ENTREVISTA

Josep Caparrós: «A la Ràpita hi ha més de 700 pisos buits, no pot ser que tinguem problemàtica de lloguer»

El municipi del Montsià vol incrementar l’IBI dels immobles buits propietat dels bancs per fomentar-ne el lloguer | Parlem amb l'alcalde sobre este projecte i també dels reptes que enfronta el poble en este context de crisi derivada del coronavirus

per Sofia Cabanes , La Ràpita, 13 de novembre de 2020 a les 08:00 |
Josep Caparrós (ERC) és alcalde de la Ràpita des de l'any 2015. En este segon mandat, per majoria absoluta. | Sofia Cabanes
Josep Caparrós i Garcia (La Ràpita, 1980) és alcalde de la Ràpita per ERC des del 2015. Regidor des del 2006, va entrar en substitució de Lluís Salvadó al ple de l'ajuntament i va començar formant tàndem amb un altre històric dels republicans, Antoni Canício. D’aquells 2 regidors, Esquerra ha passat a obtenir la majoria absoluta en els passats comicis de 2019, amb 10 regidors. Complert el primer any d'este segon mandat i enmig de la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus, parlem amb ell sobre els reptes que afronta el municipi en este context i també de projectes com l’implantació de la zona blava al municipi, la conservació de la barra del Trabucador i la implementació d’un gravamen en l’IBI dels habitatges buits dels grans tenidors, per tal de fomentar-ne el lloguer.

Tot i que els indicadors aporten en estos moments dades més positives, la Ràpita ha passat en les darreres setmanes pels seus pitjors índex des de l’inici de la pandèmia. Què creu que ha fallat per a arribar a este punt?


El que ha passat a la Ràpita és un reflex de la situació que tenim a nivell de territori i també a nivell de país i m’atreveixo dir també a nivell de societat mundial. Les dades que estem tenint van en concordança a esta la situació. Hem de tenir en compte que a la Ràpita tenim un cert gruix de població i al final la transmissió del virus és en relació a la mobilitat de les persones. Tenim vora 15.000 habitants i, per tant, els números de positius són proporcionals a esta població.

És cert que les dades no són bones i és per això que els rapitencs i rapitenques ens hem de conscienciar que la pandèmia està i que la pandèmia afecta al nostre poble també. Per això hem d’extremar al màxim estes mesures tan bàsiques de distància, mans i mascareta. I també m’atreveixo a afegir el compliment dels aïllaments. Els experts diuen que aproximadament el 40% dels contactes estrets d’un positiu no fan correctament l’aïllament. La gent hem de ser molt conscients que si som contacte estret d’un positiu, encara que haguessem resultat negatius en els tests, hem de fer igualment el període marcat de quarantena, que en estos moments són de 10 dies.


Durant el primer confinament domiciliari, en la primera onada de la pandèmia, la Ràpita va ser un exemple de “poble blindat”. Es van tancar tots els accessos i es va establir un control policial les 24 hores. S’han plantejat tornar a establir este sistema al poble durant els caps de setmana per tal que es respecte el vigent confinament municipal?

Ho hem estat valorant, però l’estat d’alarma que es va aprovar durant la primera onada del coronavirus era jurídicament diferent respecte l’actual. Els serveis jurídics de la casa ens van informar que no podíem fer un tancament dels accessos al municipi, perquè l’actual estat d’alarma planteja un confinament municipal i no domiciliari. Per tant, som la gent els que ens hem de conscienciar i entendre que ara mateix hi ha una normativa que no ens permet sortir del nostre municipi els caps de setmana. Per això ho hem de mirar de complir individualment. Això no lleva que la Policia Municipal faça operatius especials, com ja ha fet, coordinadament amb Mossos d’Esquadra, per controlar el compliment de les diferents mesures en vigor per controlar la pandèmia.

La pandèmia deixa al seu pas una crisi econòmica de la qual encara no en sabem l’abast. L’Ajuntament ha activat ajust locals al comerç, les terrasses de bars, ajuts socials... D’on han sortit els recursos i quin ha estat l’impacte econòmic d’estes mesures sobre les arques municipals?

L’impacte econòmic de totes estes mesures per a les arques municipals ha estat de 464.000 euros. D’estos, 268.000 euros han sortit de les partides de Festes Majors i d’altres que no s’han dut a terme. Els altres 200.000 sorgeixen a partir de la contenció i de l’estalvi generat per les pròpies regidories modificant les prioritats i donant màxima prioritat a la resposta a les necessitats econòmiques i socials del poble rapitenc.

