El Departament d'Agricultura ha iniciat les primeres intervencions per establir un eix de confinament contra incendis forestals que connecta Rasquera amb el Perelló. L’eix, entre els cinc identificats com a més urgents per a Catalunya, té ja activitat al sector del coll de la Granada. El pla se centra en eliminar vegetació baixa en un total de 320 hectàrees, sobretot als entorns de les serres de Cardó i del Boix, amb tasques selectives de desbrossament de matolls.

L’objectiu és frenar qualsevol avanç de flames cap a zones que es consideren prioritàries per la seua protecció. És a dir, aturar la possible expansió d’un incendi com els de 1995 i 2012, que van devastar milers d’hectàrees en este territori amb trajectòria d’episodis greus de foc. Esta actuació guanya pes davant l’abandonament constant de conreus a la plana del Burgà i l’augment dels efectes del canvi climàtic, factors que eleven el risc d’incendi a la regió.

El foc del 15 de maig de 2012 a la zona del coll de les Granades va estar a punt de saltar en direcció cap a les muntanyes de Tivissa i Vandellòs, segons ha recordat l'enginyer forestal del Departament d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Eusebi Casanova. "Arran d'aquell incendi ja es va posar en debat que era prioritari per evitar el salt a l'altre massís. És una de les zones que tenim estudiades i planificades per evitar esta confluència", ha remarcat.

En esta primera fase, es treballa sobre 112,47 hectàrees de terrenys amb orografia difícil o accés mecanitzat limitat, amb una inversió que arriba als 338.342,86 euros. Equipaments de desbrossament retiren matolls i sotabosc que podrien accelerar la propagació del foc en una zona colpejada periòdicament per grans incendis. S’actua prioritzant aquells punts on la vegetació baixa connecta directament amb àrees forestals denses, per trencar qualsevol via de transmissió ràpida del foc.

Reducció de la càrrega de combustible i estratègies d’extinció

El propòsit se centra en disminuir la quantitat i continuïtat del combustible vegetal. Això afavoreix la resistència del territori als incendis, redueix la probabilitat que el foc s’escampi cap a indrets especialment sensibles. Estes mesures arriben després que bombers i tècnics hagin confirmat l’efecte combinat de l’abandonament agrari i la pressió del canvi climàtic, que fan més vulnerable el corredor.

Mantenir un mosaic entre espais agrícoles i forestals, i obrir àrees sense vegetació contínua, ajuda a crear franges de baixa combustibilitat, imprescindibles perquè els equips d’extinció actuïn amb més protecció i rapidesa. Sobre el terreny, el disseny d’estos eixos, definit pel cos de Bombers, segueix tècniques conegudes de gestió de la massa forestal, com la desbrossada de zones on el matollar és abundant.

L'enginyer forestal al territori ha explicat que "la finalitat és que, quan tinguem un incendi, sigui d'herbàcies, herbes o matollar baix, que no sigui un incendi de matollar elevat o alt i que pugui portar el foc a les capçades (dels arbres)". Este procediment fa possible que, si es produeix un incendi, la progressió sigui més lenta, facilitant-ne el control i evitant que les flames passin ràpidament de la vegetació baixa a les copes dels arbres, on el foc resulta molt més complex de contenir.

Importància de la planificació i coordinació en l’extinció d’incendis

Els Bombers de la Generalitat subratllen que esta estratègia s’ha dissenyat per optimitzar la resposta a incendis sota condicions cada cop més exigents. El responsable de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito, ha apuntat que per a ells "són actuacions molt valuoses perquè ens permeten millorar molt la nostra eficiència davant d'un incendi".

A més, ha afegit que "cap on estem anant, al voltant de tot el que implica la crisi climàtica, necessitarem actuacions com aquesta perquè tinguem incendis en la mesura del possible més petits i, sobretot, per intentar protegir la població davant d'incendis que poden ser complexos". Amb esta planificació, els equips d’emergència disposen de punts per maniobrar i s’agilitza la coordinació entre municipis i cossos d’extinció en períodes de risc elevat.

Segons Expósito, reduir el combustible i la seua continuïtat és decisiu per evitar que el foc uneixi diferents massissos i s’acosti als nuclis habitats, "on cada cop el bosc es troba més a prop". Esta proximitat entre masses forestals i habitatges fa augmentar la vulnerabilitat de les persones i de les infraestructures, obligant a definir franges de seguretat i mantenir una gestió activa dels entorns rurals i periurbans.

Expósito també ha constatat que "l'abandonament del camp i la poca gestió forestal que s'està fent, perquè no s'està traient l'aprofitament que ens agradaria que es tragués, provoca grans acumulacions de combustible i cada vegada extensions més contínues de vegetació forestal". Este fet intensifica els riscos quan arriben les temperatures més elevades, tant per a la natura com per a explotacions agrícoles, vivendes i població. L’absència d’activitat agrícola o ramadera i la gestió forestal escassa han convertit el territori en una massa contínua de vegetació que facilita el pas de grans incendis, especialment en situacions de calor o sequera cada cop més repetides.

Inversió i planificació d’actuacions complementàries

A més de l’obra al coll de les Granades, s’han començat accions per crear una àrea estratègica en una zona de bosc dispers a les Collades, al Perelló, amb un pressupost de 237.956,91 euros. La setmana vinent, es preveu intervenir en 124,24 hectàrees addicionals dins el terme municipal del Perelló, amb una despesa de 378.248,78 euros.

Les actuacions previstes a l’eix es prolongaran durant uns quatre mesos, amb una inversió conjunta de 954.548,55 euros. Tot això forma part d’un programa ampli de prevenció i control de riscos, amb participació d’administracions locals, departaments de la Generalitat i la col·laboració ciutadana per preparar millor el territori davant els nous desafiaments climàtics.

Repte dels municipis petits i necessitat de polítiques ambicioses

La batllessa de Rasquera, Àngels Llombart, ha remarcat la dificultat que tenen els pobles petits per actuar a la muntanya pública, especialment després de la desaparició de ramats i pastors que netejaven el sotabosc. "Hi ha dies al mes de juliol que no dorms les hores que tocaria pensant que la situació climatològica és molt propícia perquè es produeixi en qualsevol moment un incendi", ha reconegut.

També ha lamentat que, malgrat la feina feta, les actuacions "no deixen de ser un pegat" i ha expressat que "seria necessària molta més inversió, el que farem és un pegat i tant de bo que no hagi de servir perquè no es produeix cap incendi". Esta declaració posa sobre la taula la necessitat d’impulsar polítiques estatals més decidides per a la prevenció d’incendis i una gestió sostenible a llarg termini dels paisatges i entorns naturals.