Fa nou anys, van confluir alguns camins vitals a Bot, i es van creuar algunes converses. Entre causalitats es va gestar el festival de cinema de la Terra Alta in-FCTA, una quimera que ha posat este poble de mig miler d’habitants en el mapa cinèfil del nostre país. A les pel·lícules passa que si alguna història no està escrita, s’escriu. I fa nou anys que l'escriu un col·lectiu veïnal esperonat per l’actor Ivan Messeguer, que va anar a petar a Bot per aquelles coses de la vida. Parlem amb la portaveu de Sorolla't i codirectora del festival, Úrsula Agut.

Anem a l’origen, on està la zona zero d’in-FCTA?

Fa anys que el col·lectiu Sorolla’t movia activitats en moltes disciplines sempre relacionades, amb el món de la cultura i la dinamització cultural de la nostra zona. I un dia, després d’una projecció de cinema a la fresca que oferia Josep Mulet –la persona que inspira tota la trajectòria cinematogràfica al poble- l’Ivan em va dir que amb tot el que féiem mai ens havíem parat a fer res relacionat amb el món del cinema, més enllà de projeccions. Ell es referia a anar més enllà, a algun tipus de mostra, on hi entrés la creació. I així va sorgir la proposta de fer un concurs de curtmetratges, una cosa petita, i projectar un llarg que ell havia protagonitzat just aquell any.

Heu persistit, i són nou anys provocant impulsos culturals des de la perifèria. Què us mou?

Som on estem perquè creiem que la cultura és allò que ens fa ser, allò que ens permet entendre, interpretar, transformar la realitat, que és motor de benestar i que ens aporta molts beneficis individuals, comunitaris, socials. Per tant, sí que pensàvem que era rellevant continuar endavant i aquí estem a les portes d'un aniversari l'any que ve per a la desena edició.

Que el festival tinga lloc al poble de Bot ens porta a pensar quina ha estat la relació històrica del poble amb el cinema, on ha persistit una sala ininterrompudament contra els temps...

Una sala que ens transporta a aquelles sales del passat, perquè tecnològicament no és que siga de les millors del món, però ens trasllada al passat en un racó privilegiat a on pots gaudir d'un cinema com sempre s'ha fet.

Fins a quin punt esta iniciativa té un punt de transformació social?

Una de les coses que in-FCTA defensa és fer cultura des de la perifèria com una forma de resistència i també com una forma de futur. Creiem realment que les veus que naixen fora dels grans centres tenen molt a dir. Per això també procurem donar espai a obres i creadors que treballen des d'una mirada de risc, també des d'una mirada feminista, i intentem apropar-nos al màxim a aquelles propostes que vinclen el territori, tot i que en el nostre encara no és fàcil.

Res s’acaba del tot.
Alguna cosa torna aquest estiu a la Terra Alta.

▶️ Del 3 al 9 d’agost, a Bot.
Tornem amb el de sempre, però res serà igual.

Fes-te ja amb el teu abonament a https://t.co/axiYf4viso (link a la bio).

El que no mor, no es pot enterrar.@chidolula pic.twitter.com/s1olIJ3cbF

— In-FCTA (@InFCTAFestival) July 21, 2025

Quines són les bases?

El festival es construeix al voltant de tres grans pilars. D’una banda, esta mirada més ampla, més profunda, que és també crítica, i de la voluntat de generar una experiència compartida que puga aportar estos beneficis socials dels quals parlàvem, per diversos motius. Perquè moltes vegades, el valor cultural que es relaciona molt amb les ciutats, sobretot per densitat de població, es valora molt sovint a través dels diners i del que pot generar. Però això, sincerament, considero que és una visió molt parcial, que no és gens global, sobretot perquè hi ha molts elements que s'han de considerar. Com el prestigi que genera, perquè la cultura fomenta una identitat col·lectiva que a tot arreu és necessària, però a la nostra zona, en què vivim una situació de despoblació evidentíssima, ens ajuda a fer valorar molt més allò que tenim i allò que podem fer. A més a més, el fet que existís una proposta com esta, que tingués l'oportunitat de poder-hi assistir, també porta un benefici indirecte, en el sentit que, si vull, puc anar.

Creus que a la vegada s'està construïnt un llegat per al futur?.

Exacte, al final sempre queda un pòsit cultural és tangible i també intangible, que pot transferir-se a les generacions futures. Procurem cuidar el component educatiu i, de fet, estem treballant de cara a la desena edició amb una col·laboració amb la URV per engegar un programa que anomenem Joves Programadors per a fer activitats formatives durant tot l'any. Volem formar jovent per a ser seleccionador i poder fer la valoració de les obres que hem arribat de la secció Talents.

Genereu sinergies dins la vostra comunitat?

in-FCTA té una capacitat de cohesió sobre la comunitat i d'atracció cap al territori on té lloc esta experiència cultural que porta a la creació de noves centralitats. I, evidentment, tenim ganes de generar estes connexions per col·laborar en la revitalització i en el reconeixement cap a un entorn que per a nosaltres és grandiós. Les oportunitats que ens aporta la cultura són totals i les implicacions, tant a curt com a llarg termini, s'han de considerar més enllà del que comentàvem, d'este impacte econòmic que és un, però no l'únic.

Tot i estos valors que té la cultura i que has anat citant, a través del lema sembla que teniu la impressió que s’intenta matar?

“Allò que no mor no es pot enterrar”, diu el nostre eslògan, una manera de sintetitzar la idea que les arrels, que el desig i la cultura viva en realitat no desapareixen. De vegades pot ser que semble que l'activitat s'ha adormit, però sempre retorna, resisteix, malgrat el soroll que hi puga haver pel costat. Més que parlar de dificultats, ens referim a la voluntat, a esta cosa que té la cultura, que sempre torna. Malgrat tot, sempre hi és.

