de trenta anys, per una transició econòmica i social vinculada al futur tancament de les centrals nuclears que han dominat la seua activitat durant dècades. Tot i que la central d’Ascó encara està en funcionament i continua generant llocs de treball, la previsió de clausura dins del calendari estatal de desmantellament ha posat la comarca davant d’un repte estructural.

Esta realitat ha deixat una empremta significativa, tant pel que fa a la pèrdua de llocs de treball com als desafiaments ambientals vinculats a la desactivació i gestió dels residus nuclears. Davant este escenari, la comarca ha hagut de reinventar-se, buscant noves oportunitats per diversificar l’economia i encarar un futur que aposta per la sostenibilitat i la innovació, sense oblidar l’impacte social que estes transformacions comporten.

L’ambició del projecte és innegable: una infraestructura que ocuparia quatre hectàrees al polígon del Molló i que podria suposar una transformació radical de l’economia local. Però l’eufòria institucional contrasta amb la prudència de molts veïns, que no saben si el preu d’esta promesa digital serà la sostenibilitat ambiental, el consum d’aigua o la pèrdua d’identitat rural. “Mentre no siga un abocador, ja està bé”, comenta amb ironia una comerciant local. A mesura que creix l’expectativa, també ho fa la sensació d’anar a cegues. Cap procés participatiu, cap reunió informativa oberta i cap estudi públic disponible sobre l’impacte d’una infraestructura d’estes dimensions.

Un futur digital a l’ombra de les centrals nuclears

El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero, ha assegurat a Aguaita.cat que la comarca està plenament capacitada per acollir una infraestructura com la gigafàbrica d’intel·ligència artificial proposada a Móra la Nova. “Si hi ha una comarca que té esta capacitat és la Ribera d’Ebre. És un dels factors clau que ha fet que surti seleccionada”, afirma, posant l’accent en la disponibilitat energètica i hídrica de la zona com a avantatges competitius.

Sobre l’impacte ambiental o paisatgístic que podria tenir el projecte, Barbero és clar: “Cap ni una. Pensem que un projecte que s’emmarca dins d’una candidatura europea serà totalment segur i sostenible”. El dirigent comarcal considera que el projecte compta amb els avals tècnics i ambientals que garanteixen la seua compatibilitat amb l’entorn.Tot i que reconeix que caldrà reforçar infraestructures i serveis públics, insisteix que “estem en una fase absolutament de projecte”, i que serà quan es coneguen els detalls que es podrà valorar què caldrà fer “per a aportar valor afegit”.

Pel que fa a la relació amb la ciutadania i el món local, Barbero admet que encara no hi ha hagut reunions informatives ni processos participatius a escala comarcal. “Jo em considero totalment satisfet amb la informació que se m’ha proporcionat”, afirma, en referència a la comunicació que ha mantingut amb el Govern. En este sentit, confia que la informació es traslladarà progressivament a mesura que avance el procés europeu.

Barbero també destaca la bona acollida del projecte entre els alcaldes i alcaldesses de la comarca, que el veuen com una alternativa real per compensar la pèrdua de llocs de treball vinculats a les centrals nuclears i altres sectors en regressió. “Estan tots molt esperançats. Quan parlem de suplir 2.000 llocs de treball... no és gens fàcil trobar projectes com este. És de llarg un dels projectes més positius que s’han volgut implementar a la nostra comarca”.

Móra la Nova, punt clau per a la revolució digital

L’alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, considera que la possible instal·lació de la gigafàbrica d’intel·ligència artificial al polígon del Molló és “una molt bona notícia per a la comarca de la Ribera d’Ebre”. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha destacat que “des de la comarca s’ha treballat molt” en l’àmbit de la digitalització i la captació d’inversions, i veu el projecte com un fruit d’este esforç col·lectiu.

Segons Álvarez, la fàbrica se situaria en uns terrenys de 4 hectàrees, i permetria impulsar una economia de futur amb capacitat de retenir talent jove, en un municipi que —com admet— camina cap a una població molt envellida. “Ens pensàvem que seria una cosa més petita. No ens esperàvem un projecte tan gran, una gigafàbrica en tota regla”, ha reconegut.

L’alcalde celebra que Móra la Nova siga una de les candidatures oficials presentades per l’Estat espanyol a la convocatòria europea, i remarca que el consistori hi dona tot el suport. Tot i això, també admet que encara estan a l’espera de conèixer els detalls tècnics i ambientals del projecte.

El comerç i el turisme locals confien en un nou impuls

La possible implantació de la gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova desperta expectatives positives entre el petit comerç i el sector turístic del municipi. La Neus Corominas, gerent del Cafè Noisette, creu que “pot beneficiar” el teixit comercial local, tot i que admet que “no sé de quina manera exactament”. En tot cas, afirma veure-hi “una oportunitat per al poble, sobretot per als joves, mentre no siga un abocador, crec que pot ser positiu per al poble”.

En la mateixa línia, la Maria Pinyol, propietària de l’allotjament rural Ca la Maria, considera que el projecte pot ser un revulsiu econòmic i social per al territori. “El veig bé, perquè la zona quedarà molt degradada quan tanquen les nuclears i això pot donar una alternativa a la gent que es quede sense feina. Serà un fet distintiu per al poble”, afirma convençuda.