De fet, des del primer dia, crec recordar que era 16 de març, l’Ajuntament de la Ràpita ja prenia les primeres mesures, preveient que la pandèmia acabaria generant conseqüències negatives des del punt de vista de l’economia i les persones més vulnerables. Des d’aquell primer moment, ja vam prendre mesures fiscals: vam anul·lar alguns impostos, vam modificar-ne d’altres, vam aturar el cobrament de la majoria d’impostos, vam traure una línia nova d’ajuts socials a través de producte fresc, que s’anomena ‘La Botigueta’, per tal que les famílies més vulnerables puguen accedir a comprar producte fresc al Mercat Municipal,... En definitiva, hem demostrat des del primer dia que esta crisi econòmica i social mos preocupa i ens ocupa al Govern municipal. Estem fent tot els esforços necessaris i els continuarem fent.

«Hem començat a treballar en uns pressupostos que tindran com a principal prioritat continuar donant resposta a les necessitats de les empreses i ciutadania del nostre poble en este context de pandèmia»

La covid condicionarà els pressupostos del 2021?

Sí, al 2021 tot fa preveure que l’impacte de la Covid-19 continuarà i sobretot l’impacte econòmic i social s’accentuarà. Per això, el Govern municipal hem començat a treballar en uns pressupostos que tindran com a principal prioritat continuar donant resposta a les necessitats de les empreses i ciutadania del nostre poble. És prioritari per a nosaltres que el teixit empresarial i econòmic del poble es puga mantenir. Sabem que els empresaris fan grans esforços i l’Ajuntament ha d’estar al seu costat. L’altre objectiu és que hi haja el mínim patiment per part de les persones i famílies vulnerables del nostre poble. Tot allò que fa referència a les polítiques i als ajuts socials es veurà reforçat per a poder donar resposta a les necessitats que es puguen ocasionar.
 

Caparrós revisa l'acta de l'últim ple de l'Ajuntament de la Ràpita Foto: Sofia Cabanes


Suposo que ara mateix no es plantegen que la partida de Festes Majors del 2021 siga ja destinada a pal·liar els efectes de la pandèmia,...

No, però sí que es veritat que de cara al 2021 s’haurà de saber com evoluciona la pandèmia per veure quins actes es poden fer i quins no. I no només de Festes Majors, clar, sinó de la resta d’actes, perquè la nostra vida continuarà estant condicionada pel coronavirus.
De fet, l’altre dia llegia un exresponsable de la OMS espanyol que explicava que hem de ser conscients que hi haurà un abans i un després d’esta crisi sanitària. No haurem de continuar sempre en les mateixes mesures de protecció, però sí que hi haurà una manera diferent de relacionar-nos com a societat i això afectarà l’espai laboral, l’espai social i d’oci. La interacció amb la resta de persones es veurà afectada.

«Estem estudiant les fórmules i característiques per implementar la zona blava al municipi»

En uns dels últims plens municipals es va aprovar reimplantar la zona blava a municipi. Un projecte que fins ara cap consistori ha aconseguit impulsar, per les polèmiques que havien sorgit. Quin és el projecte que preveuen? 


Bé, de fet, el que és la proposta d’implementar la zona blava al municipi la va impulsar en la darrera legislatura l’actual grup de Junts x la Ràpita, que aleshores era CiU. La proposta va ser aprovada per unanimitat pel ple de l’Ajuntament a finals de la passada legislatura. Ara, des del Govern municipal hem començat a treballar en el projecte, de manera que ens trobem en la fase d’estudiar quines seran característiques o fórmules per poder implementar-la al poble. Estem estudiant el com i el quan, tenint en compte que hi ha unes necessitats al nostre municipi, sobretot en temporada turística, com puga ser el front marítim o el centre del poble, que el que necessiten és una ordenació o regulació de l’aparcament.

Preveuen, com ha passat en altres ocasions, que s’aixeque una certa reticència per part del veïnat afectat?
El que pretenen estos estudis previs que estem fent es preveure totes les realitats i conseqüències, amb l’objectiu que hi puguen haver les menors molèsties possibles al veïnat. Més que reticències, al contrari. Pensem que hi ha molts veïns d’estes zones que patixen la pressió d’aparcament fixe en temporada i que al final ells tampoc el poden utilitzar.

Per tant, el que se’n desprèn d’este projecte inicial és que la zona blava s’aplicaria en temporada turística?

