Eufònic 2022: «Recuperar l'espai del ball, de trobar-se i de celebració»

La música i la festa tornen a la normalitat de la mà d'Eufònic, el festival d’arts sonores, visuals i digital-performatives més famós de les Terres de l'Ebre. L'edició 2022 ressuscita el caràcter festiu prepandèmia, amb més de 50 activitats musicals i artístiques en sis poblacions del territori. "Recuperar l'espai del ball, de trobar-se i de celebració", és, segons el director del festival, Vicent Fibla, el pilar fonamental d'enguany. "Després de dos anys amb totes les limitacions, recobra vida la nit, la música de ball i l'espai com a punt de trobada, la qual cosa és molt important i havia desaparegut. El 2021 i 2020 tot havia sigut, com tots sabem, ordre i separació de cadires. Per fi regressa l'esperit del 2019 i 2018 i torna a aparèixer el Pavelló Firal de La Ràpita", enuncia Fibla entusiasmat.

Com sempre, les propostes internacionals i nacionals -en esta onzena edició acudeixen dos artistes canadencs, una japonesa-coreana i una altra de britànica- s'uneixen amb el talent i els descobriments locals ebrencs. "Sempre hi ha propostes, tot i que en els últims anys n'hi havia poques, al territori sempre hi ha coses xules". Segons Fibla "un dels treballs que venen i em sembla interessantíssim" és el d'Infant Blai, un noi tortosí, exmembre de VLIVM, que presentarà "una espècie d'electrònica experimental, molt d'ambient", i el duet ampostí Soul Twin, que "amb menys de dos anys de carrera han muntat un segell i estan molt actives en el món de l'electrònica". 
 

🦩 Un tastet de l'#Eufònic2022, a #TerresdelEbre del 25 al 28 d'agost. ℹ️https://t.co/NYaF0pklpy🎟️ Xalarem! 🎉 pic.twitter.com/3YaMswHe2O

— Eufònic (@eufonic_fest) July 29, 2022

Però com es du a terme l'elecció dels artistes invitats? "Sempre apareixen coses, gràcies a activitats compartides. Hi ha propostes que t'arriben i d'altres que descobreixes, o que descobrim, perquè som un grup comissari coral de cinc persones que estem proposant i triant. A Infant Blai, per exemple, el vaig descobrir de casualitat, a través d'un segell de música de cassette de Burgos, que el porta una noia, la Sarah Rasines", que a banda també estirà realitzant un taller infantil d’autoedició de cassets al Centre d’Art Lo Pati d'Amposta. El director recorda el cas de Blai com a molt curiós, "perquè va ser una gran casualitat, no sabia que era de Tortosa; des del segell em van dir que era de Barcelona i resulta que era de Tortosa".

Risc i experimentació: marques de la casa
Eufònic és un festival d’avantguarda, que treballa des de la sostenibilitat. Planteja camins que s'allunyen de la tradició, i posa noves propostes sobre la taula. "Eufònic és una combinació de coses, combinació que a vegades passa per propostes molt experimentals, molt desconegudes, cosa que ens agrada molt", comunica el director. El Mercat Vell, de fet, acollirà performances poc ortodoxes, com la d'Arnau Casanoves, amb un projecte que investiga les connexions biològiques entre música, tecnologia i plantes; i altres com la de Robert Cervera, que descriurà escenes mitològiques de músics que fan sonar flautes per a tota l’eternitat, amb instruments fets amb tubs de sistemes de refrigeració d’ordinadors. 

D'altra banda, "hi ha coses apassionades que estan en la sintonia musical", com l'australiana Penelope Trappes, que presentarà la seua trilogia a l'Església Nova, sent esta la seua primera actuació al nostre país, després d'haver hagut de cancel·lar l'any passat a última hora, per impossibilitat de viatjar a causa de la covid. 
 

