03
de març
del
2014
Ara fa exactament deu anys, l’aleshores president del Govern espanyol, José María Aznar, estava col·locant les primeres pedres del Pla Hidrològic Nacional que havia de repartir 1.050 hm3 d’aigua de l’Ebre per tota la costa mediterrània, des de Barcelona fins a Almeria. Convocades les eleccions generals per al 14 de març, s’afanyava a escenificar l’inici del gran transvasament col·locant pedres a Múrcia, Almeria i Alacant. El 27 de febrer de fa deu anys, la ministra Elvira Fernández eludia la prohibició de la Junta Electoral Provincial rebatejant la col·locació de la primera pedra a Vinaròs (i ja n’anaven quatre), vetada per la campanya electoral, rebatejant l’acte de visita d’obres, tot i que els treballs no havien començat. Surrealisme en estat pur. La licitació d’obres anava ja desbocada. El Govern del PP tenia pressa. Calia anar “el més ràpid possible”, va dir Aznar a Almeria.
Com a mínim, el PP s’ha hagut de carregar de paciència, és cert, però el temps i l’experiència de tot el que va arrossegar aquell intent macrotransvasamentista li han donat l’avantatge de l’experiència. Al PP sí, però a les Terres de l’Ebre també. Ara, per bé que el Pla de Conca finalment aprovat divendres pel consell de ministres no parla de transvasament, i per bé que el futur Pla Hidrològic ja anunciat potser també rebateja el terme, o l’acció, per apel·lar a les cessions entre regants a partir dels bancs d’aigua, ja sabem quin és l’objectiu. I sabem, també, que per molt que el pla de conca no parle de transvasaments, els efectes sobre el territori són els mateixos. Ara l’aigua tampoc ha d’arribar al delta, perquè els cabals ambientats fixats al pla no són el blindatge que demanava la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, el Parlament de Catalunya i el Govern català. No arriben ni a la meitat. L’aigua se’n va a prioritzar els regadius, i dels regadius, ja s’articula l’engranatge legal per a que puga ser venuda amb només un acord entre les parts. Ja res és tan evident, millor rebatejar, dissimular. Tota una estratagema calculada, clar, d’alguna cosa havia de servir l’experiència.
A l’Ebre no li cal esperar al futur Pla Hidrològic Nacional, perquè també sabrem traure profit de l’experiència. L’aigua ja la tenen en reserva. No ha d’arribar al delta. A la propera manifestació que ha anunciat la Plataforma en Defensa de l’Ebre per a este mes de març, recordarem qui érem, fa deu anys, i sempre.
Com a mínim, el PP s’ha hagut de carregar de paciència, és cert, però el temps i l’experiència de tot el que va arrossegar aquell intent macrotransvasamentista li han donat l’avantatge de l’experiència. Al PP sí, però a les Terres de l’Ebre també. Ara, per bé que el Pla de Conca finalment aprovat divendres pel consell de ministres no parla de transvasament, i per bé que el futur Pla Hidrològic ja anunciat potser també rebateja el terme, o l’acció, per apel·lar a les cessions entre regants a partir dels bancs d’aigua, ja sabem quin és l’objectiu. I sabem, també, que per molt que el pla de conca no parle de transvasaments, els efectes sobre el territori són els mateixos. Ara l’aigua tampoc ha d’arribar al delta, perquè els cabals ambientats fixats al pla no són el blindatge que demanava la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, el Parlament de Catalunya i el Govern català. No arriben ni a la meitat. L’aigua se’n va a prioritzar els regadius, i dels regadius, ja s’articula l’engranatge legal per a que puga ser venuda amb només un acord entre les parts. Ja res és tan evident, millor rebatejar, dissimular. Tota una estratagema calculada, clar, d’alguna cosa havia de servir l’experiència.A l’Ebre no li cal esperar al futur Pla Hidrològic Nacional, perquè també sabrem traure profit de l’experiència. L’aigua ja la tenen en reserva. No ha d’arribar al delta. A la propera manifestació que ha anunciat la Plataforma en Defensa de l’Ebre per a este mes de març, recordarem qui érem, fa deu anys, i sempre.