L’ONU escull les Terres de l’Ebre com a primer territori al món on avaluar la resiliència

Amb esta prova pilot, l'ONU-Hàbitat vol adaptar el seu Programa Global de Resiliència urbana a territoris extensos i no només a ciutats com fins ara

Imatge de la zona de la Marquesa.
per Redacció, Terres de l'Ebre | 26 d'abril de 2022 a les 17:07 |
Les Terres de l’Ebre són el territori escollit per a la prova pilot que ONU-Hàbitat vol impulsar per adaptar el seu Programa Global de Resiliència urbana a territoris extensos i no només a ciutats, com s’ha fet fins ara. El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ho ha anunciat avui a Nova York, on ha signat un memoràndum d’entesa amb la directora executiva d’ONU-Hàbitat, Maimunah Mohd Sharif. Puigneró es troba estos dies a Estats Units amb motiu de la celebració de la reunió d’alt nivell convocada pel president de l’Assemblea General de l’ONU per a l’implementació de la Nova agenda urbana.
 

El Programa Global de Ciutats Resilients té l’objectiu d’incorporar la resiliència urbana en les polítiques d’urbanització sostenible. El Programa està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’Acord de París contra el Canvi Climàtic i la Nova Agenda urbana.
 

Este programa de Nacions Unides ajuda les ciutats, i ara als territoris, a augmentar la seua resiliència diagnosticant l'estat del seu sistema urbà davant els reptes territorials, econòmics i socials; impulsant accions, i construint coneixement conjunt amb el territori per a la formulació de polítiques.
 
Per aconseguir-ho, empra una metodologia amb diverses fases. La primera és la recollida d’informació sobre la zona, amb la participació de tots els actors del territori, seguida d’un diagnòstic de les febleses i les oportunitats davant de les transformacions econòmiques, territorials i socials. Després, experts del l’ONU ajuden a elaborar les recomanacions d’actuacions prioritàries.
 
Estes recomanacions van en la línia de gestionar els riscos de les diverses transformacions que encara el territori, adaptar-s’hi i planejar el desenvolupament sostenible de la zona amb la implicació de tots agents del territori, tant des dels diferents nivells d’administracions com de la societat civil.
 
Les Terres de l’Ebre, un territori a preservar
 
Fins ara, la metodologia del Programa s’ha provat en ciutats i entorns urbans molt diferents de tot el món, de diverses grandàries, situacions geogràfiques i contextos climàtics, com Dakar, Asunción, Medellín o Barcelona.
 
Ara, ONU-Hàbitat i la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Nació Digital i Agenda Urbana, col·laboraran per adaptar la metodologia del Programa a territoris i àrees més extenses que les ciutats i que presentin també vulnerabilitat davant el canvi climàtic. L’objectiu és adaptar els indicadors i les recomanacions a esta nova escala de treball, tenint en compte que també involucrarà actors més diversos i diferents escales de govern.
 
Les Terres de l’Ebre són un entorn fràgil a preservar i complexe, que combina zones de gran valor natural amb àrees urbanitzades, esdevenint un territori idoni per aquesta primera prova pilot a nivell global. En este sentit, el vicepresident Puigneró ha explicat que es tracta de ”quatre comarques amb singularitats molt diferents”. “Es tracta de veure com apliquem l’Agenda urbana no només a una ciutat sinó a un sistema de municipis molt diferents però interconnectats”, ha afegit.
 
Segons la directora general de Nació Digital i Agenda Urbana, Maria Galindo, “les Terres de l’Ebre tenen gran interès per a les Nacions Unides pels seus reptes econòmics, socials i demogràfics, que les converteixen en un lloc idoni on desenvolupar este projecte” pilot. Alguns d’estos reptes que s’analitzaran són “l’existència d’un entorn natural fràgil que cal preservar” on també hi conviu “l’economia tradicional juntament amb noves oportunitats econòmiques”, els “reptes poblacionals”, molt diferents als municipis de l’interior dels de la costa, la “identitat específica” de les Terres de l’Ebre o “el repte energètic, quan tanquin les centrals  nuclears”, ha enumerat Galindo.
 
El programa dura 4 anys. Durant el primer any, es treballarà en la recollida de dades i la diagnosi de la situació de les Terres de l’Ebre mitjançant el treball conjunt amb els experts de Nacions Unides.
 
Memoràndum d’entesa
 
La prova pilot a l’Ebre s’emmarca en el memoràndum d’entesa entre ONU-Hàbitat i el Govern català, representat pels departaments de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i d’Acció Exterior i Govern Obert, que ha signat avui el vicepresident Puigneró.
 
Segons este acord, el Govern català contribuirà amb 1,2 milions durant quatre anys al manteniment a Barcelona de la seu del Programa Global de Ciutats Resilients, aportats a parts iguals entre els dos departaments. De la seua banda, ONU-Hàbitat utilitzarà Catalunya com a model per a l’enfoc regional del Programa Global de Ciutats Resilients, a través del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. El Departament d’Acció Exterior i Govern Obert donarà suport a les actuacions que desenvolupe el Departament de Polítiques Digitals i Territori.
 
En matèria d’acció exterior, l’acord amb ONU-Hàbitat reflectix l’interès de la Generalitat en l’atracció i el manteniment de programes i iniciatives d’àmbit global vinculades a les Nacions Unides a Catalunya. En este sentit, el Govern vol que Catalunya se situe com un espai de referència en l’establiment de seus i programes d’organismes internacionals i com a lloc de celebració de cimeres globals. El Programa Global de Ciutats Resilients de Nacions Unides és, doncs, un exemple que plasma esta voluntat.
 
El tret de sortida del projecte es va donar el passat 22 d’abril en la primera trobada informativa dels representants de la Generalitat i l’equip d’ONU-Hàbitat, que va tenir lloc al Recinte Modernista de Sant Pau, seu del Programa de Ciutats Resilients.

 

Participació