Descobert el nom ibèric del Castellet de Banyoles gràcies a la troballa d'una prova per encunyar monedes

Els arqueòlegs expliquen que la capital del poble ibèric dels Ilercavons, era coneguda amb el nom ibèric de Kum

per Aguaita.cat, Tivissa | 27 de novembre de 2020 a les 13:58 |
Imitació de dracma emporitana de plata i prova de l’encuny sobre plom. | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Este matí, al jaciment ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa, s’ha anunciat una significativa troballa que permetria demostrar que Castellet de Banyoles, capital del poble ibèric dels Ilercavons, era coneguda amb el nom ibèric de Kum. Tal com ha explicat l’equip d’arqueòlegs que lidera el programa de recerca científica al jaciment ibèric, la descoberta ha estat possible gràcies a la troballa d’un fragment de plom amb la marca d’una encunyació monetària. Es tracta d’una prova per encunyar moneda en la qual s’hi ha trobat una inscripció amb el símbol de l’alfabet ibèric que es pronunciaria “Kum”. El cuny apareix en un volum important de monedes aparegudes al jaciment i demostra que el Castellet de Banyoles va ser un important enclavament ibèric que disposava de fàbrica de moneda.

Per a Rafel Jornet, investigador principal del projecte, es tracta “d’una troballa especialment significativa i d’un gran valor històric” que demostra la importància geoestratègica del jaciment en el context de la Segona Guerra Púnica. Per als investigadors, este jaciment era un enclavament “de primer ordre” del territori del poble iber dels ilercavons, que dominava la part baixa del curs del riu Ebre.


Ja fa 22 anys que l’equip d’arqueòlegs del Grup de recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució Social (GRACPE) de la Universitat de Barcelona porta a terme els treballs arqueològics en este jaciment en el marc del projecte: La formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l'Ebre (s. IX-I aC) amb la col·laboració de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i l’Ajuntament de Tivissa.

Per al director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manel Rueda, els resultats obtinguts en la recerca "són una clara mostra de la bona tasca que des del Departament de Cultura i la resta d'institucions implicades s'està fent per potenciar la recerca arqueològica en aquest important jaciment del país". En este sentit, ha destacat també l'alt nivell científic de l'equip que lidera la recerca al jaciment i "l'èxit" que suposa el treball conjunt de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Tivissa "per seguir aprofundint en el coneixement científic que tenim del Castellet de Banyoles i en la seva divulgació a la societat catalana". 

Esta és "la millor fórmula de preservar el patrimoni i, a la vegada, contribuir a la dinamització cultural i turística del territori".

En els tres darrers anys les campanyes d’excavació han confirmat el caràcter urbà de l’assentament amb la delimitació de dos nous trams de barris de cases. Separats per un gran carrer de 12 metres de llargada, han aparegut els fonaments d’edificacions de diferent superfície habitable, entre 250 m2, la més gran i 30 m2, la més petita. Els edificis més grans estarien formats per nombrosos recintes articulats a través d’un pati interior o atri, mentre que les més petites tindrien reduïdes compartimentacions internes. Esta evident diferenciació arquitectònica, sostinguda en tots i cadascun dels barris de cases excavades a la ciutat, reforça la idea d’una forta estratificació social dins la comunitat ibèrica del Castellet de Banyoles i és un clar reflex de la base d’organització sociopolítica del món ibèric a la Ilercavònia durant el segle III aC.

Des de l’Ajuntament de Tivissa, l'alcaldessa, Montserrat Perelló, explica que “la coordinació amb les diferents administracions, i les inversions econòmiques que s’han dut a terme durant tants anys, dona els seus fruits tal com us presentem avui. Esta tasca ens porta a seguir treballant en este assentament, descobert a principis del s. XX, i que any rere any ens va donant més pistes de la importància que va tenir en el seu moment. Sense esta col·laboració continuada, avui no podríem anunciar el possible nom de la ciutat ibèrica “Kum” i per tant, desitgem que esta col·laboració es puga mantenir en el futur i que les inversions es traduïsquen en nous projectes d’investigació i recerca arqueològica. Per a Tivissa, cada avanç en la descoberta de la ciutat, suposa un nou valor patrimonial que fa que s’enriquisca el nostre potencial cultural i turístic.”

 

Participació