Els aiguats de diumenge han deixat imatges esgarrifoses per la força amb què l'aigua acanalada passava pels nuclis urbans. Són imatges que graven els veïns des de balcons i finestres, negra nit, amb les càmares dels mòbils a mà. Al camp no hi ha gent que ho enregistre, i l'espai és més ample, però els danys als camins són "escandalosos", moltes finques estan del tot regirades, i les collites d'olives i crítrics, dos dels conreus principals al Baix Ebre i al Montsià, perillen. 

Ricard Guimerà és veí de Mas de Barberans i té 49 anys. Alguns dels olivers que conrea ja els cultivava el seu rebesiaio, altres arbres els va plantar el seu iaio, i el pare. Ell segueix la tradició familiar i sap que dedicar-se a la pagesia comporta sacrificis i incerteses, però d’aquí a haver de lluitar contra un clima que no té pietat hi va un tros. Enguany ha estat per desesperar-se: “Les dos calorades de l’estiu ja van portar la collita d’olives al límit, i ara això?.

Quan diu “això” es refereix a tres aiguats en sis setmanes, un per quinzena. Ell, que té espargits per les finques diversos pluviòmetres, té mitjanament controlat l’abast de les precipitacions: “En el primer ens van caure uns 70 litres per metre quadra, al segon, 80 litres, que van caure molt més ràpid, i ara en algunes zones he trobat dos vegades els pluviòmetres de 80 litres sobreeixint, o siga com a mínim 160 litres, perquè la resta que va caure no ho puc saber perquè va saltar dels medidors”.

Tal com explica, la collita havia patit dos calorades de diversos dies a 40 graus a l’estiu, tan extrema que es començava a assecar, i se’n va perdre un 40%, explica. Després es va recuperar amb les primeres aigües, “i ara que ja teníem la terra arreglada per començar i només ens faltaven alguns tractaments, un d’ells clau per evitar la podridura de l’oliva, ens trobem amb este disbarat d’aigua seguit, no podem entrar a les finques a fer el tractament i tenim poc marge de maniobra, perquè en dos setmanes sol entrar el vent de dalt i habitualment comencem a collir”. Així les coses, tenen clar que com a mínim la qualitat se’n ressentirà, i molt, i el preu de retruc. "Ens toca començar a assumir que això ha vingut per quedar-se", adverteix.

I això per no parlar de l’estat de les finques, que els obliga a refer molts treballs en el moment en què puguen accedir-hi. Ara estan amerades d’aigua, i els camins, destrossats. L'alcaldessa, Daniela Lleixà, explica que les pluges de diumenge al poble van ser "un disbarat", amb més de 300 litres per metre quadrat i dos pics en què es van superar els 40 litres en mitja hora. En conseqüència, ha quedat destrossada bona part de la xarxa viària agrícola que just s'havia pogut arreglar la primavera d'enguany amb els ajuts de la dana de 2023. Al barranc del Llop, també conegut com el barranc del Canyaret, la força de l'aigua s'ha endut l'estructura de formigó i pedres enormes, de manera que els veïns no poden accedir a les finques de la zona.

Danys "escandalosos"

La situació al Mas es repeteix a molts pobles del Montsià. “Crec que no deu quedar cap camí sencer, els danys son escandalosos”, afirma Rafel Verdiell, pagès i membre d’Unió de Pagesos. “Portem tres caps de setmana seguits, és desesperant, havíem arreglat camins que es van perdre l’altra vegada i han tornat a quedar desfets”, reitera. “Les collites ara estan en perill pels fongs, la d’olives i també els cítrics, tenim urgència per entrar a fer els tractaments, però no podem accedir”, lamenta. Verdiell diu que no poden valorar encara "si serà suficient" el primer paquet d'ajuts que va anunciar el president Illa aquest dilluns, 10 milions d'euros de recursos directes i una línia de crèdit de 50 milions d'euros. El representant d'Unió de Pagesos avança que l'organització intentarà aconseguir una línia d'ajuts com la que es va donar per la sequera, uns recursos que poden sortir del fons agrari, que es nodreix dels Fons