Els grups conservacionistes SEO/BirdLife, Picampall, GEPEC-EdC, Cory’s, ICO, DEPANA i IPCENA - Ecologistes de Catalunya han reclamat al Govern que prengui mesures "urgents" per aturar el declivi d'espècies d'aus amenaçades del delta de l'Ebre prohibint i aplicant una moratòria de la seua caça. La petició arriba pocs dies abans de l'inici del període hàbil de caça del mes d'octubre.

Segons argumenten, "es torna a sotmetre els fràgils ecosistemes del delta de l'Ebre a una pressió insostenible". Calculen que, de mitjana, cada any s'abaten una mitjana de 46.406 ocells migradors i hivernants són abatuts en àrees protegides o en els camps d'arròs. Destaquen, en particular, la situació de declivi "alarmant" de les poblacions d'anàtids.

Prenent com a base l'informe sobre l’'Estat de les poblacions d’anàtids hivernants de Catalunya', elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, així com l'informe 'Anàtids de declivi, les vuit espècies no catalogades', de SEO/BirdLife, les entitats apunten a una "regressió preocupant" en diverses espècies d’anàtids cinegètics, amb un enfonsament de les seues poblacions a Catalunya que supera la mitjana de la resta de l'Estat.

En particular, citen el cas del xibec, amb un declivi anual del -9,63% (i una població actual que no arriba ni al 22,5% de la que hi havia fa cinc anys), malgrat registrar 1.021 captures cada any. També inclouen l’ànec xiulador, l’ànec cuallarg, el xarxet, l'ànec griset i la fotja comuna. Altres espècies que mostren un declivi moderat són l’ànec collverd i l'ànec cullerot.

També mostren preocupació per la gestió ambiental evidenciada del becadell comú —recentment catalogada com Gairebé Amenaçada (NT) en la Llista Vermella de la UICN en l'àmbit global—, i de la polla d'aigua (amb autoritzacions excepcionals de caça, però, alerten, sense cap estudi científic que avaluï el seu impacte o garanteixi la viabilitat poblacional de les espècies).

Els ecologistes acusen les administracions de "greu irresponsabilitat" a l'hora de "sotmetre a extracció i pressió cinegètica a poblacions en declivi", un fet, asseguren, que compromet directament la seua viabilitat i contravé el principi de precaució ambiental. Asseguren, a més, que no hi ha evidències tècniques i científiques per sustentar les quotes de caça i la seua compatibilitat amb la preservació de les espècies.

Consideren que el declivi dels ocells aquàtics en els aiguamolls no és un fenomen aïllat, sinó el reflex d'un deteriorament ambiental generalitzat. Així, asseguren que el descens de les poblacions d’anàtids cinegètics i hivernants pateixen una reducció any rere any als censos oficials "concorda plenament" amb l'indicador d'aigües continentals de l’Observatori del Patrimoni Natural de Catalunya, que certifica una pèrdua del 40% en l'índex d'abundància de la fauna aquàtica entre 2002 i 2023. Recorden que el delta de l'Ebre concentra tres quartes parts del total dels ocells aquàtics hivernants censats al territori estatal, com a àrea d'alimentació, refugi i descans.

Tirades de lluna i barreig

Les entitats també denuncien que l'activitat cinegètica posa en risc extrem els últims refugis del litoral mediterrani català per a espècies en perill crític d'extinció com el xarxet marbrenc, la fotja banyuda o l'ànec capblanc. Consideren que estes pràctiques són incompatibles amb els plans de recuperació d'espècies en extinció i suposen un incompliment de la Directiva europea d'Ocells (2009/147/CE), la qual obliga els estats membres a garantir la protecció estricta de les espècies amenaçades.

"La caça accidental per confusió és una de les principals amenaces per a aquests ocells estrictament protegits i, modalitats de caça nocturna com les 'tirades de lluna' impedeixen distingir al xarxet comú del xarxet marbrenc. Mentre que el 'barreig', batuda massiva de fotja comuna, fa impossible detectar l'escassíssima fotja banyuda", asseguren en un comunicat.

Recorden que la responsabilitat final de continuar autoritzant la caça d'espècies en declivi recau en el Departament d’Agricultura, competent en matèria cinegètica , i a qui acusen d'haver ignorat de manera sistemàtica les peticions per a limitar o prohibir la seua caça, posant en risc imminent a espècies en perill d'extinció. A banda de la prohibició i moratòria de la caça, reclamen una restauració efectiva dels ecosistemes.

"En l'actual escenari de canvi climàtic i crisi de biodiversitat, no podem permetre que el benefici sectorial i la pressió cinegètica representin una amenaça addicional que porti al límit l'estabilitat dels nostres entorns naturals", conclouen.