Sacsejar la consciència del país sencer, aconseguir la complicitat de tot Catalunya per exigir la preservació d’una part seua; un territori, a més, únic i irrepetible. No semblen els objectius habituals d’una revista de turisme i viatges. Però quin sentit té promocionar els valors d’un espai si està amenaçat de desaparèixer tal i com el coneixem? Així que l’equip de la revista Descobrir Catalunya va plantejar-se convertir el Delta de l’Ebre en l’epicentre d’un monogràfic que obrís els ulls al conjunt del país a través de dos revistes en una, i avui, després de dos anys de treballs, s’han presentat totes dues i el projecte multimèdia promocional que les complementen en un acte a la finca de Bombita, a Deltebre.

La primera revista, més convencional, ofereix una visió exhaustiva de la realitat actual d’este espai natural preciós. La segona, futurista i distòpica, per projectar com serà el delta en una generació si no s’actua decididament per revertir les amenaces que el catapulten a un desastre sense paliatius. No és catastrofisme, és posar articles i imatges a allò que vaticinen els experts, perquè en els temps que corren, sense imatges no hi ha reacció. I així s’ha fet en un treball inèdit, rigorós i compromès amb el territori.

“Delta Viu” és el títol de la primera part, on es mostren els atractius i possibilitats actuals. La conformen articles d’Álvaro Arasa i Jordi Gilabert, que expliquen com es va formar el Delta; Anna Borràs, que recomana algunes de les millors activitats ecoturístiques i de turisme actiu per conèixer aquest territori; Anna Zaera, autora d’un text que reivindica la llum i els horitzons del Delta; Sílvia Berbís, que ens parla dels productes i la rica gastronomia deltaica; Leonor Bertomeu, que ha donat veu a la societat civil deltaica, que porta 25 anys lluitant per la seva salvaguarda, i l’escriptora Maria Climent, que ofereix una preciosa postdata amb il·lustració del també ebrenc Ignasi Blanch. El reportatge fotogràfic que il·lustra el dossier és de Sergi Boixader, i les imatges generades amb IA són obra de l’artista gràfic Pep Montoya.

Inseparablement amb este volum es distribueix “Sense delta”, que és una “crònica futurista de què passaria si s’arribés a perdre este espai natural únic” per negligència o inacció. Els articles que en formen part se situen en un hipotètic escenari del 2075, i hi han participat el meteoròleg Francesc Mauri, que explica com serà el clima d’aquí a cinquanta anys; el periodista Oriol Gracià, amb un article sobre l’enfonsament del Delta sota el mar; l’escriptora Agnès Rotger, que ficciona la desaparició de la cultura deltaica, dels seus pobles i costums, i la reconversió de la zona en una destinació de turisme postapocalíptic; el periodista ambiental Xavier Duran, que descriu la pèrdua de la biodiversitat pròpia del Delta; l’escriptor Joan Todó, amb l’epíleg «La Ribera que ja no serà», il·lustrat amb una creació de Cinta Fosch, i un reportatge final elaborat per la cap de redacció del Descobrir, Judit Monclús, que repassa les principals estratègies, plans i projectes que hi ha sobre la taula per garantir el futur del Delta.

Un exercici suplementari trencador que no deixa enrere el rigor que aporten les dades científiques. “És un escenari que estem segurs que no es produirà perquè ja hem començat a impedir que es face realitat, però sí que pretén sacsejar”, ha afirmat l’editor de Descobrir Catalunya, Joan Morales. “Més que discutir sobre si una predicció és més realista que una altra, amb aquests articles ens agrada ria conscienciar i impulsar el compromís de la ciutadania per un llarg futur en companyia del Delta que hem conegut sempre, i que ens té irremissiblement captivats”, ha argumentat.

El projecte editorial, a més de sacsejar consciències, fa un pas més enllà per convidar a l’acció: Descobrir Catalunya i Abacus han posat en marxa una campanya de sensibilització amb l'etiqueta #ViuelDelta i una microwebsite, "per fer créixer l'estima col·lectiva" cap a la zona humida més important de Catalunya. La incitava pretén impulsar el compromís de la ciutadania, a través d'un "turisme responsable", que ajude a potenciar els actius de Delta. En la presentació hi ha estat presents representats de diverses administracions, entitats i organismes, així com membres de la societat civil

Un únic pla per al Delta

Entre les autoritats hi havia el secretari de Transició Ecològica, Jordi Saragatal, qui ha assegurat que al setembre hi haurà un esborrany del document consensuat entre el govern espanyol, la Taula de Consens del Delta i el Govern amb les accions que cal dur a terme a curt i mitjà termini. Saragatal ha dit que "el pitjor que podia passar" és que es treballés amb tres planificacions diferents, el Pla Delta de la Taula, l'Estratègia Delta del Govern, i el pla de protecció estatal del Delta que no s'ha acabat de presentar.

El secretari de Transició Ecològica confia que es puguen trobar els "sistemes" per moure sediments a la costa i "defensar i bombar aigua de l'interior cap a l'exterior del Delta. S'estudia que estos moviments d'arenes es facen en vaixells per defensar la costa nord, Buda i el Trabucador. "Això s'hauria de fer en estos pròxims anys", ha dit Saragatal. "Després s'haurà d'estudiar molt què passa amb la sorra que poses, quina reacció fa després amb els corrents marins, cap on va, si se'n va o no se'n va, si se'n diposita més. Són coses que s'han d'anar experimentant", ha afegit.