Se preveu implantar esta ordenació en aquells moments que siga necessari. Queda clar que en temporada turística és necessari i queda clar que en zones determinades, com la zona del centre i el front marítim és necessari i en d’altres no. Ara estem fent estos estudis per saber, el quan, el com i on.

«Malauradament la solució dels baixos del Parc de Garbí passa per l’interès empresarial »

L’Ajuntament havia plantejat un projecte per tornar a donar vida econòmica als antics locals del Garbeach. Fins i tot es van oferir unes condicions més favorables per atraure els interessats, però tot i això, sembla que no han aparegut. Quin futur li espera a esta zona?

Aquí malauradament la solució dels baixos del Parc de Garbí passa per l’interès empresarial. Recordo que fa un parell d’anys i com a conseqüència de la consulta ciutadana que vam fer, que apostava per un ús diürn i nocturn de l’espai, es va fer un procés previ de licitació i malauradament no hi va haver cap inversor ni empresari que mostrés interès per l’espai.
És per això que l’Ajuntament i Ports de la Generalitat estem analitzant i repensant què és el que allà es podria fer. La dinamització d’aquella zona o es pensa algun equipament públic –difícil- o necessitem que l’impuls empresarial tinga interès.

Considero que és un espai privilegiat, es troba a primera línia de mar, hi ha bon aparcament, hi ha bona comunicació, es troba relativament apartat del veïnat,... però la problemàtica és que esta consideració l’empresariat no la té i fins al moment no hem sabut trobar iniciativa privada per a dinamitzar els baixos del Parc de Garbí.
 

Un mural de l'il·lustrador Ignasi Blanch commemoratiu de l'1-O emmarcat en una de les parets del despatx de l'alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós Foto: Sofia Cabanes


El passat estiu acabarà sent un petit oasis enmig de la profunda crisi econòmica que sembla que ens depararà el coronavirus. Quin balanç turístic en fa?

La temporada turística 2020 la podem considerar moderadament positiva. A principi de juny, just quan entràvem a la fase de nova realitat, les perspectives eren molt negres. Tampoc hem de perdre de vista que l’empresariat del nostre poble ja havia perdut la temporada de Pasqua, com a conseqüència del primer estat d’alarma. Per això, per part de l’Ajuntament hi vam destinar els màxims recursos i il·lusions. L’empresariat del nostre poble també es va esforçar al màxim per aprofitar-la.

Al final crec que la temporada ha anat prou bé, tenint en compte d’on veníem. A l’agost la Ràpita va estar al 90% en places d’allotjament, que és exactament la mateixa xifra que al 2019. Així que esta temporada ha acabat generant un petit baló d’oxigen per a l’empresariat turístic per a fer front al que està venint ara.

«El que no podem permetre al Trabucador és que la gent accedisca en cotxe allà on vulga»

Com sap, una de les imatges que més es va repetir va ser la dels centenars de cotxes i de persones omplint els espais accessibles del Trabucador. Què en pensa?

Este estiu la imatge que es va donar al Trabucador no és la més encertada. També vull fer la reflexió que al final al Trabucador, com a conseqüència del temporal Gloria, va tenir 4 km que van quedar tallats, no es van poder visitar. Hem de tenir en compte que el Trabucador és un dels espais més visitats del Delta de l’Ebre, tal com afirma un estudi de la URV. La resta d’anys els visitants es distribuïen al llarg de 6km, però esta temporada s’han distribuït al llarg de 2km. Dissortadament esta realitat és la que tindrem durant bastant de temps, com a conseqüència dels danys que ha patit l’espai.

L’Ajuntament ja ha demanat a la direcció general de Costes en reiterades ocasions tenir una concessió que permeta limitar-hi l’accés, però no ha arribat.  En quin punt es troben les gestions?

L’Ajuntament de la Ràpita al 2016 ja va demanar una concessió a la Dirección General de Costas, perquè esteníem que era imprescindible regular i ordenar el Trabucador, independentment del que ha acabat passant al 2020.

Ara hem intensificat les converses, d’una banda amb Costes de la Generalitat i, de l’altra amb la Dirección General de Costas del Govern espanyol per trobar una solució a l’ordenació del Trabucador. Nosaltres érem coneixedors que el Trabucador per tal de potenciar-lo, revitalitzar-lo, dinamitzar-lo i –molt important- preservar-lo, era imprescindible regular-lo i ordenar-lo. Per conservar un espai mediambientalment singular i turísticament especial.
Per tant, és necessari que aquelles administracions vinculades ens posem d’acord.

