Una dona embolicada en un llençol amb el cor arrencat i un fiscal esquarterat dins una maleta amb una màscara d'un déu egipci. Així de contundent arrenca la nova proposta literària de la periodista i escriptora de Móra d'Ebre Cristina Fornós. Després de l'èxit de La terra del silenci trencat, Fornós recupera els inspectors Sagi i Vidal i la periodista Lara Peña en un relat tan visual com inquietant. A El pes del cor, l'autora ens submergeix en una trama on el passat i el present s'entrellacen sota l'ombra del judici d'Osiris.

Gaudeix més escrivint novel·la negra que redactant notícies?
No t'enganyaré, és molt divertit. Com a periodista, estava acostumada a escriure entrevistes o cròniques, però la ficció et permet ser una mica com un Déu i decidir el destí dels teus personatges. És un registre totalment diferent a la realitat informativa. 

El pes del cor té una arquitectura complexa, diverses trames i personatges que es narren a través de tres línies temporals... Com s’organitza per no perdre el fil?
Soc molt organitzada i necessito planificar-ho tot molt bé abans de començar. En un thriller, tot ha d'estar perfectament lligat. Abans de posar-me davant del full en blanc, ja tinc clars els personatges, les trames i les èpoques. En este cas, viatgem al segle XIX al castell d'Escornalbou, l'any 1989 a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, i en l'actualitat. Evidentment, abans hi ha molta feina de documentació, de fer entrevistes i de destriar material perquè estic fent una barreja de novel·la negra i novel·la històrica. Llavors, clar, aquí hi ha molts components, molts factors, es barreja tot al final i ho has de tenir molt ben planificat.

Parlem de la importància de l’inici per captar l'atenció del lector.
M'agrada, al principi, posar en preavís al lector de què es trobarà i situar el context. En este cas, començo amb un pròleg que és l'únic capítol ambientat en l’antic Egipte. Però allí ja veiem de què es parlarà. Però el lector que no s'espere una novel·la ambientada a temps de Tutankamon perquè no serà així. En ser una novel·la negra el que atrapa és el crim i aquí carrego el pes del primer capítol.

La cultura egípcia és vital en la història. D'on neix esta atracció?
Sempre m'ha generat molta curiositat, tot i que encara no he estat mai a Egipte, ja he de començar a planificar el primer viatge. És una cultura que barreja ciència i misteri, i el mite d'Osiris em donava molt de marge de maniobra per a la ficció. A diferència de la meua primera novel·la, que era més rigorosa històricament sobre la Cartoixa d'Escaladei, aquí la mitologia m'ha permés jugar més amb la imaginació.

Repeteixen els inspectors Sagi i Vidal i la periodista Lara Peña. Són ja part de la seua família literària?
I tant. En acabar el primer llibre vaig deixar la porta oberta a la possibilitat que tornessen a aparéixer per investigar un altre cas i els lectors, en els clubs de lectura, se’n demanaven més, i això motiva molt. M'agrada esta fórmula de recuperar personatges, estil Dan Brown; el lector els agafa carinyo i tu, com a autora, et sents còmoda amb ells.

Lara és periodista d'agència, com ho va ser vosté a l’ACN. Què hi ha de Cristina Fornós en ella?
En l'àmbit professional s'assembla molt a mi, però la seua vida familiar i les seues angoixes són purament ficció. Tot i això, crec que cada personatge acaba tenint alguna cosa de l'autor; és inevitable escriure a partir de les pròpies vivències. Fins a quin punt el seu estil està empeltat de la seua formació audiovisual i també en dret? Hi ha una base en la formació, clar, igual que per escriure s’ha de ser lector, o siga, hi ha unes bases fonamentals per a escriure, però a partir d’aquí, la imaginació al poder, jo sempre he sigut molt pel·liculera, i fent ficció et pots inventar el que vulgues, i això és molt guai. També hi ha el tema del dret, però en la novel·la no hi ha un judici pròpiament, és un judici moral. A mi m’agrada tenir una base real de tot però a partir d’aquí, inventar.

Vivim en una època de sobre informació i immediatesa visual, però malgrat tot, continua havent-hi molta gent que llegeix... com s’ha adaptat la literatura a la immediatesa que demana la societat?
Si vas a mirar quins són els autors best-sellers, fan un tipus de literatura que és molt, jo a vegades li dic literatura a Netflix o molt audiovisual. Jo vinc de la comunicació audiovisual i m'és innat escriure de forma molt gràfica. Intento fer novel·les molt dinàmiques i àgils, amb un ritme que recorda les sèries de televisió. El lector d'avui, acostumat al clic i a les xarxes socials, i agraeix este dinamisme.

Per què ens atrau tant el crim?
Jo mateixa soc molt fan de programes com Crims de Carles Porta. Per al lector, un assassinat és com un repte intel·lectual; vas rebent pistes i intentes esbrinar qui ha estat. A la vida real soc molt aprensiva i em desmaiaria davant d'un crim, però sobre el paper escriure sobre crims és fascinant.

Estem a les portes de Sant Jordi. Què espera d'esta Diada?
Espero que la gent gaudisca de la lectura i que El pes del cor els faça oblidar el temps i l'espai. El millor regal és el contacte directe amb els lectors que m'animen a continuar creant històries.