02
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
16:21h
Sercosa, empresa catalana amb una vintena d'assuts i hidroelèctriques a la conca de l'Ebre, reactiva un projecte per construir-ne tres més al tram final del riu, una a Garcia (Ribera d'Ebre), i dos a Benifallet i Tortosa-Campredó (Baix Ebre). El projecte es va iniciar el 1997, té tots els tràmits fets, però està al calaix de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). "Si el territori majoritàriament ho desitja, és un molt bon argument perquè l'Estat, que té les competències per fer l'oferta de concessió, s'hi pose bé", ha apuntat el promotor de l'empresa, Xavier Vinyals. La inversió prevista és de 125 MEUR, es generaria energia per abastir 72.000 famílies i es crearien més de 850 llocs de treball.
Sercosa proposa produir energia hidroelèctrica amb este projecte i també impulsar la navegabilitat del riu. L'empresa forma part del grup empresarial català From Inversiones Energéticas i té l'avantprojecte llest des de fa anys. L'ha presentat a les entitats socioeconòmiques de les Terres de l'Ebre, este dijous, a la Cambra de Comerç de Tortosa, que hi dona suport, per testar si el territori n'és partidari. El promotor Xavier Vinyals ha recordat que seran "respectuosos" amb l'opinió de les Terres de l'Ebre, però ha destacat que en estos 24 anys ha anat sumant suports.
Ara bé, qui té les competències per donar, o no, l'autorització de la concessió és el govern espanyol. "Malgrat que hi hagués un consens total o es fes una consulta, el territori i la Generalitat no tenen competències", ha recordat el promotor. "La nostra decisió de tornar-hi és que la perspectiva d'estos 25 anys ens dona a entendre que és una molt bona possibilitat per al territori, i si ho desitja, la pressió pot ajudar al fet que la infraestructura es face", ha afegit.
Pressió a la CHE
Esta inversió, de 125 milions d'euros, podria generar més de 850 llocs de treball en el període de treballs, del 2022 al 2025. Amb la "complicitat" del territori es vol pressionar la CHE perquè el trega del calaix. En la presentació s'ha criticat que la Confederació es resistisca a la construcció de noves assuts i centrals de capital privat, però que n'haja impulsat i construït una a Saragossa. En tots estos anys, l'empresa ha millorat els estudis de sediments i altres aspectes tècnics de l'avantprojecte i ha traslladat la documentació de la CHE, però el projecte no s'ha traslladat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), perquè done permís.
Sercosa argumenta que es tracta d'infraestructures fluvials de baix impacte, molt menor que el que té l'assut i la central de Xerta o les més de dues-centres obres hidràuliques que hi ha a la conca del riu. L'empresa considera que "si el territori té una posició ferma", serà un incentiu perquè el Ministeri l'accepte i ha posat a disposició dels ebrencs una web on poden donar suport al manifest que reclama les noves infraestructures. Sercosa gestiona 19 centrals hidroelèctriques i assuts a la conca de l'Ebre.
Turisme fluvial
La construcció dels tres nous assuts elevaria el nivell del riu uns dos metres, com ja s'eleva als dos assuts de Xerta i Ascó. La làmina d'aigua estable que en sorgiria permetria navegar al riu amb embarcacions d'un calat superior a l'actual –al llarg de 80 quilòmetres–, i amb un nivell d'aigua equivalent als 400 metres cúbics de cabal. La millora de la navegabilitat, defensen, obre "un nou panorama turístic" per a setze municipis riberencs.
Impacte paisatgístic
Entitats com la PDE no han vist mai amb bons ulls el projecte. Vinyals ha insistit que les noves assuts i centrals no requerixen cabals concrets per funcionar i ha negat que s'hi retinguen sediments, com passa als embassaments. Sercosa es compromet a complir amb tots els requisits dels estudis ambientals, com posar rampes per a canoes i caiacs, rampes per a peixos, fer manteniment de la vegetació de ribera o impulsar àrees d'educació ambiental.
El promotor ha reconegut que el projecte té impactes sobre l'Ebre, però ha defensat que els principals són el paisatgístic i l'artificialització que el riu ja patix i que no tenen "perquè ser negatius". "És evident que un assut és una pedra, però també ho són els de Xerta i Ascó, que tenen una utilitat. Parlem d'un riu que és una aixeta i que ja està artificialitzat i que té unes grans preses, que es regulen millor o pitjor, però si hi posem tres barreres, existiran i han de tenir mesures mitigadores", ha defensat Xavier Vinyals.
El projecte s'ha batejat com 'La Via Blava de l'Ebre' i defensen que permetria reduir el problema de les algues i la mosca negra perquè es comprometen a millorar "la conservació, la salubritat i el manteniment". L'avantprojecte va ser avalat el 2016 per mitja dotzena d'enginyers (ebrencs i externs), i va rebre el suport de partits, sindicats i patronals, en el marc del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre.
