La Rita és conscient de les 'red flags' en una relació, com la que manté amb en Ramon, però, tot i això, decideix "habitar el desastre" al llarg de dotze anys. Este és el punt de partida de Tots els punts i a part (Empúries), segona novel·la de l'escriptora Marta Sans (Alcanar, 1988), que este dimecres arriba a llibreries. L'obra aborda el desig, la dependència emocional i les contradiccions d'una generació que té clara la teoria dels patrons insans, la responsabilitat afectiva o les cures, però que, així i tot, hi cau.

A la novel·la, els protagonistes es coneixen una nit i mantenen una relació intermitent al llarg de dotze anys, entre els vint i els trenta anys. És un vincle intens, però no necessàriament feliç, del qual cap dels dos acaba de desprendre's. La protagonista és una dona formada, emancipada i conscient dels comportaments de manipulació, però que decideix aferrar-se a la relació.

Sans explica que la novel·la parteix del "buit entre la teoria i la pell" que viu una generació que es troba amb "el deliri del desig i la febre del cos". "El desig és el gran tema de la novel·la, i no entén ni de manual d'instruccions ni de responsabilitats", afirma. L'autora diu que evita abordar-ho des d'una perspectiva moralitzadora, sinó que prefereix endinsar-se en la "complexitat" dels personatges. La Rita "reconeix la destrucció i la manipulació, també la seva pròpia", però no pot o no vol renunciar a "la punxada d'adrenalina" que li proporciona, "perquè el dolor és l'única manera que té de sentir-se viva".

En este sentit, Sans es pregunta si el malestar ha acabat associant-se a la intensitat en les relacions contemporànies. L'escriptora ebrenca assenyala que durant anys la ficció ha associat l'amor i la passió al dolor, el patiment i l'autodestrucció, mentre que les relacions més tranquil·les s'han pogut percebre com una forma d'"anestèsia".

La novel·la també aborda la ruralitat en la seua trama. Sans situa bona part de l'acció en un poble perquè les relacions hi adquireixen una dimensió pública. "En un poble una relació deixa de ser un acte privat i un trencament deixa de ser un acte privat, és un acte públic", justifica. El fet de conèixer constantment què fa l'altra persona dificulta també el procés de deslligar-se'n.

L'autora també vol trencar amb una determinada "ruralitat idíl·lica" i situar en un poble una història plenament contemporània. La protagonista també xoca amb el model familiar del seu entorn: mentre els amics tenen criatures o es casen, ella queda en una situació d'aïllament que pot acabar empenyent-la a marxar. D'esta manera, el llibre contraposa la vida al poble i a la ciutat. Sans hi veu, d'una banda, el pes i el judici social dels entorns rurals i, de l'altra, la "buidor", la solitud i l'anonimat de les ciutats, però també la llibertat que poden oferir.

El preu de la intensitat

Marta Sans assegura que vol que el lector experimenti la mateixa atracció que arrossega la protagonista. El relat està escrit en primera persona i amb un llenguatge "sensorial" perquè el lector pugui veure les red flags i, alhora, sentir que vol continuar endinsant-s'hi. "Jo volia que el lector també visqués en la Rita", explica. I ho resumeix amb una pregunta que recorre la novel·la: "Quin preu he estat disposada a pagar per una mica d'intensitat?".

L'autora sosté que la lucidesa de la protagonista no implica necessàriament la seua salvació. "La lucidesa no la salva de res i no en salva de res a ningú", conclou.