04
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
10:51h
El Tribunal Suprem ha tombat este divendres el tercer grau dels presos polítics en considerar-lo "prematur". Això vol dir que Carme Forcadell i Dolors Bassa hauran de tornar avui mateix a la presó i ja no en sortiran. Els presos de Lledoners continuaran igual, perquè ja se'ls va deixar en suspens el règim de semillibertat a l'espera de la decisió de l'alt tribunal, que finalment ha arribat després de quatre mesos de silenci.
Col·lectius independentistes han convocat concentracions de suport a les preses polítiques. La convocatòria s'ha fixat per a les 19h als centres penitenciaris de Puig de les Bases i Wad-Ras. Carme Forcadell i Dolors Bassa hauran de tornar avui mateix a la presó i no en tornaran a sortir atès que l'alt tribunal també ha tombat les sortides que podien fer en segon grau per treballar. Els convocants criden a fer una concentració de suport a les preses tot respectant les mesures sanitàries de seguretat anti-Covid.
D'esta manera, els líders independentistes tornaran a la casella de sortida, amb un segon grau tancat, sense possibilitat, ara com ara, de sortides amb l'article 100.2 -denegat també per la seua "falta de connexió amb un procés de reinserció"- i afectats a més per les dures restriccions de la Covid-19. A la pràctica, això es tradueix en més de 20 hores a la cel·la.
Els presos només podran sortir de la presó per la via dels permisos ordinaris, i ara mateix només hi tenen accés Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Josep Rull, perquè ja han complert una quarta part de la condemna. La resta, no podran sortir de cap manera fins que les juntes de tractament no proposen, seguint criteris tècnics, un nou tercer grau. Ara per ara, no sembla una opció gaire viable, i més tenint en compte que el Tribunal Suprem s'ha atribuït -en una decisió insòlita que canvia les regles del joc- la competència per decidir sobre les sortides per treballar o fer voluntariat i a l'estiu ja va tombar el de Forcadell.
En tot cas, i pel que fa al tercer grau, l'alt tribunal es fa seus els arguments de la Fiscalia, l'actor més bel·ligerant contra els líders de l'1-O, que s'ha oposat sistemàticament a totes les vies per flexibilitzar la condemna, des dels permisos ordinaris fins al 100.2, i també lògicament el tercer grau. Així, la sala que presideix Manuel Marchena considera que és massa aviat -és "prematur", textualment- per aplicar un règim de semillibertat -els presos polítics estan condemnats a penes d'entre nou i tretze anys de presó- i que fer-ho suposaria buidar de contingut la sentència del procés, dictada tot just fa un any.
En les nou interlocutòries, de contingut molt semblant entre elles, els magistrats justifiquen que concedir un tercer grau a un intern que no haja complert una quarta part de la condemna és excepcional i, per tant, exigeix una "justificació reforçada", que no veuen per enlloc.
Calbot a la jutge de vigilància penitenciària
"Cap dels acusats en este procediment ha estat condemnat per perseguir la independència de Catalunya. Les idees de reforma, inclús de trencament, del sistema constitucional no són, en cap cas, delictives", rebla el Suprem com a prèvia per carregar contra la jutgessa de vigilància penitenciària, la qual considera que s'equivoca en "deixar entreveure" que l'estimació del recurs de la Fiscalia seria "exigir a l'intern que modifiqués la seua ideologia".
La sala que presideix Manuel Marchena defensa la "proporcionalitat" de la sentència i defensa que els líders independentistes estan a presó perquè "van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari amb l'objectiu de demostrar que les resolucions del Tribunal Constitucional i dels jutges radicats a Catalunya ja no eren executables".
Les tres vies per sortir de la presó
Bloquejades les vies del 100.2 i el tercer grau -en tots dos casos la decisió queda en mans del Suprem-, sobre la taula hi ha almenys tres opcions perquè els presos surtin de la presó. En primer lloc, els indults, que segons moltes veus serà l'opció més ràpida. Una altra via és la reforma de la sedició, que pot trigar uns mesos més però que el Congrés vol abordar abans d'acabar l'any. El magistrat emèrit del Suprem, José Antonio Martín Pallín, deia este cap de setmana en una entrevista a NacióDigital que els indults es concediran segur i serà la opció més ràpida, i en canvi la modificació de la sedició "no resoldrà res".
La tercera via, que és de fet la que reclamen els presos polítics i l'independentisme en general, és la de l'amnistia. Seria l'opció més global, perquè podria afectar també la resta de represaliats per l'1-O, però alhora és també la més complicada, perquè requereix almenys d'una majoria absoluta al Congrés que ara per ara no existeix perquè el PSOE s'hi oposa. Per Pallín, esta també és la via que solucionaria el conflicte, tot i que admet que és ara mateix complicada per la manca de suports parlamentaris.
