L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta ha recuperat i presentat davant els visitants els primers pergamins redactats en hebreu documentats fins ara a les Terres de l’Ebre. Datats entre la fi del segle XIV i l’inici del XV, estos fragments van emergir de manera fortuïta a principis de 2024, entre les parets de ca Coll a Vilalba dels Arcs. Eren dins les cobertes de dos volums notarials, relligats dècades després de l’elaboració dels textos originals.
Un cop detectada la presència dels documents, el propietari de la col·lecció familiar de ca Coll, Joaquín Ferrer, va transferir a l’Arxiu un total de 33 llibres, on hi figuraven els mateixos pergamins. Després de la intervenció per a la seua conservació, el professor jubilat de la Universitat de Granada, José Ramon Ayaso, va identificar les peces com a restes d’un rotlle de la Torà, el text sagrat hebreu.
L’existència d’inscripcions hebrees en làpides ja era reconeguda anteriorment, però mai abans s’havien localitzat pergamins en hebreu d’esta antiguitat al territori ebrenc. Segons la directora de l’arxiu, Laura Tienda, este fet destaca per sobre d’altres aspectes, juntament amb la reutilització del pergamí com a material d’enquadernació, una acció habitual en aquell període per reaprofitar pells d’alt valor.
Reutilització i singularitat dels materials després de l’expulsió
A la ciutat de Girona ja havien aparegut exemples de pergamins hebreus aprofitats a les cobertes de llibres antics. Entre els segles XVI i XVII, la reutilització era pràctica estesa entre relligadors. Tanmateix, la descoberta de fragments en hebreu posteriorment al decret d’expulsió dels jueus decretat pels Reis Catòlics el 1492 aporta una singularitat addicional i va impulsar una recerca més profunda sobre els materials trobats.
Els especialistes de l’arxiu van detectar des de bon principi la presència de textos amb grafies diferents a les cobertes en pergamí de dos volums datats el 1569 i el 1628, identificables com a escriptura hebrea. Això va motivar l’extracció de les cobertes per tenir accés íntegre als textos i iniciar la restauració dels llibres afectats. La restauració va ser realitzada per la tècnica Blanca Muñoz de la Diputació de Tarragona, amb seu a Tortosa.
Anàlisi i context històric dels manuscrits
L’anàlisi desenvolupat per Ayaso revela que es tracta de dos fragments consecutius corresponents als darrers capítols del Levític, tercer volum de la Torà. L’estudi apunta que és probable que els pergamins fossin retirats d’una sinagoga en moments de violència envers la comunitat jueva, per exemple, durant els pogroms de 1391 o bé sota la pressió impulsada per Benet XIII i el dominic Vicente Ferrer, antecedents de la Disputa de Tortosa (1413-1414).
Segons Tienda, reaprofitar una peça d’un text sagrat jueu per usos secundaris com l’enquadernació d’un llibre suposa “una manera de denigrar una mica”. A més, afegeix que “si tu tens un pergamí a casa i consideres que té un valor i que és una cosa que has de cuidar, no l’utilitzes per embolicar un llibre d’escola del teu fill. Llavors, en el moment en què se fa aquest ús, no és valorant. Al contrari, jo penso que és desconeixement ja de què significava allò. Simplement, veuen un tros de pell que serveix per a fer una enquadernació”.
Els volums on estos pergamins es van incrustar corresponien a obres d’estudi dins del fons notarial de casa Coll. Entre l’escriptura dels pergamins i la seua incorporació a les cobertes van poder transcórrer prop de dos segles. Per analitzar els textos amb més profunditat, l’Arxiu va contactar l’any passat amb la doctora, medievalista i hebraista de la Universitat de Vic, Irene Llop, que este divendres a la tarda comparteix les seues conclusions en una conferència pública al mateix Arxiu Comarcal de la Terra Alta.
Simultàniament, l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta i el del Baix Ebre van acordar fa dotze mesos unificar el fons de Casa Coll a la seu terraltina mitjançant un contracte de cessió. El conjunt documental reunit suma actualment 33 volums dels segles XVI i XVII i sis pergamins, així com deu protocols notarials del segle XVII vinculats a Casa Coll. Tot este material resta a l’abast públic a través de la plataforma digital d’arxius.