Les últimes setmanes hi ha hagut reunions amb l’Administració catalana i espanyola, així com el parc natural del Delta de l’Ebre i vull pensar que de cara a pròxima temporada serem capaços de trobar la formula per poder regular i ordenar este espai.

Una de les maneres d’evitar estes imatges seria implementar un aforament màxim de vehicles rodats?

Sí, hem d’anar aquí. És el que comentàvem al principi. Abans teníem 6km, ara només en tenim 2km. Independentment de la llargària del Trabucador, el que tampoc podem permetre és que la gent accedisca en vehicle allà on vulga. Si a mi m’interessa arribar fins a la voreta de l’aigua, arribo fins la voreta de l’aigua. O si resulta que no tinc miraments, poso dos rodes damunt d’una duna. Això no es pot permetre, aquell espai ha de ser ordenat i conservat entre tots.

Una via d’accès imprescindible per accedir al Trabucador és la carretera del Poble Nou. En quin punt es troba el projecte per refer-la?

La carretera de la Ràpita al Trabucador és un dels eixos principals de mobilitat a l’hemidelta dret i per això és imprescindible les administracions supramunicipals se’n facen càrrec de la transformació. En estos moments falta l’aprovació definitiva del pla zonal, que està pendent d’un informe del Departament de Territori.

Vull pensar que este informe arribarà en poc temps i d’esta manera la Diputació de Tarragona podrà aprovar definitivament lo pla zonal de carreteres. De manera que la carretera de la Ràpita al Poble Nou que, des de fa molts anys està considerada camí municipal de titularitat dels Ajuntaments de la Ràpita i Amposta, quan tothom sap que a la pràctica allò no és un camí municipal, sinó una infraestructura de mobilitat bàsica, esta carretera passarà a estar dins a la xarxa de carreteres de la Diputació de Tarragona i serà la Diputació de Tarragona qui tirarà endavant el projecte de transformació d’esta carretera.

Paral·lelament, la Diputació de Tarragona el que està fent és la licitació de la redacció d’este projecte de transformació de la carretera. En definitiva, esta carretera ha de passar a ser aquella infraestructura principal de mobilitat a l’hemidelta sud i ha d’acabar sent la infraestructura que ens permetrà connectar tots els espais de la nostra part de Delta.

« Per part de Territori, del conseller Damià Calvet, no s’està prioritzant el Delta de l’Ebre i aquelles inversions necessàries per conservar el nostre Delta »

Fa unes setmanes el Parlament va instar el departament de Territori a assumir el lideratge de la defensa del riu i del Delta de l'Ebre. Precisament, el departament liderat pel conseller Calvet disposa d’una partida de 6 milions d’euros per al Delta que encara no s’han executat. Tem, com ha passat històricament al Delta, que les promeses per intervenir-hi i aturar la regressió queden en paper mullat?

Per desgràcia, Territori, en este cas el conseller Damià Calvet, no està prioritzant el Delta de l’Ebre i aquelles inversions necessàries per conservar-lo. El Departament de Territori en els seus pressupostos per a este 2020 té esta partida de 6 milions d’euros que s’hauria d’executar dintre d’este exercici, ja que, si no, s’acabarà perdent, i el Delta no pot perdre recursos. Tenim els problemes identificats, tenim les propostes de solució identificades i, normalment, sempre fan falta els diners, però en este cas no. Els diners estan, però falta la voluntat política del Departament de Territori per invertir estos 6 milions abans que s’acabe el 2020. Sobretot pel que fa a les mesures més urgents, que passen per reforçar la barra del Trabucador, o espais també molt sensibles, com l’Illa de Buda o la Platja de la Marquesa.

L'alcalde de la Ràpita i el primer tinent d'alcalde del municipi, Albert Salvadó, continuen investigats en la causa oberta per l'1-O Foto: Sofia Cabanes


Però les promeses fetes arran dels estralls dels temporal Gloria també van arribar des del Govern espanyol i, de moment, a banda de les actuacions d’urgència al Trabucador poca cosa s’ha materialitzat.

Sí, de fet, la situació és més complexa, perquè tenim dos administracions competents. El Govern de l’Estat, amb el Ministeri de Transició Ecològica, i la Generalitat de Catalunya, amb el Departament de Territori. El que no pot ser és que després del Gloria tots els responsables d’estes institucions fessen declaracions i posicionaments en què exposaven que el Delta era molt important i que s’havien de destinar esforços i recursos per a mantenir-lo i conservar-lo. No pot ser que en la taula de consens féssem un plantejament de problemàtiques i solucions i que estes administracions competents, fins al moment, poca cosa hagen fet.