Com és Bot estos dies?

És efervescent i és emocionant. És clar, jo ho visc des de dins i la mirada és una altra. A mi em passa una cosa, que és que cada any, després del festival, quan veus el resum que l'equip de programació prepara tan diligentment  i amb tota la seua amabilitat, que veus tot el que ha passat durant aquells dies, m’emociono, se’m posen els pèls de punta, perquè som capaços de generar una activitat tan enorme durant set dies. Este tipus d'esdeveniments són tan insòlits que jo crec que val molt la pena aprofitar-los i creure-hi i intentar que este projecte puga continuar endavant durant molt temps.

Hi hauria algun moment que, personalment, recordes amb més impacte?

Quan ens plantejàvem l'organització de la quarta edició, amb la covid, quan no es podia fer res, perquè estava tot tancat i els contactes havien de ser molt controlats i als rodatges hi havia tot un seguit de restriccions que s'havien de respectar. Però vam poder fer una gala amb els que anomenàvem els Amics d'Infecta, amb moltes persones que participaven des de casa enviant-nos vídeos, i altres que van venir presencialment i van formar part d'aquella situació artística tan poc convencional. Sempre ho recordaré com un moment molt especial.

Este és un festival de gènere, podríem dir que és multigènere, també multidisciplinari i fins i tot intergeneracional. Quina importància li doneu a esta creació de xarxes?

A mi m'agrada definir-lo com una experiència 360 en este sentit que tu comentaves. El cinema és el nostre punt fort però no només. A Infecta és també un parador gastronòmic comarcal, que difon la marca feta a la Terra Alta. També tenim música en viu, fem concerts dimecres, divendres, dissabte i als vermuts de migdia, que ens funciona a tall de networking, perquè és el moment en què talleristes del matí i els assistents tenen un contacte més de tu a tu. És una de les coses que intentem cuidar més, el tracte humà, la calidesa, que ens porta també a la zona en què estem. Aquí, en un poble com el nostre, que té vora 500 habitants, ens dona l'oportunitat de tractar tothom com si fos de la família. Llavors, tant artistes com públics s’hi senten molt acollits, perquè tenen estos espais per a compartides i per a vinclar-se, per a relacionar-se. També fem dansa a través de la creació comunitària, que vam començar l'any passat. Fem també performance d'artistes urbans que venen a fer les seues obres en directe.

Abans parlaves de formació, i els tallers al matí van en este sentit...  

Sí, els tallers del matí són experiències formatives que són tan vàlides per a persones professionals com per a persones aprenents. Sempre n'hi ha alguna que té un pèl més de classe magistral, com per exemple el mestratge d'Antuán Mejías, que és un dels personatges més rellevants dintre del món de la sonorització en el món audiovisual; tallers molt més experiencials, com per exemple el taller de Postals Vives, que impartirà Jaume Fargas; el taller de doblatge, amb Dani Albiach, l'Àngels Bassas, amb un taller d'interpretació; o els infantils, un espai de benestar amb la Cristina Gómez. Si vols, tens cada hora del dia ocupada.

Pel que fa al vessant competitiu, què destacaries?

Tenim diverses seccions competitives. La professional, amb directors que ja tenen una trajectòria rellevant dintre del món del cinema i que inclou els premis al millor curt, guió, actor, actriu i direcció. La secció Highland, amateur, que sempre ens dona moltes alegries perquè són creacions que tenen aquella cosa tan pura, de tot i no ser professional, posar-hi tots els recursos que puc, tota la creativitat, per aportar un producte que realment valga la pena projectar. També tenim l'in-FCTA Escoles, que és una secció en què escoles del territori presenten les obres que fan durant el període lectiu, i també permet gaudir els més petits del que és una experiència audiovisual i veure-la amb pantalla gran. La secció Talents, per als talents emergents. A més a més, tenim el guardó Infecta-fem, que és un guardó que donem a treballs dirigits per dones, per fer valdre esta feina i sempre en pro de l'equitat. Tenim també la secció Internacional, que és nova d'enguany. Amb esta secció volíem obrir una mica més els nostres horitzons a produccions que venen de fora.

Enguany també dediqueu un espai a la presentació de projectes audiovisuals en desenvolupament

Sí, és la primera vegada que organitzem el pitching professional. Hem seleccionat set projectes per presentar-los a una audiència composta per representants de festivals com el Rec o el Calella, productores com Atiende Films, la Charito Films i distribuïdors que venen a escoltar-los i a donar-los el seu feedback. N'hi ha que són curts i acabats que busquen poder desenvolupar un llarg. N'hi ha que busquen assessorament en el procés de producció del projecte. N'hi ha que només són idees que s'han de desenvolupar i per tant busquen finançament. N'hi ha d'altres que busquen distribució. Però sí que és un entorn que els posa molt fàcil poder establir estes relacions. Enguany ho fem en mode prova pilot de cara a reforçar-ho en la desena edició.

Ara que teniu els deu anys a l’horitzó, cap on voleu que vaja el festival?

A in-FCTA tenim clar que el territori no és només un escenari, volem que siga protagonista i volem avançar més en esta idea. També volem avançar en millorar la vivència artística que generem, obrir-nos més en el tractament de noves tecnologies. Un altre objectiu fonamental és la cura per la proximitat, el foment de vincles, l'aposta pel talent jove i innovador, pel risc artístic... in-FCTA és un lloc per descobrir el cinema que vindrà i cal donar suport a la creació amb veu pròpia i compromesa. Llavors intentarem millorar esta línia discursiva i expressar-la en cada detall, des de la programació fins als textos, a la il·luminació, absolutament tot.