Col·lectius independentistes han convocat concentracions de suport a les preses polítiques. La convocatòria s'ha fixat per a les 19h als centres penitenciaris de Puig de les Bases i Wad-Ras. Carme Forcadell i Dolors Bassa hauran de tornar avui mateix a la presó i no en tornaran a sortir atès que l'alt tribunal també ha tombat les sortides que podien fer en segon grau per treballar. Els convocants criden a fer una concentració de suport a les preses tot respectant les mesures sanitàries de seguretat anti-Covid.
D'esta manera, els líders independentistes tornaran a la casella de sortida, amb un segon grau tancat, sense possibilitat, ara com ara, de sortides amb l'article 100.2 -denegat també per la seua "falta de connexió amb un procés de reinserció"- i afectats a més per les dures restriccions de la Covid-19. A la pràctica, això es tradueix en més de 20 hores a la cel·la.
Els presos només podran sortir de la presó per la via dels permisos ordinaris, i ara mateix només hi tenen accés Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Josep Rull, perquè ja han complert una quarta part de la condemna. La resta, no podran sortir de cap manera fins que les juntes de tractament no proposen, seguint criteris tècnics, un nou tercer grau. Ara per ara, no sembla una opció gaire viable, i més tenint en compte que el Tribunal Suprem s'ha atribuït -en una decisió insòlita que canvia les regles del joc- la competència per decidir sobre les sortides per treballar o fer voluntariat i a l'estiu ja va tombar el de Forcadell.
En tot cas, i pel que fa al tercer grau, l'alt tribunal es fa seus els arguments de la Fiscalia, l'actor més bel·ligerant contra els líders de l'1-O, que s'ha oposat sistemàticament a totes les vies per flexibilitzar la condemna, des dels permisos ordinaris fins al 100.2, i també lògicament el tercer grau. Així, la sala que presideix Manuel Marchena considera que és massa aviat -és "prematur", textualment- per aplicar un règim de semillibertat -els presos polítics estan condemnats a penes d'entre nou i tretze anys de presó- i que fer-ho suposaria buidar de contingut la sentència del procés, dictada tot just fa un any.
En les nou interlocutòries, de contingut molt semblant entre elles, els magistrats justifiquen que concedir un tercer grau a un intern que no haja complert una quarta part de la condemna és excepcional i, per tant, exigeix una "justificació reforçada", que no veuen per enlloc.
Calbot a la jutge de vigilància penitenciària
"Cap dels acusats en este procediment ha estat condemnat per perseguir la independència de Catalunya. Les idees de reforma, inclús de trencament, del sistema constitucional no són, en cap cas, delictives", rebla el Suprem com a prèvia per carregar contra la jutgessa de vigilància penitenciària, la qual considera que s'equivoca en "deixar entreveure" que l'estimació del recurs de la Fiscalia seria "exigir a l'intern que modifiqués la seua ideologia".
La sala que presideix Manuel Marchena defensa la "proporcionalitat" de la sentència i defensa que els líders independentistes estan a presó perquè "van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari amb l'objectiu de demostrar que les resolucions del Tribunal Constitucional i dels jutges radicats a Catalunya ja no eren executables".
Les tres vies per sortir de la presó
Bloquejades les vies del 100.2 i el tercer grau -en tots dos casos la decisió queda en mans del Suprem-, sobre la taula hi ha almenys tres opcions perquè els presos surtin de la presó. En primer lloc, els indults, que segons moltes veus serà l'opció més ràpida. Una altra via és la reforma de la sedició, que pot trigar uns mesos més però que el Congrés vol abordar abans d'acabar l'any. El magistrat emèrit del Suprem, José Antonio Martín Pallín, deia este cap de setmana en una entrevista a NacióDigital que els indults es concediran segur i serà la opció més ràpida, i en canvi la modificació de la sedició "no resoldrà res".
La tercera via, que és de fet la que reclamen els presos polítics i l'independentisme en general, és la de l'amnistia. Seria l'opció més global, perquè podria afectar també la resta de represaliats per l'1-O, però alhora és també la més complicada, perquè requereix almenys d'una majoria absoluta al Congrés que ara per ara no existeix perquè el PSOE s'hi oposa. Per Pallín, esta també és la via que solucionaria el conflicte, tot i que admet que és ara mateix complicada per la manca de suports parlamentaris.