Per una altra banda, Jordi Moreno, propietari del bar Trèvol, resumeix el sentiment de desconnexió que percep entre el projecte i la població local: “Penso que no l’acabaran posant. No ens han dit res a ningú. Tot el que sabem ho sabem pels diaris”. La manca d’informació directa genera escepticisme entre veïns que, tot i veure-hi una possible oportunitat, recelen del silenci institucional i la poca transparència del procés.

La pagesia mostra prudència davant la gigafàbrica

Tot i reconèixer l’impacte positiu que podria tenir en l’ocupació, la pagesia de la Ribera d’Ebre veu amb prudència la possible arribada de la gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova. Ernest Cubells, coordinador comarcal de la Unió de Pagesos, assenyala que “no sabem si és compatible amb el model econòmic actual del poble. Són empreses que necessiten molta aigua i molts recursos”. En este sentit, considera que “la part positiva és que donarà molts llocs de treballs”, però també alerta que “necessitaríem molta aigua per a refrigerar estes instal·lacions”.

Des del sindicat agrari admeten que, de moment, no s’ha obert cap debat intern perquè no s’ha rebut informació directa: “Tot el que sabem és per la premsa. No ens han informat de res”, denuncia Cubells, en nom del sector agrari. Pel que fa a la ubicació prevista al polígon industrial del Molló, Cubells hi veu una oportunitat: “No hi ha empresa que s’hi pose als polígons industrials, i esperem que estos polígons puguen servir d’alguna cosa”.

“La gigafactoria ha de ser un motor sostenible i integrat al territori”

Enmig d’este debat, l'ampostí Josep Escobar aporta una perspectiva tècnica i estratègica que ajuda a dimensionar el projecte. Com a enginyer d’intel·ligència artificial i CEO d’una empresa tecnològica catalana, Escobar destaca que “la ubicació d’una gigafactoria d’IA ha de respondre no només a criteris logístics sinó també a la capacitat del territori per aportar un ecosistema que sustente el projecte a llarg termini”.

Segons Escobar, la Ribera d’Ebre reuneix elements clau per això: “La disponibilitat d’energia estable i renovable, l’accés a recursos hídrics per als sistemes de refrigeració i, molt important, la proximitat amb centres de recerca i universitats que puguen garantir la formació de talent local”.

 

 

Escobar alerta, però, que “no es pot permetre que este tipus d’inversions siguen només infraestructures que consumeixen recursos sense reinvertir en el territori. Cal garantir que la gigafactoria genere coneixement, llocs de treball qualificats i un ecosistema tecnològic que siga sostenible ambientalment i socialment”.

El CEO de TIC Place conclou que “una gigafactoria d’IA pot convertir-se en un motor de desenvolupament territorial si s’integra de manera responsable i planificada, amb la ciutadania i agents locals al centre de la decisió”.

La candidatura de Móra la Nova per acollir una de les primeres gigafactories d’IA d’Europa obre un horitzó de possibilitats per a la Ribera d’Ebre, una comarca històricament marcada per la presència del sector energètic i ara immersa en un procés de transició econòmica. Però l’expectativa conviu amb la manca d’informació pública, la incertesa ambiental i la necessitat d’un debat obert sobre quin model de desenvolupament vol el territori. La resposta definitiva de la Unió Europea a la candidatura catalana marcarà, probablement, l’inici d’un nou capítol.

La gigafactoria d’IA, en el punt de mira dels ecologistes

Des del GEPEC alerten que el projecte pot tenir un impacte ambiental més gran del que sembla. “Més enllà del sòl, el que ens preocupa és el consum d’aigua i d’energia, que pot ser molt elevat”, explica Ximo Estellé, tècnic de defensa ambiental de l’entitat.

“El riu Ebre ja pateix un dèficit estructural de cabal, i el seu delta està en perill. Afegir-hi noves detraccions per alimentar un centre de dades és, al nostre entendre, inassumible”, afegeix. L’entitat ecologista també assenyala el problema de l’energia: “Si bé ara tenim nuclears, en el futur haurem de dependre de renovables, que tampoc són neutres: afecten el sòl agrícola i la biodiversitat. No podem seguir creant nous consums com si no estiguéssem en plena crisi climàtica”.

El GEPEC reclama criteris estrictes de necessitat i sostenibilitat: “Els centres de dades s’haurien de fer només quan siguen realment imprescindibles. En un context d’emergència, cal prioritzar la recerca útil i no alimentar un model de creixement il·limitat".

El cas Ercros a Flix

La Ribera d’Ebre va viure en primera línia la seua era industrial amb la planta química d’Ercros a Flix, un referent des de 1897 fins a la seva fi progressiva entre 2017 i 2023.Esta fàbrica, que en els anys cinquanta i seixanta va arribar a donar treball a més de 1.500 persones, es va convertir en un eix econòmic, social i demogràfic de la comarca. 

Però a partir dels anys 90 va iniciar una lenta desinversió: el 2017, l’empresa va tancar la línia de clor amb mercuri arran d’una regulació europea i, amb això, va afectar 43 empleats a Flix com a part d’un ERO que va incloure 105 persones en total. El tancament va anar més enllà de pèrdues laborals: el pantà de Flix, contaminat durant dècades, va acumular uns 700.000 m³ de llots tòxics que van caldre extreure i tractar en una operació que va durar fins al 2020 i va costar centenars de milions d’euros.

Ara, la Ribera d’Ebre, en un procés de transició energètica marcat pel calendari de clausura de les nuclears, torna a ser al centre d’un debat crucial: quin futur vol construir i a quin preu està disposada a pagar-lo?