No és força tot el que llueix, també hi ha estratègia, intuïció i cervell. Una combinació de factors que han fet que el forçut de Deltebre, Joan Ferrer, s’haja proclamat guanyador de la primera edició del concurs televisiu Traitors, d’Antena 3. Un premi que comporta un botí de 50.000 euros, que compartirà amb una altra de les concursants, la barcelonina Charo.

Tots dos van protagonitzar dijous passat un emocionant desenllaç per al concurs, en una recta final que va estar plena de sorpreses i girs inesperats.

Acabaven vuit setmanes de tensió i enfrontament entre 18 concursants inicials, que han lluitat en un format de concurs que ha capturat l’atenció del públic espanyol com ho ha fet també en una trentena de països arreu del món.

El programa ha proposat una convivència dels competidors dividits en dos grups: un format per “fidels” i un altre compost per “traïdors”, la identitat dels quals només coneixien ells mateixos.

L'objectiu dels fidels era descobrir els traïdors, i estos últims havien de mantenir ocult el seu rol i acabar amb els seus contrincants mentre els feien creure que estaven en el mateix bàndol.

En la recta final, Joan, que com la seua companya Charo tenia el rol de fidel, va aconseguir superar els traïdors els altres finalistes, Paula i Carlos.

El mèrit de l’strongman deltaic: prudència, control del risc i bon joc d’aliances i complicitats. La seua actitud i personalitat va fer que la resta de concursants no el veiessin capaç de trair-los. Lleial, generós i amb un bon sentit de l’humor, a més del premi del concurs, s’ha va guanyat la simpatia de bona part dels companys i dels espectadors.

Joan, conegut com l’home més fort d’Espanya, té 36 anys, prové de Deltebre i combina la seua feina d’arrossaire amb les competicions internacionals de força.

Pel que fa a l’altra guanyadora, Charo, era la més veterana del concurs, amb 63 anys. Prové de Barcelona, és assessora fiscal i apassionada per la novel·la negra.

Traitors va a càrrec d’Atresmedia amb col·laboració amb Gestmusic, i ha estat presentat per Juanra Bonet.