10
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
12
d'octubre
a les
10:35h
Una església i un castell en ruïnes, una plaça que és patrimoni arquitectònic de Catalunya i un dels principals ports del país. Esta és l’herència que el monarca Carles III va dixar al territori. Ah!, i un altre detall: el nom del poble. “La Ràpita” d’origen àrab va passar a incloure un “Sant Carles” a la façana per dixar imprempta de la corona al topònim del municipi. Durant anys els rapitencs han utilitzat Sant Carles de La Ràpita per firmar documents oficials, enviar paquets de correus i sortir a les notícies. Però popularment, de boca a boca, els veïns a l’hora de presentar-se al món ho fan amb un “soc de La Ràpita”. L’Ajuntament del municipi ha organitzat una consulta perquè els ciutadans decidisquen si volen continuar amb el nom oficial o canviar a la versió popular. Però com s'ha originat el debat? Què opinen els experts? Què implica el canvi de nom des del punt de vista històric? I des del punt de vista lingüístic i pràctic? Darrera el canvi de topònim hi ha raons històriques, personals, identitàries, polítiques o tradicionals. El debat, fins dimarts 12 d'octubre, està obert.
Un 20% de cens global a la consulta
L'elaboració d'un expedient votat al ple, una consulta prèvia sobre la viabilitat del nom proposat a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i una campanya institucional, són les passes del procés que l'Ajuntament de la Ràpita ha posat en marxa per tirar endavant una consulta que "intenta donar resposta a un debat que des de fa dècades existix al nostre municipi", tal com indica l'alcalde del poble, Josep Caparrós, d'ERC. El tràmit administratiu per dur a terme el canvi de nom s'ha fet amb un acord de tots els partits polítics del consistori, que determina que la consulta serà vinculant si qualsevol opció obté un mínim del 20% del cens global de la població amb poder de votació (majors de 16 anys empadronats al poble), la qual cosa suposa el vot, en números redons, d'un 2.500 rapitencs cap a una de les dos opcions.
Quin és el procés per canviar el nom d'un poble? Segons explica l'alcalde, es necessita un acord de majoria absoluta al ple; quan este s'assolix es trasllada a la Generalitat, que prèviament demana un informe a l'Institut d'Estudis Catalans; si el nom compleix amb la normativa de l'IEC -com sosté l'informe ja demanat prèviament-, s’aprova el canvi. "Els partits vam decidir, que tot i que administrativament ja teníem l'acord de ple, entenem que el tema és suficientment rellevant i identitari perquè la gent es posicione i fessem una consulta a la ciutadania", explica Caparrós. Tot i que la consulta no pot ser vinculant per llei, "tots els partits ens hem compromès a fer-nos el resultat nostre".
"No és un expedient que surt del no-res, i de cop un dia ens despertem i diem "vinga! Anem a canviar el nom del poble!". No, és un expedient que administrativament s'està gestionant des del febrer de l'any passat i té el suport de tots els partits", reitera l'alcalde. L'aprovació de l'IEC els va arribar el passat juliol, i el 20 de setembre van iniciar la campanya institucional. De sobte a les parets del municipi ha aparegut cartelleria: “I tu, d’on ets? De La Ràpita o de Sant Carles de la Ràpita?”, els mitjans de comunicació han propiciat debats d'experts, entrevistes i cròniques sobre el contingut de la consulta, i les xarxes socials s'han abastit d'opinió ciutadana.
Segons l'alcalde, hi ha hagut diferents intents per canviar el nom al llarg de la història: "Recordo als anys 90 que va haver-hi una campanya molt intensa amb samarretes i adhesius, però mai s'havia arribat a tirar endavant", comenta Caparrós, i afegix sobre la consulta que "el més important és que la gent vaja a votar perquè el resultat tinga significat". Esquerra, amb majoria absoluta, és l'única formació de les quatre que composen el plenari -amb Junts per la Ràpita, Més Ràpita i el Partit Socialista- que s'ha posicionat per una opció, La Ràpita, i veu la consulta com una oportunitat de "presentar-se al món amb el nom que has triat", ja que "moltes vegades el nom sí que fa la cosa".
