03
de març
del
2024
Actualitzat
a les
11:04h
La fossadel’ermitadelRemei, al municipi de Flix (Ribera d’Ebre), és la mésgranexhumada el 2023 a Catalunya. El DepartamentdeJustícia, DretsiMemòria, a través de la DireccióGeneraldeMemòriaDemocràtica, ha recuperat les restesòssies d’un total de 57individus. Atès el gran nombre d’exhumacions, l’equip arqueològic ha trigat més de cinc mesos a executar els treballs d’excavació, els quals es van fer entre setembre de l’any passat i gener de 2024.
D’acord amb les troballes arqueològiques i els testimonis orals, tot apunta que la fossa estaria vinculada a un hospitaldecampanyarepublicà ubicat a l’ermita, tal com evidencien les nombroses amputacions i tractaments mèdics apreciats en la majoria dels individus exhumats. A més, també s’han localitzat múltiples abocaments de materialmèdic que, dipositats al costat dels cossos, contenien elements com fèrulesdeKramer, restesdeguix o diferents tipus de vials.
“No només recuperem cossos que podrem reinhumar amb dignitat; també fem avançar el coneixement científic sobre el període històric de la Guerra Civil”, ha destacat el director general de Memòria Democràtica, AlfonsAragoneses. En este sentit, ha subratllat també que “aquest tipus d’excavació ens aporta informació molt valuosa sobre la vida quotidiana dels soldats i la sanitat de l’època”. “Cada excavació, recerca i investigació científica fa palès el compromís del Govern amb els principis internacionals de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha afegit. 
D’acord amb les troballes arqueològiques i els testimonis orals, tot apunta que la fossa estaria vinculada a un hospitaldecampanyarepublicà ubicat a l’ermita, tal com evidencien les nombroses amputacions i tractaments mèdics apreciats en la majoria dels individus exhumats. A més, també s’han localitzat múltiples abocaments de materialmèdic que, dipositats al costat dels cossos, contenien elements com fèrulesdeKramer, restesdeguix o diferents tipus de vials.
“No només recuperem cossos que podrem reinhumar amb dignitat; també fem avançar el coneixement científic sobre el període històric de la Guerra Civil”, ha destacat el director general de Memòria Democràtica, AlfonsAragoneses. En este sentit, ha subratllat també que “aquest tipus d’excavació ens aporta informació molt valuosa sobre la vida quotidiana dels soldats i la sanitat de l’època”. “Cada excavació, recerca i investigació científica fa palès el compromís del Govern amb els principis internacionals de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha afegit.
Actualment, s’estan fent estudisantropològics i genètics de les restes, amb l’objectiu final de saber-ne la identitat i poder-les retornar a les famíliesinscrites al Censdepersonesdesaparegudes i adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.
Descoberta de la fossa i estudi de recerca
La localització de la fossa de l’ermita del Remei va ser fortuïta: uns infants que jugaven amb pales i cubells de platja van trobar les primeres restes en un bancal proper el març de 2013. Les restes les van recuperar agents del cos dels Mossosd’Esquadra. Arran de la descoberta, es va precintar el recinte i el lloc d’exhumació es va cobrir amb una planxa de ferro per evitar que es malmetés.
Paral·lelament, la DireccióGeneraldeMemòriaDemocràtica va encarregar una investigacióhistòrica amb la voluntat de determinar l’origen de les restes. De fet, fins en aquell moment, no es disposava de cap referència documental sobre l’existència d’una possible fossa al voltant de l’ermita del Remei.
Gràcies a la recerca, es va recuperar el testimoniatgeoral d’una veïnaflixanca, la qual va explicar que l’ermitadelRemei va servir com a hospitaldecampanya per a les tropesrepublicanes. A més, també va afirmar que ellamateixa havia exercit d’infermera i que tots els soldats que morien a l’hospital eren enterrats a les feixes properes a l’ermita, just on es van produir les primeres troballes.
Paral·lelament, la DireccióGeneraldeMemòriaDemocràtica va encarregar una investigacióhistòrica amb la voluntat de determinar l’origen de les restes. De fet, fins en aquell moment, no es disposava de cap referència documental sobre l’existència d’una possible fossa al voltant de l’ermita del Remei.
Gràcies a la recerca, es va recuperar el testimoniatgeoral d’una veïnaflixanca, la qual va explicar que l’ermitadelRemei va servir com a hospitaldecampanya per a les tropesrepublicanes. A més, també va afirmar que ellamateixa havia exercit d’infermera i que tots els soldats que morien a l’hospital eren enterrats a les feixes properes a l’ermita, just on es van produir les primeres troballes.
Dos arqueologues recuperant les restes òssies de la fossa de l'ermita del Remei de Flix Foto: Cedida
L’organització i l’àmbit cronològic del funcionament de l’hospital està estretament relacionat amb la batalladel’Ebre (25 de juliol-16 de novembre de 1938). A nivell més concret, es consideren dues hipòtesis:
La primera suggereix que l’hospital fos operatiu en els momentsinicials del pasdel’Ebre a finals de juliol de 1938. Possiblement, l’hospital estava vinculat al serveisanitari de la 3aDivisiórepublicana, unitat que creuà el riu pel sector de Flix i atengué els combatents d’esta zona. L’establiment estava situat en la ruta d’evacuació sanitària del XVCosd’Exèrcit, i degué evacuar els ferits per la carretera de la Palmad’Ebre cap a l’hospital de campanya d’este cos ubicat a la CovadeSantaLlúcia de la BisbaldeFalset.
D’altra banda, la segonahipòtesi implica que l’equipament sanitari vafuncionar a la darrera fase de la batalladel’Ebre, el novembre de 1938, en l’àmbit de la sanitat de la 35Divisió, com a lloc de classificació o hospital de campanya vinculat a la dependència del MasdelSenyordeBovera.
La primera suggereix que l’hospital fos operatiu en els momentsinicials del pasdel’Ebre a finals de juliol de 1938. Possiblement, l’hospital estava vinculat al serveisanitari de la 3aDivisiórepublicana, unitat que creuà el riu pel sector de Flix i atengué els combatents d’esta zona. L’establiment estava situat en la ruta d’evacuació sanitària del XVCosd’Exèrcit, i degué evacuar els ferits per la carretera de la Palmad’Ebre cap a l’hospital de campanya d’este cos ubicat a la CovadeSantaLlúcia de la BisbaldeFalset.
D’altra banda, la segonahipòtesi implica que l’equipament sanitari vafuncionar a la darrera fase de la batalladel’Ebre, el novembre de 1938, en l’àmbit de la sanitat de la 35Divisió, com a lloc de classificació o hospital de campanya vinculat a la dependència del MasdelSenyordeBovera.