Talent jove i Gen Z
La Generació Z té el seu espai representatiu al festival, amb artistes com Judeline, una jove de Cadis de només 19 anys, que proposa una experimentació entre flamenc i urban, "una espècie de pop brillant, aflamencat, que mos sona a moltes coses ara mateix; realment hi ha una artista molt gran que ha obert el camí en això i es nota", apunta Fibla. D'altra banda, participa també Bouza, cantant de hip-hop madrileny, un noi també molt jove, de les perifèries urbanes. I també Nueve Desconocidos, el projecte de pop electrònic del valencià Ares Negrete, un viatje cap a l’atmosfera més fosca dels vuitanta, so post punk, new wave i dark wave de finals de segle. "Este és, per exemple, un clàssic electrònic, un tipus de música que incita al ball. Judeline és pop, i Bouza és hip-hop i drill, el que ara mateix escolten tots els adolescents. Les eleccions a vegades són com una combinació de coses que tronquen totes juntes en un moment", ens comenta el director.

Quan preguntem sobre l'elecció d'artistes amb edats sorprenentment joves, Fibla ens explica que "no és perquè siguen més joves, és perquè ara mateix les coses més interessants s'estan fent així. És una cosa que cada vegada està més present. Si algú està portant propostes interessants i xules musicalment, que tingui 21 o 41 anys ens és absolutament igual. Però és que per exemple Infant Blai té 21 anys! A més a més, això. Suma-li el factor joventut".
 

Un premi Enderrock, el reconeixement de la indústria catalana
El passat febrer, Eufònic va rebre un premi Enderrock en reconeixement de la seua dècada de trajectòria, assolida amb l'edició 2021. Els premis més populars de la indústria musical catalana van retribuir així una proposta que se situa fora del món rock i del tipus de música que acostumen a guardonar. "Enderrock està molt centrat en un tipus de música, en un pop català molt clar i una sèrie de coses que n'estan vinculades, i el premi és un reconeixement a què passin altres coses fora d'això. Per això em sembla interessant que vingui d'ells mateixos", declara Fibla, que a la vegada se sent agraït i satisfet de poder anar emboscant-se entre projectes i propostes més establertes. "Molts cops tenim projectes que se situen a la frontera. Per exemple este any vindrà Xicu a l'Església Nova, que és el bateria de Ginestà, la banda catalana que ara mateix ho està petant a tot arreu, a tots els festivals. I, en canvi, Xicu presenta el seu projecte conceptual, en solitari", explica Fibla com d'esta manera s'obre la porta entre els dos mons, el conegut i l'inexplorat.
 

Més d'una dècada de trajectòria
El festival ebrenc compleix onze anys amb esta edició d'enguany, una trajectòria en la qual han anat evolucionant per adaptar-se a tota mena de canvis, siguen artístics, socials o pandèmics. "Trobo que un festival de per definició i per concepte és una cosa viva i oberta. Si no, no té sentit. Si ha de ser un món conservador i tancat... No, no estem aquí per a les coses conservadores! I menys amb la música; conservador ja és una altra cosa... Això és important", afirma Fibla, que reconeix que per ell i el seu equip l'essència del festival és investigar i descobrir coses, siguen propostes més establertes o d'altres més innovadores. 

"No hi ha un esforç premeditat, sinó que realment trobo que és part de la nostra faena. Igual que ho és el tema de l'Eufònic Pro, parlar sobre la creació de la perifèria urbana, generar debat, i tot este tipus de coses que estem fent, quant a propostes, tant de música com d'arts artístiques. Són coses que es van creant, i cada vegada hi ha més esdeveniments que ocorren en espais del paisatge; per exemple este any se celebrarà un acte dissabte al matí, que encara no està explicat del tot, però hi ha una artista que fa un recorregut pel riu, rumb avall, fins a la desembocadura de l’Ebre, i que és només per a 25 participants. Això ens encanta: poder fer coses per a 25, i coses per a més de 50 persones.