Un municipi amb molta història
"Este establecimiento llevará el nombre de "nueva población de San Carlos". Estes van ser les paraules de Carles III l'any 1780, durant una firma de documents amb motiu de les obres del port rapitenc. Port que havia de ser un dels quatre més rellevants del Mediterrani, i per comercialitzar amb Amèrica, i que va decidir construir al territori juntament amb un canal de navegació entre la badia dels Alfacs i el riu Ebre, la plaça principal, la bateria del mercat, l'Església Nova... i una població.
Però transportem-nos a l’inici. Els orígens del territori es remunten al s. IX, l'edat mitjana, amb la presència musulmana. Són ells qui creen la fortificació de la torre de defensa o ràbida, l'edificació on pregaven, d'on sorgix el nom del lloc. "La Ràpita és un terme genuí que sempre ens ha identificat aquí" explica la doctora en història Noèlia Borràs, que afirma que el territori porta més anys anomenant-se "La Ràpita" que no "Sant Carles de la Ràpita", però que la fundació del municipi naix a partir del San Carlos. És a dir, que "els documents medievals que mencionen la Ràpita fan referència al monestir, la torre de defensa i el seu terme i heretat (propietat rústica), però mai a un poble", explica clarament el tècnic del Museu del Mar de la la Ràpita, Àngel Pascual, en un article. La qüestió és que en aquella època, a l'Edat Mitjhana, la Ràpita no era cap municipi poblat, sinó un terme amb una torre i terres cultivades han llogarets disgregats habitats.
El 1097, encara sota domini àrab, Ramon Berenguer III dona el territori al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i el 1150, son fill Ramon Berenguer IV conquerix el territori, al qual anomenaven La Ràpita del Cascall. Al començament del s. XIV arriben els cristians, i les monges s'hi establixen en un convent. Així i tot, la fundació del municipi com a tal, arriba de la mà del Carles III, que veient el gruix d'obrers que es traslladaven per treballar en el seu projecte del port dels Alfacs, i altres grans obres, se li va ocórrer repartir terres a la gent i promoure la construcció de cases. De fet, tal com explica Pascual al seu article, estos obrers tenen molt a veure amb l'herència del poble, ja que d'ells provenen la majoria de cognoms utilitzats entre els rapitencs: Gasparin, Tomàs, Matamoros, Pascual, Querol, Vizcarro, Reverté, etc,
Per tant, la zona, durant els primers anys com a poble oficial, al S. XVIII, es coneix com a San Carlos. I és a partir del s. IX que es troben documents i referències a la premsa amb els dos noms fusionats: "San Carlos de La Ràpita". Esta unió té lloc perquè la gent mai va parar d'utilitzar la Ràpita, com ja era conegut antigament. "No tenim cap ordre que dictamine que a partir d'un determinat moment ja no es diu San Carlos i passa a San Carlos de la Ràpita, sinó que va ser una fusió totalment natural que dura molts anys", explica Borràs. Però tot d’una, un dia com un altre... 14 d'abril del 1931. Arriba la Segona República i amb ella l'eliminació de tota referència monàrquica. Canvien noms de carrers. De places. De municipis. I San Carlos de la Ràpita passa a anomenar-se La Ràpita dels Alfacs. Un curt període de vida va tenir este segon topònim, però un període molt intens, marcat pel republicanisme i la Guerra Civil, fins a l'arribada del Franquisme, amb qui va tornar a prendre seient el San Carlos de la Ràpita. Amb la mort de Franco i la transició, el nom es catalanitza i passa a ser Sant Carles de la Ràpita.
"A la Ràpita tenim el nom d'anar per casa i després el nom de mudar, l'oficial", diu Borràs citant a un historiador rapitenc. L'experta veu les dues opcions com a vàlides, però defensa mantenir el topònim actual que fa referència a l'època pre i post fundacional i "representa l'etapa en què vam sorgir com a poble". "És veritat que és un projecte que es va quedar a mitges, els edificis no es van acabar... Però s'ha de posar en valor el nostre origen, durant la Il·lustració, moviment de raó i progrés. Va ser una època d'expectatives molt positives per a la ciutat. En un lloc on no hi havia res es va invertir molt per fer una de les places més grans d'Espanya a l'època, un edifici com l'Església Nova, amb una façana monumental... Tenim uns edificis molt bonics i portar-ho al nom representa el llegat que heretem i d'on sorgim", conclou la historiadora.