Sí que es veritat que la Direcció General de Costes, depenent del Ministeri de Transició Ecològica ha fet actuacions de caràcter urgent a la Barra del Trabucador, però són actuacions d’emergència. El que necessitem ara són solucions estructurals que puguen mantenir la morfologia del Delta.

La proposta de pressupostos que han presentat PSOE i Podemos no contempla cap partida específica per al Delta. Sí que és veritat que existeix un compromís de la ministra Teresa Ribera davant la Taula de Consens per tal que abans que s’acabe el 2020 es presente i aprove l’anomenada ‘Estratègia Delta’, però si els pressupostos del 2021 no contemplen cap partida concreta, difícilment es podrà desenvolupar i al Delta no li queda més temps.

En el passat ple municipal es va aprovar una congelació dels tributs i taxes municipals. Tot i això els grups de l’oposició van recordar que esta congelació arriba després d’una pujada de l’IBI i de la brossa l’any passat. I li van reclamar que potser no n’hi havia prou en congelar. Què els hi contesta?

L’oposició ja no va donar suport a les ordenances corresponents al 2020. Ho entenem i ho respectem. Però el que no pot ser és que amb la situació que estem vivint continuen no donant suport a les ordenances del 2021 argumentant a partir de les ordenances del 2020. Davant la situació en què ens trobem els partits polítics hauríem d’estar tots units per donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

Hem de tenir en compte que les ordenances fiscals del 2021 plantegen una congelació total dels tributs municipals. No hem de perdre de vista que la Ràpita no som dels pobles amb més pressió fiscal del territori. Però, tot i això, el Govern municipal va creure que no era oportú augmentar la pressió fiscal en els moments que estem vivint. Per això fem esta congelació. No hem d’oblidar que els tributs generen els ingressos necessaris que al final serveixen per donar resposta a les necessitats del poble. Ens hem dotar dels recursos per poder respondre a estes necessitats.

També hem aprovat tot un paquet de bonificacions en IBI, Impost d’Activitats Econòmiques, llicència d’activitats i CIO per a facilitar la implementació de mesures de transició energètica i contra el canvi climàtic.

Recentment també s’ha aprovat iniciar els tràmits per crear una ordenança que pretén incrementar l’IBI dels immobles buits dels grans tenidors amb l’objectiu de facilitar-los per al lloguer. Se sap quants pisos buits hi ha al poble?

En estos moments tot i que estem acabant d’ajustar el registre, podem dir que a la Ràpita hi ha al voltant de 700 o 800 pisos buits. No pot ser que amb este parc d’habitatge desocupat hi haja problemàtica de lloguer al municipi. Per això, al passat ple vam aprovar la primera fase de l’elaboració d’esta ordenança fiscal via recàrrec d’IBI que té com a objectiu fomentar que els grans tenidors, és a dir empreses o persones que tenen un gran nombre d’immobles, no els tinguen els tancats sinó que els posen al mercat de lloguer.

Qui són estos grans tenidors?

Hi ha de tot,... Fons voltors, entitats bancàries,... majoritàriament són pisos de bancs.

Vostè i el tinent d’alcalde Albert Salvadó continuen investigats per la celebració de l’1-O. Se'ls acusa de desobediència, malversació i prevaricació per haver organitzat el referèndum. En quin punt es troba la causa?

En la causa que tenim oberta jo mateix i el meu primer tinent d’alcalde, l’amic Albert Salvadó, la última comunicació que tenim és del novembre de 2019, en la qual rebem una interlocutòria del jutge conforme demana a les parts acusadores, fiscalia i advocacia, que presenten els seus escrits d’acusació i demanen data per a judici oral. Esta malauradament és la última noticia que tenim. Dic malauradament, perquè la causa no s’ha arxivat, perquè si no ja en tindríem constància i això significa que la causa continua oberta.

En el meu cas porto imputat des del setembre d 2017 són més de 3 anys. Hi ha un punt que ho acabes oblidant una mica. Això no vol dir que hi haja moments en què et ve a la memòria, però el nostre objectiu i esforços ara mateix és donar resposta ales necessitats dels rapitencs i rapitenques, sobretot en tot allò que da referència a la crisi sanitària, econòmica i social. La causa judicial ja arribarà i quan així sigue ens defensarem.

Estem convençuts que l’1 d’octubre el que vam fer va ser al costat del poble defensant els anhels de democràcia i llibertat que el poble rapitenc reclamava i, per tant, tenim la consciència molt tranquil·la d’haver actuat d’acord amb la voluntat majoritària.

 

Participació