Mapes interactius

Entre els 12.100 d'Ulldecona i els 29.700 de Sant Just: quina renda disponible té cada municipi?

Per comarques, el Baix Ebre i Montsià es troben entre les rendes per sota de la mitjana de Catalunya mentre que la Terra Alta i la Ribera d'Ebre estan per sobre

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 28 d'abril de 2022 a les 12:03 |
Totes les comarques van incrementar la renda disponible el 2019. | Pexels
Els ingressos reals disponibles pels catalans van augmentar un 4,2% l'any abans de la pandèmia. Així ho assenyala l'indicador de la renda familiar disponible bruta del 2019, fet públic aquesta setmana per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el qual calcula els ingressos dels catalans, tant els provinents de les retribucions, com els excedents dels professionals, els lloguers i les prestacions socials, i en resta els impostos i cotitzacions socials abonades per fer una aproximació a les quantitats de què poden disposar lliurement. De mitjana, aquesta renda és de 18.200 euros, però les diferències entre comarques i municipis són notables.
 


Pel que fa a les comarques, la que disposa d'una renda mitjana disponible més elevada és el Barcelonès, amb 20.400 euros anuals per persona, un 12,2% més que la mitjana catalana i un 26% més que la mitjana de totes les comarques -donant un pes igual a totes elles-. Per darrere, se situa el Baix Llobregat, amb 18.900 euros (un 16,7% més que la mitjana de comarques), i el Garraf, el Vallès Occidental i el Maresme, amb un interval d'entre 18.400 i 18.600 euros.

Tal com es pot observar al mapa inicial, són sobretot les comarques de la regió metropolitana aquelles amb una renda superior, així com l'Aran, bona part de la Catalunya Central i de les comarques gironines -excepte l'Empordà i la Selva-. En canvi, la zona de les Terres de l'Ebre, Ponent i l'Alt Pirineu agrupa aquelles per sota de la mitjana, en especial el Montsià, amb 13.200 euros, la Noguera i les Garrigues (14.300) i el Baix Ebre (14.500).


Com era de preveure, les diferències a nivell local són encara superiors i dibuixa alguns matisos a la distribució territorial. Els municipis amb una renda disponible mitjana superior són Sant Just Desvern (29.700 euros), Matadepera (28.100), Alella i Cabrils (27.600), Cabrera de Mar (26.100) i Sant Cugat del Vallès (25.800), els quals més que dupliquen aquells que estan a la cua, Ulldecona i Aitona (12.100 euros), Lloret de Mar (12.300), Salt (12.400), la Sénia (12.500), la Pobla de Mafumet i el Perelló (12.700).
 


Més enllà de la primera imatge comarcal de divisió força clara per damunt i per sota de la mitjana, alguna municipis de zones teòricament més riques apareixen en vermell, especialment Santa Coloma de Gramenet, Sant Adria de Besòs i Badia del Vallès, a l'entorne de Barcelona. També hi ha alguns contrastos notoris, com la ja esmentada Salt, envoltada de municipis més rics, o Gurb, amb una renda mitjana de 25.700 euros, al costat de Manlleu, amb 15.400, mentre que Alpicat és l'únic poble del Segrià per sobre la mitjana municipal. Les dades només estan disponibles per a municipis de més de 1.000 habitants, però així i tot cal tenir en compte que, en els petits, la mitjana pot estar esbiaixada per riqueses puntuals molt elevades.

Evolució de la renda


L'estadística també permet observar quines comarques han incrementat més la renda disponible mitjana. Totes la van augmentar l'any 2018, però qui ho va fer més va ser el Gironès, amb un 7,3%, seguida per l'Aran (+7%), l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça (+6,6%) i la Terra Alta (+5,8%), molt per sobre del que ho van fer el Berguedà (+1,8%), l'Alt Empordà (+2,1%), el Moianès (+2,4%) i el Segrià (+2,6%). Fins d'aquí un any, però, no es podrà analitzar l'impacte del primer any de coronavirus.

Aquesta estadística es calcula i evoluciona des del 2010 i, durant els 10 anys que s'ha ofert, la comarca on més ha crescut la renda disponible mitjana és clarament l'Aran, on ho ha fet un 22,5%, motiu pel qual ha passat de situar-se en el lloc 30 del rànquing al 15è, en aquest període. Per darrere, a la Terra Alta ha augmentat un 15,7% i ascendint de la posició 41 a la 36, mentre que el Priorat ha passat de la 35a a la 29a i la Selva, de la 37a a la 32a. Al capdamunt, però, sempre s'hi ha trobat el Barcelonès i, a la cua, el Montsià, tal com es pot comprovar al següent gràfic.
 



L'Idescat també ofereix dades sobre els components principals dels ingressos analitzats, per analitzar quins han tingut més pes a cada lloc. Així, els salaris van representar el 58,8% del total a Catalunya, però sobretot van sumar el 62,2% al Gironès i el 61,6% al Baix Llobregat. Mentre, de mitjana, les rendes professionals i empresarials (en el cas d'empreses unipersonals) i els lloguers van suposar el 21,4% d'ingressos, a la Cerdanya aquestes van ascendir al 33,9% i al 31,6% al Pallars Sobirà. Finalment, les prestacions van equivaldre al 19,8% dels ingressos, però van tenir un pes més rellevant al Berguedà (29,9%) a la Terra Alta (26,9%) i el Ripollès (26,4%).
 


Els components dels ingressos a nivell local, de nou i com és lògic, ofereix majors desviacions. A diversos municipis, el percentatge que representen els salaris superen el 70%, especialment Gurb (73,1%), Guissona, Fornells de la Selva (72,3%) i la Pobla de Mafumet (71,6%). Les rendes professionals i lloguers s'eleven fins al 42,6% en el cas de la Vall de Boí, i també tenen un pes notori a Batea (39%), Montferrer i Castellbò (36,7%) i Cadaqués (36,3%). Finalment, bona part dels ingressos es basen en prestacions socials -entre les quals, atur i pensions- a la Pobla de Lillet (40,2%), Cercs (38,4%) i Cardona (33,5%).
 

 

 

Participació