L'Associació Sediments, Ecologistes en Acció i la CGT de les Terres de l'Ebre han remès conjuntament al·legacions sobre el futur Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre, reclamant un increment notable dels recursos destinats a la circulació de sediments. Les organitzacions assenyalen que el document només preveu una assignació del 0,25% del pressupost de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per a proves de mobilitat de sediments, un percentatge llunyà del 30% aplicat en altres estats, com França, els Estats Units o el Japó.
Les entitats responsabilitzen el Govern de Catalunya per la manca de demandes concretes d'actuacions que permetin desplaçar i alliberar sediments atrapats als embassaments del tram final de l'Ebre. A més, manifesten que la CHE i el govern espanyol "pretenen passar els pròxims set anys sense fer res significatiu" davant la situació existent.
Josep Juan, portaveu de Sediments, ha contraposat el 0,25% previst al Pla amb el 30% en recursos i personal per a la gestió de sediments que, segons les seues paraules, dediquen "països seriosos" en matèria mediambiental. Juan ha insistit que seria "la forma positiva de crear llocs de treball i cuidar el medi ambient del present i del futur". Les entitats proposen elevar la inversió fins al 10% en el quart cicle de planificació (2028-2033) i arribar al 30% en el període següent.
Crítiques a la gestió actual dels sediments i als governs
La portaveu d'Ecologistes en Acció a les Terres de l'Ebre, Elisenda Forés, ha considerat que la gestió dels sediments ha estat un "element oblidat o poc important" en els últims cicles de planificació hidrològica. Forés ha afegit que "només es proposen estudis, però no es fa res efectiu perquè arribin al Delta".
Les entitats han expressat el seu desacord amb el fet que la Taula de Consens no esmenti la qüestió dels sediments en un document de 50 pàgines, destacant que no hi ha "ni un sol cop la paraula sediments". Juan recorda la necessitat d'actuar amb celeritat per assegurar la transferència de sediments a mitjà termini; el mínim necessari per mantenir el Delta seria d'1,5 milions de metres cúbics anuals.
Limitacions en la inversió i estratègies del Pla Delta
Alhora, han apuntat que les accions previstes pel Pla Delta es restringeixen a l'àmbit de la desembocadura, sense abastar la totalitat de la conca. Les seues crítiques tenen suport en el contingut de les al·legacions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que qüestiona la dotació pressupostària prevista per a l'estratègia de gestió dels sediments (GISDHE), considerant-la insuficient.
La major part de la inversió programada s'adreça al domini públic marítim-terrestre —27 milions d'euros—, deixant gairebé sense recursos les intervencions fluvials. Segons Juan, "hi ha un pacte entre el govern espanyol, el govern català i la Taula de Consens per actuar a la costa i deixar que segueixi augmentant l'empresonament dels sediments als embassaments".
Les organitzacions han jutjat que la proposta de l'ACA constitueix "el mínim dels mínims" que s'hauria d'esperar de les administracions catalanes i de la Taula de Consens. També han remarcat que la quantitat assignada a proves pilot de mobilització de sediments no superarà els 7 milions d'euros en sis anys, la qual cosa suposa el 0,25% del pressupost total.
Reclamacions i propostes per a la millora de la gestió de sediments
Les al·legacions inclouen les observacions de les organitzacions agrupades a Cuenca Azul, que assenyalen manca d'ambició i eficàcia en l'estratègia de la CHE sobre la gestió de sediments. També exposen que el nou Pla no respon a les exigències del programa de mesures de la Directiva Marc de l'Aigua i exigeixen recursos i accions específiques per evitar la degradació de les masses d'aigua de la conca.
Les entitats subratllen que els cabals ecològics haurien d'incorporar també la dimensió dels sediments i gestionar les avingudes de tardor i hivern per permetre la transferència de llots cap al Delta a través de la xarxa de reg, amb la participació de tècnics del colmateig. Entre les mesures proposades: sistemes de bypass sedimentari, buidatges periòdics dels embassaments, així com el fet que, segons les al·legacions, el Delta, per decisions dels "despatxos polítics i empresarials", ha quedat convertit en un "espai d'extracció, una zona de sacrifici".