Una campanya amb renom
Una part de la campanya institucional han estat els vídeos que diverses personalitats, a través del compte oficial de Twitter de l'Ajuntament de la Ràpita, han divulgat per promocionar i garantir una millora de la participació en les urnes, com l'escriptor, cantautor i activista polític Cesk Freixas, afincat a la Ràpita o els periodistes Mònica Terribas i Toni Cruanyes:
Un 20% de cens global a la consulta
L'elaboració d'un expedient votat al ple, una consulta prèvia sobre la viabilitat del nom proposat a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i una campanya institucional, són les passes del procés que l'Ajuntament de la Ràpita ha posat en marxa per tirar endavant una consulta que "intenta donar resposta a un debat que des de fa dècades existix al nostre municipi", tal com indica l'alcalde del poble, Josep Caparrós, d'ERC. El tràmit administratiu per dur a terme el canvi de nom s'ha fet amb un acord de tots els partits polítics del consistori, que determina que la consulta serà vinculant si qualsevol opció obté un mínim del 20% del cens global de la població amb poder de votació (majors de 16 anys empadronats al poble), la qual cosa suposa el vot, en números redons, d'un 2.500 rapitencs cap a una de les dos opcions.
Quin és el procés per canviar el nom d'un poble? Segons explica l'alcalde, es necessita un acord de majoria absoluta al ple; quan este s'assolix es trasllada a la Generalitat, que prèviament demana un informe a l'Institut d'Estudis Catalans; si el nom compleix amb la normativa de l'IEC -com sosté l'informe ja demanat prèviament-, s’aprova el canvi. "Els partits vam decidir, que tot i que administrativament ja teníem l'acord de ple, entenem que el tema és suficientment rellevant i identitari perquè la gent es posicione i fessem una consulta a la ciutadania", explica Caparrós. Tot i que la consulta no pot ser vinculant per llei, "tots els partits ens hem compromès a fer-nos el resultat nostre".
"No és un expedient que surt del no-res, i de cop un dia ens despertem i diem "vinga! Anem a canviar el nom del poble!". No, és un expedient que administrativament s'està gestionant des del febrer de l'any passat i té el suport de tots els partits", reitera l'alcalde. L'aprovació de l'IEC els va arribar el passat juliol, i el 20 de setembre van iniciar la campanya institucional. De sobte a les parets del municipi ha aparegut cartelleria: “I tu, d’on ets? De La Ràpita o de Sant Carles de la Ràpita?”, els mitjans de comunicació han propiciat debats d'experts, entrevistes i cròniques sobre el contingut de la consulta, i les xarxes socials s'han abastit d'opinió ciutadana.
Segons l'alcalde, hi ha hagut diferents intents per canviar el nom al llarg de la història: "Recordo als anys 90 que va haver-hi una campanya molt intensa amb samarretes i adhesius, però mai s'havia arribat a tirar endavant", comenta Caparrós, i afegix sobre la consulta que "el més important és que la gent vaja a votar perquè el resultat tinga significat". Esquerra, amb majoria absoluta, és l'única formació de les quatre que composen el plenari -amb Junts per la Ràpita, Més Ràpita i el Partit Socialista- que s'ha posicionat per una opció, La Ràpita, i veu la consulta com una oportunitat de "presentar-se al món amb el nom que has triat", ja que "moltes vegades el nom sí que fa la cosa".
Dimarts poden votar a la consulta gairebé 12.500 veïns. Foto: Aguaita.cat
Un municipi amb molta història
"Este establecimiento llevará el nombre de "nueva población de San Carlos". Estes van ser les paraules de Carles III l'any 1780, durant una firma de documents amb motiu de les obres del port rapitenc. Port que havia de ser un dels quatre més rellevants del Mediterrani, i per comercialitzar amb Amèrica, i que va decidir construir al territori juntament amb un canal de navegació entre la badia dels Alfacs i el riu Ebre, la plaça principal, la bateria del mercat, l'Església Nova... i una població.
