La PDE es reactiva i exigeix cabals ecològics reals per a llacunes i badies del Delta

La Plataforma en Defensa de l’Ebre alerta d’un empitjorament greu del riu i reclama més pes de les entitats ambientals en la revisió del nou Pla Hidrològic de l’Ebre

  • Matilde Font, Susanna Abella i Manolo Tomàs, portaveus de la PDE en roda de premsa a la seu de l'entitat -
Publicat el 26 de juny de 2025 a les 10:14

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha iniciat un “procés de reactivació” davant l’inici del quart cicle de planificació de la conca de l’Ebre, amb la voluntat de fer pressió perquè el nou Pla Hidrològic (PHE) incloga cabals ecològics específics per a les llacunes i badies del Delta, així com cabals sòlids que garantisquen una gestió real dels sediments. L’entitat denuncia que els últims informes de seguiment constaten un empitjorament de l’estat del riu, amb més pressions, contaminació i masses d’aigua degradades.

A través de l'entitat Cuenca Azul, la PDE ha presentat al·legacions als documents inicials del pla, reclamant una participació més justa i efectiva dels col·lectius ambientals i socials dins del Consell de l’Aigua de la Conca de l’Ebre, on ara només compten amb 2 dels 98 representants. “La participació està esbiaixada, i la veu de la societat activa hi ha de ser”, ha defensat la portaveu de la PDE, Susanna Abella.

Aliances ambientals a escala estatal

La PDE participarà el mes que ve en una trobada a Madrid, dins del Fòrum Estatal de l’Aigua, on es reuniran amb grans ONG ambientals com Greenpeace, WWF, SeoBirdlife, EA, FNCA i AEMS Rius en Vida, així com col·lectius del Tajo, Xúquer i altres rius ibèrics, per teixir suports i afrontar amb força el procés participatiu del PHE de l’any vinent.

Un riu cada vegada més degradat

Els informes anuals de seguiment mostren, segons la PDE, que l’Ebre està cada vegada més malalt: augmenten les pressions i impactes, la contaminació per nitrats i fitosanitaris, i hi ha problemes en l’abastiment d’aigua potable. A això s’hi suma que les hectàrees de regadiu continuen creixent, malgrat que cada vegada hi ha menys aigua disponible. “El 90% de l’aigua concessional de la conca ja va destinada al reg”, ha denunciat Abella, i ha alertat que amb temperatures més altes, també creix la demanda hídrica per mantindre els cultius. La PDE també ha criticat la modernització dels regadius, que consideren “un frau” que només genera encara més peticions d’aigua.

Cabals ecològics per a preservar el Delta

La PDE ha recordat que 13 de les 20 masses d’aigua del Delta no compleixen els objectius marcats pel PHE 2022-2027, i que este continua sent l’espai amb menys masses d’aigua en bon estat de tota la conca. Per això, demanen que el quart cicle incloga un cabal ambiental per a les llacunes i badies, així com cabals sòlids tal com marca la Directiva Marc de l’Aigua des del 2021.

“No es poden continuar alimentant les llacunes i badies únicament amb les dotacions del regadiu”, ha afirmat la portaveu, recordant que durant la sequera de 2023, amb la retallada de l’aigua als arrossars, estos espais —que formen part de la Xarxa Natura 2000— van veure greument afectada la seua biodiversitat.En la pròxima sequera no podem repetir l’error de 2023”, ha insistit Abella.

Un cicle clau per al futur de la conca

El període per presentar al·legacions al quart cicle de planificació (2027-2033) va acabar el 20 de juny. A final d’any es publicaran els Esquemes de Temes Importants (ETI), que tindran sis mesos d’exposició pública, fins al juny del 2026. El nou Pla Hidrològic de Conca es presentarà a finals del 2026, amb un nou període d’informació pública fins al juny del 2027.

La PDE espera que este no siga l’últim cicle, tot i que la Directiva Marc de l’Aigua només preveia tres plans, i l’actual quart és una pròrroga perquè encara no s’han assolit els objectius ambientals. “Cada pla és una eina jurídica que obliga a revisar i retre comptes. Per això continuarem lluitant perquè no siga l’últim”, han conclòs des de la plataforma.