L'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE) també l'ha avalat. "Sabem que els processos administratius són lents, però estem molt d'acord amb estos projectes encarats a la sostenibilitat i al creixement econòmic del territori", ha assegurat la vocal de l'AECE, Eugènia Cortijo.
Sercosa proposa produir energia hidroelèctrica amb este projecte i també impulsar la navegabilitat del riu. L'empresa forma part del grup empresarial català From Inversiones Energéticas i té l'avantprojecte llest des de fa anys. L'ha presentat a les entitats socioeconòmiques de les Terres de l'Ebre, este dijous, a la Cambra de Comerç de Tortosa, que hi dona suport, per testar si el territori n'és partidari. El promotor Xavier Vinyals ha recordat que seran "respectuosos" amb l'opinió de les Terres de l'Ebre, però ha destacat que en estos 24 anys ha anat sumant suports.
Ara bé, qui té les competències per donar, o no, l'autorització de la concessió és el govern espanyol. "Malgrat que hi hagués un consens total o es fes una consulta, el territori i la Generalitat no tenen competències", ha recordat el promotor. "La nostra decisió de tornar-hi és que la perspectiva d'estos 25 anys ens dona a entendre que és una molt bona possibilitat per al territori, i si ho desitja, la pressió pot ajudar al fet que la infraestructura es face", ha afegit.
Pressió a la CHE
Esta inversió, de 125 milions d'euros, podria generar més de 850 llocs de treball en el període de treballs, del 2022 al 2025. Amb la "complicitat" del territori es vol pressionar la CHE perquè el trega del calaix. En la presentació s'ha criticat que la Confederació es resistisca a la construcció de noves assuts i centrals de capital privat, però que n'haja impulsat i construït una a Saragossa. En tots estos anys, l'empresa ha millorat els estudis de sediments i altres aspectes tècnics de l'avantprojecte i ha traslladat la documentació de la CHE, però el projecte no s'ha traslladat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), perquè done permís.
Sercosa argumenta que es tracta d'infraestructures fluvials de baix impacte, molt menor que el que té l'assut i la central de Xerta o les més de dues-centres obres hidràuliques que hi ha a la conca del riu. L'empresa considera que "si el territori té una posició ferma", serà un incentiu perquè el Ministeri l'accepte i ha posat a disposició dels ebrencs una web on poden donar suport al manifest que reclama les noves infraestructures. Sercosa gestiona 19 centrals hidroelèctriques i assuts a la conca de l'Ebre.
Turisme fluvial
La construcció dels tres nous assuts elevaria el nivell del riu uns dos metres, com ja s'eleva als dos assuts de Xerta i Ascó. La làmina d'aigua estable que en sorgiria permetria navegar al riu amb embarcacions d'un calat superior a l'actual –al llarg de 80 quilòmetres–, i amb un nivell d'aigua equivalent als 400 metres cúbics de cabal. La millora de la navegabilitat, defensen, obre "un nou panorama turístic" per a setze municipis riberencs.
Impacte paisatgístic
Entitats com la PDE no han vist mai amb bons ulls el projecte. Vinyals ha insistit que les noves assuts i centrals no requerixen cabals concrets per funcionar i ha negat que s'hi retinguen sediments, com passa als embassaments. Sercosa es compromet a complir amb tots els requisits dels estudis ambientals, com posar rampes per a canoes i caiacs, rampes per a peixos, fer manteniment de la vegetació de ribera o impulsar àrees d'educació ambiental.
El promotor ha reconegut que el projecte té impactes sobre l'Ebre, però ha defensat que els principals són el paisatgístic i l'artificialització que el riu ja patix i que no tenen "perquè ser negatius". "És evident que un assut és una pedra, però també ho són els de Xerta i Ascó, que tenen una utilitat. Parlem d'un riu que és una aixeta i que ja està artificialitzat i que té unes grans preses, que es regulen millor o pitjor, però si hi posem tres barreres, existiran i han de tenir mesures mitigadores", ha defensat Xavier Vinyals.
El projecte s'ha batejat com 'La Via Blava de l'Ebre' i defensen que permetria reduir el problema de les algues i la mosca negra perquè es comprometen a millorar "la conservació, la salubritat i el manteniment". L'avantprojecte va ser avalat el 2016 per mitja dotzena d'enginyers (ebrencs i externs), i va rebre el suport de partits, sindicats i patronals, en el marc del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre.
L'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE) també l'ha avalat. "Sabem que els processos administratius són lents, però estem molt d'acord amb estos projectes encarats a la sostenibilitat i al creixement econòmic del territori", ha assegurat la vocal de l'AECE, Eugènia Cortijo.