Però transportem-nos a l’inici. Els orígens del territori es remunten al s. IX, l'edat mitjana, amb la presència musulmana. Són ells qui creen la fortificació de la torre de defensa o ràbida, l'edificació on pregaven, d'on sorgix el nom del lloc. "La Ràpita és un terme genuí que sempre ens ha identificat aquí" explica la doctora en història Noèlia Borràs, que afirma que el territori porta més anys anomenant-se "La Ràpita" que no "Sant Carles de la Ràpita", però que la fundació del municipi naix a partir del San Carlos. És a dir, que "els documents medievals que mencionen la Ràpita fan referència al monestir, la torre de defensa i el seu terme i heretat (propietat rústica), però mai a un poble", explica clarament el tècnic del Museu del Mar de la la Ràpita, Àngel Pascual, en un article. La qüestió és que en aquella època, a l'Edat Mitjhana, la Ràpita no era cap municipi poblat, sinó un terme amb una torre i terres cultivades han llogarets disgregats habitats.
El 1097, encara sota domini àrab, Ramon Berenguer III dona el territori al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i el 1150, son fill Ramon Berenguer IV conquerix el territori, al qual anomenaven La Ràpita del Cascall. Al començament del s. XIV arriben els cristians, i les monges s'hi establixen en un convent. Així i tot, la fundació del municipi com a tal, arriba de la mà del Carles III, que veient el gruix d'obrers que es traslladaven per treballar en el seu projecte del port dels Alfacs, i altres grans obres, se li va ocórrer repartir terres a la gent i promoure la construcció de cases. De fet, tal com explica Pascual al seu article, estos obrers tenen molt a veure amb l'herència del poble, ja que d'ells provenen la majoria de cognoms utilitzats entre els rapitencs: Gasparin, Tomàs, Matamoros, Pascual, Querol, Vizcarro, Reverté, etc,
Per tant, la zona, durant els primers anys com a poble oficial, al S. XVIII, es coneix com a San Carlos. I és a partir del s. IX que es troben documents i referències a la premsa amb els dos noms fusionats: "San Carlos de La Ràpita". Esta unió té lloc perquè la gent mai va parar d'utilitzar la Ràpita, com ja era conegut antigament. "No tenim cap ordre que dictamine que a partir d'un determinat moment ja no es diu San Carlos i passa a San Carlos de la Ràpita, sinó que va ser una fusió totalment natural que dura molts anys", explica Borràs. Però tot d’una, un dia com un altre... 14 d'abril del 1931. Arriba la Segona República i amb ella l'eliminació de tota referència monàrquica. Canvien noms de carrers. De places. De municipis. I San Carlos de la Ràpita passa a anomenar-se La Ràpita dels Alfacs. Un curt període de vida va tenir este segon topònim, però un període molt intens, marcat pel republicanisme i la Guerra Civil, fins a l'arribada del Franquisme, amb qui va tornar a prendre seient el San Carlos de la Ràpita. Amb la mort de Franco i la transició, el nom es catalanitza i passa a ser Sant Carles de la Ràpita.
"A la Ràpita tenim el nom d'anar per casa i després el nom de mudar, l'oficial", diu Borràs citant a un historiador rapitenc. L'experta veu les dues opcions com a vàlides, però defensa mantenir el topònim actual que fa referència a l'època pre i post fundacional i "representa l'etapa en què vam sorgir com a poble". "És veritat que és un projecte que es va quedar a mitges, els edificis no es van acabar... Però s'ha de posar en valor el nostre origen, durant la Il·lustració, moviment de raó i progrés. Va ser una època d'expectatives molt positives per a la ciutat. En un lloc on no hi havia res es va invertir molt per fer una de les places més grans d'Espanya a l'època, un edifici com l'Església Nova, amb una façana monumental... Tenim uns edificis molt bonics i portar-ho al nom representa el llegat que heretem i d'on sorgim", conclou la historiadora.
Una campanya amb renom
Una part de la campanya institucional han estat els vídeos que diverses personalitats, a través del compte oficial de Twitter de l'Ajuntament de la Ràpita, han divulgat per promocionar i garantir una millora de la participació en les urnes, com l'escriptor, cantautor i activista polític Cesk Freixas, afincat a la Ràpita o els periodistes Mònica Terribas i Toni Cruanyes: