Una església i un castell en ruïnes, una plaça que és
patrimoni arquitectònic de Catalunya i un dels principals ports del país. Esta és l’herència que el monarca Carles III va dixar al territori. Ah!, i un altre detall: el
nom del poble. “La Ràpita” d’origen àrab va passar a incloure un “Sant Carles” a la façana per dixar imprempta de la corona al topònim del municipi. Durant anys els rapitencs han utilitzat
Sant Carles de La Ràpita per firmar documents oficials, enviar paquets de correus i sortir a les notícies. Però popularment, de boca a boca, els veïns a l’hora de presentar-se al món ho fan amb un “soc de
La Ràpita”. L’Ajuntament del municipi ha organitzat una
consulta perquè els ciutadans decidisquen si volen continuar amb el nom oficial o canviar a la versió popular. Però com s'ha originat el debat? Què opinen els experts? Què implica el canvi de nom des del punt de vista històric? I des del punt de vista lingüístic i pràctic? Darrera el canvi de topònim hi ha raons històriques, personals, identitàries, polítiques o tradicionals. El debat, fins dimarts 12 d'octubre, està obert.
Un 20% de cens global a la consulta
L'elaboració d'un expedient votat al ple, una consulta prèvia sobre la viabilitat del nom proposat a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i una campanya institucional, són les passes del procés que
l'Ajuntament de la Ràpita ha posat en marxa per tirar endavant una consulta que "intenta donar resposta a un debat que des de fa dècades existix al nostre municipi", tal com indica
l'alcalde del poble, Josep Caparrós, d'ERC. El tràmit administratiu per dur a terme el canvi de nom s'ha fet amb un acord de tots els
partits polítics del consistori, que determina que la consulta serà vinculant si qualsevol opció obté un mínim
del 20% del cens global de la població amb poder de votació (majors de 16 anys empadronats al poble), la qual cosa suposa el vot, en números redons, d'un
2.500 rapitencs cap a una de les dos opcions.
Quin és el procés per canviar el nom d'un poble? Segons explica l'alcalde, es necessita un
acord de majoria absoluta al ple; quan este s'assolix es trasllada a la Generalitat, que prèviament demana un informe a l'
Institut d'Estudis Catalans; si el nom compleix amb la normativa de l'IEC -com sosté l'informe ja demanat prèviament-, s’aprova el canvi. "Els partits vam decidir, que tot i que administrativament ja teníem l'acord de ple, entenem que el tema és suficientment rellevant i identitari perquè la gent es posicione i fessem una consulta a la ciutadania", explica Caparrós. Tot i que la consulta no pot ser
vinculant per llei, "tots els partits ens hem compromès a fer-nos el resultat nostre".
"No és un expedient que surt del no-res, i de cop un dia ens despertem i diem "vinga! Anem a canviar el nom del poble!". No, és un expedient que administrativament s'està gestionant
des del febrer de l'any passat i té el suport de tots els partits", reitera l'alcalde. L'aprovació de l'IEC els va arribar el passat juliol, i el 20 de setembre van iniciar la
campanya institucional. De sobte a les parets del municipi ha aparegut cartelleria: “I tu, d’on ets? De La Ràpita o de Sant Carles de la Ràpita?”, els mitjans de comunicació han propiciat debats d'experts, entrevistes i cròniques sobre el contingut de la consulta, i les xarxes socials s'han abastit d'opinió ciutadana.
Segons l'alcalde, hi ha hagut
diferents intents per canviar el nom al llarg de la història: "Recordo als anys 90 que va haver-hi una campanya molt intensa amb samarretes i adhesius, però mai s'havia arribat a tirar endavant", comenta Caparrós, i afegix sobre la consulta que "el més important és que
la gent vaja a votar perquè el resultat tinga significat". Esquerra, amb majoria absoluta, és l'única formació de les quatre que composen el plenari
-amb Junts per la Ràpita
, Més Ràpita i el Partit Socialista
- que s'ha posicionat per una opció, La Ràpita, i veu la consulta com una oportunitat de "presentar-se al món amb el nom que has triat", ja que "moltes vegades el nom sí que fa la cosa".
Dimarts poden votar a la consulta gairebé 12.500 veïns. Foto: Aguaita.cat
Un municipi amb molta història
"Este establecimiento llevará el nombre de "nueva población de San Carlos". Estes van ser les paraules de Carles III l'any
1780, durant una
firma de documents amb motiu de les obres del port rapitenc. Port que havia de ser un dels quatre més rellevants del Mediterrani, i per comercialitzar amb
Amèrica, i que va decidir construir al territori juntament amb un canal de navegació entre la badia dels Alfacs i el
riu Ebre, la plaça principal, la bateria del mercat, l'Església Nova... i una població.
Però transportem-nos a l’inici. Els orígens del territori es remunten al s. IX, l'edat mitjana, amb la
presència musulmana. Són ells qui creen la
fortificació de la torre de defensa o ràbida, l'edificació on pregaven, d'on sorgix el nom del lloc. "La Ràpita és un terme genuí que sempre ens ha identificat aquí" explica la
doctora en història Noèlia Borràs, que afirma que el territori porta més anys anomenant-se "La Ràpita" que no "Sant Carles de la Ràpita", però que la
fundació del municipi naix a partir del
San Carlos. És a dir, que "els documents medievals que mencionen la Ràpita fan referència al monestir, la torre de defensa i el seu terme i heretat (propietat rústica), però mai a un
poble", explica clarament el tècnic del Museu del Mar de la la Ràpita, Àngel Pascual, en un article. La qüestió és que en aquella època, a l'Edat Mitjhana, la Ràpita no era cap municipi poblat, sinó un terme amb una torre i terres cultivades han llogarets disgregats habitats.
El 1097, encara sota domini àrab,
Ramon Berenguer III dona el territori al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i el 1150, son fill Ramon Berenguer IV conquerix el territori, al qual anomenaven
La Ràpita del Cascall. Al començament del s. XIV arriben els cristians, i les monges s'hi establixen en un convent. Així i tot, la fundació del municipi com a tal, arriba de la mà del Carles III, que veient el gruix d'obrers que es traslladaven per treballar en el seu projecte del
port dels Alfacs, i altres grans obres, se li va ocórrer repartir terres a la gent i promoure la construcció de cases. De fet, tal com explica Pascual al seu article, estos
obrers tenen molt a veure amb l'herència del poble, ja que d'ells provenen la majoria de cognoms utilitzats entre els rapitencs: Gasparin, Tomàs, Matamoros, Pascual, Querol, Vizcarro, Reverté, etc,
Per tant, la zona, durant els
primers anys com a poble oficial, al S. XVIII, es coneix com a San Carlos. I és a partir del s. IX que es troben documents i referències a la premsa amb
els dos noms fusionats: "San Carlos de La Ràpita". Esta unió té lloc perquè la gent mai va parar d'utilitzar la Ràpita, com ja era conegut antigament. "No tenim cap ordre que dictamine que a partir d'un
determinat moment ja no es diu San Carlos i passa a San Carlos de la Ràpita, sinó que va ser una fusió totalment natural que dura molts anys", explica Borràs. Però tot d’una, un dia com un altre... 14 d'abril del 1931. Arriba la
Segona República i amb ella l'eliminació de tota referència
monàrquica. Canvien noms de carrers. De places. De municipis. I San Carlos de la Ràpita passa a anomenar-se
La Ràpita dels Alfacs. Un curt període de vida va tenir este segon topònim, però un període molt intens, marcat pel republicanisme i
la Guerra Civil, fins a l'arribada del
Franquisme, amb qui va tornar a prendre seient el San Carlos de la Ràpita. Amb la mort de Franco i la transició, el nom es catalanitza i passa a ser Sant Carles de la Ràpita.
"A la Ràpita tenim el nom d'anar per casa i després el nom de mudar, l'oficial", diu Borràs citant a un historiador rapitenc. L'experta veu les
dues opcions com a vàlides, però defensa mantenir el topònim actual que fa referència a l'època pre i post fundacional i "representa l'etapa en què vam sorgir com a poble". "És veritat que és un projecte que es va quedar a mitges, els edificis no es van acabar... Però s'ha de posar en valor el nostre origen, durant la
Il·lustració, moviment de
raó i progrés. Va ser una època d'expectatives molt positives per a la ciutat. En un lloc on no hi havia res es va invertir molt per fer una de les places més grans d'Espanya a l'època, un edifici com
l'Església Nova, amb una façana monumental... Tenim uns edificis molt bonics i portar-ho al nom representa el llegat que heretem i d'on sorgim", conclou la historiadora.
Una campanya amb renom
Una part de la campanya institucional han estat els vídeos que diverses personalitats, a través del compte oficial de
Twitter de l'Ajuntament de la Ràpita, han divulgat per promocionar i garantir una millora de la participació en les urnes, com l'escriptor, cantautor i activista polític
Cesk Freixas, afincat a la Ràpita o els periodistes Mònica Terribas i Toni Cruanyes:
El component ideològic
"Natros el que tenim molt clar és que apostem per
La Ràpita", manifesta l'alcalde del municipi, emfatitzant la voluntat des d'ERC de modificar el nom. "Hi ha un Ajuntament
republicà, que fa la lectura política del nom", declara Borràs, que explica que enten perfectament als que "són super antimonàrquics i els molesta portar a un
borbó al nom", tot i que també defensa que "hi hagi gent republicana que defensa el nom sencer per altres motius". I és que tot i que alguns sectors ho rebutgen, la proposta de canvi ha propiciat un debat intrínsec entre monarquia i república, perquè a ningú se li escapa que el que desapareixeria del topònim seria el nom d'un borbó "autosantificat".
No valida tant les
motivacions polítiques del canvi de nom Àngel Pascual, qui opina que "si canviar el nom del poble ens fa més republicans, podem dibuixar bitllets a veure si som més rics", i es posiciona a favor de mantenir el
nom present, ja que, en la mateixa línia que el que explica Borràs, "engloba tota la història del municipi, des del ribat musulmà fins al monestir cristià benedictí". Pascual, que es postula com a "republicà,
demòcrata i independentista català", creu que relacionar un nom amb monarquia i un altre amb republicanisme "frega el nivell d'estupidesa i absurd", i llança esta pregunta: "Algú se sent musulmà perquè el nom de la Ràpita face referència a un centre religiós musulmà?" Segons ell es tracta d’un nom sense connotacions polítiques ni
religioses, i reitera que "no hi ha millors ni pitjors rapitencs, "tots som rapitencs i una opció és tan vàlida com l'altra".
Quina ha estat la motivació per canviar el nom del municipi? Pascual, descarta la
motivació històrica, "ja que els dos noms són històricament acceptables". Descarta la motivació ciutadana "perquè tampoc hi ha un moviment gran de població que demane el canvi de nom, com va passar amb el
transvasament de l'Ebre i la
Plataforma Castor". "No he vist balcons, manifestacions ni moviments veïnals reclamant el canvi", afegix. I per últim descarta també la
motivació lingüística, ja que citant a la filòloga del territori Carme Cruelles, el nom de La Ràpita necessitaria un complement per ser del tot correcte. "No sé si hi ha una motivació política, això ho sabran ells, però jo descarto la històrica, la ciutadana i la filològica", conclou el director del museu.
És "La Ràpita" lingüísticament correcte?
Pascual no és l'únic que ha citat a Cruelles per il·lustrar els seus
arguments en el debat. Carme Cruelles,
filòloga i escriptora molt premiada del territori, va escriure un article en el qual explicava que el nom de La Ràpita no és "incorrecte”, tal com ho avala l’informe de l’IEC sol·licitat per l’Ajuntament, però "tampoc
genuïnament català" perquè li falta un complement del nom al darrere. Segons la normativa catalana no és tan propi del català afegir un article a un
nom que acaba amb -a, i si es posa article, el recomanable és acabar amb un complement del nom.
Tot i que a les comarques del
Montsià i Terra Alta hi ha
casos, com La Galera o La Sénia, a la resta del territori català no és tan comú, ni ens trobem amb casos com "La Girona" o "La Lleida". Segons el seu recompte, la
tendència és que aproximadament el 70% dels
topònims de municipis acabats amb -a porten al darrere un complement del nom. Cruelles parla "d'autenticitat" de la
llengua catalana i també de distinció, ja que apunta que s'han arribat comptabilitzar fins a 35 denominacions de Ràpites. La filòloga s'ha decantat per l'opció de
La Ràpita dels Alfacs, per afegir este
complement del nom, distingir-se de la resta de pedanies i continuant mantenint part de la història del territori a la nomenclatura.
Toni Cartes, historiador i tècnic de Cultura, no veu que puga ser un inconvenient que altres
nuclis es diguen La Ràpita perquè "cap d'ells és un municipi i entenc que són escales diferents. La projecció que té el municipi de La Ràpita és diferent de
l’entitat municipal descentralitzada, que depèn d'un
municipi gran, com pot ser el cas per exemple de Sa Ràpita a Mallorca, ja que l'article salat ja marca la diferencia". Cartes defensa la
consulta perquè "esta discussió i soroll de fons que fa anys que s'arrossega, i surt de manera recurrent en
converses, quedarà aparcat durant uns anys a nivell polític", i entén que tota posició és vàlida, ja que "estem parlant d'identitat que no és mai una cosa objectiva".
La Ràpita dels Alfacs, l'opció que brilla per la seua absència
El municipi ha tingut històricament diverses nomenclatures, com La Ràpita a
l'època musulmana, Sant Carles de la Ràpita, després del
pas de la corona, i La Ràpita dels Alfacs, durant el període de la
República. Cruelles és una forta defensora d'esta última, que li haguera agradat votar "però no puc perquè la meua opció no es contempla". Cruelles creu que "pot ser
positiu el canvi del nom, perquè les coses canvien", i creu que "és un debat llarg que podria donar per a un any", que "s'ha fet mol de pressa" i "s'hauria d'haver donat
més temps per "fer una tria convençuts, ja que jo no la faré. Si voto Sant Carles no hi estic d'acord, si voto La Ràpita tampoc, i si no vaig a votar també em sentiré malament", confessa la
lingüista que creu, en referència als
percentatges de participació, que "si s'ha de consultar, el poble ha de tenir un pes important, una consulta tan dirigida no sé si té raó de ser".
"Soc partidari de què s'hagues pogut fer un primer
cribratge, preguntant quins són els
noms més volguts per la població i després fer una segona volta amb els noms més triats", defensa Pascual, i afegix que segons ell "s'ha creat un
debat paral·lel preguntant per què no s'ha fet això" i que "segurament tinguen raó, ja que hi ha noms que tenen prou pes com per ser mínimament escoltats o plantejats".
Però d'on prové
històricament Alfacs? Segons Noèlia Borràs, que declara també sentir-se molt còmoda amb esta opció, Alfacs és una paraula d'origen musulmà i significa "terra fangosa". Les
condicions físiques del terreny, una "costa del Delta que devia ser molt inestable, fangosa i inundable", van ser les que van donar el nom al
port dels Alfacs durant l'edat mitjana. Per tant, "també és un nom molt genuí, molt antic i amb molta
història", declara la historiadora.
I perquè l'opció no tenia cabuda a la consulta? Segons Caparrós "el debat sempre ha sigut entre La Ràpita i Sant Carles de la Ràpita" i "t'ho diu un
republicà a qui li faria molt de goig posar al meu poble el nom de la República". Segons l'alcalde, estos són els dos noms que
representen el municipi: "Quan anem pel món diem que som de Sant Carles de la Ràpita o de La Ràpita, com a molt del sud de Catalunya o d'allà al
Delta... geogràficament ningú entén on estan els Alfacs", reflexiona Caparrós, que també sosté que La Ràpita dels Alfacs es tracta d'una opció "des d'un punt de vista individual" que "no representa la sensibilitat majoritària de la
població".
D'altra banda l'absència d'esta possibilitat té una altra justificació per part del consistori: no fomentar la
divisió de vots. Tal com els van recomanar els
experts consultats, és millor que les opcions siguen binàries, perquè el resultat no s'acabe diluint. "No ens hem d'enganyar si hi ha una opció per assegurar que el nom seguisca sent Sant Carles de la Ràpita és posar
més de dos opcions", conclou l'alcalde. L'historiador Toni Cartes creu que la discussió del perquè no hi ha més opcions és "l'eterna discussió dintre de
l'esquerra, de la gent que té clar que vol
el canvi" i segons ell "que hi hague més opcions no crec que enriquisca el debat".
La consulta tindrà lloc després d'este cap de setmana en què la població celebra els seus orígens amb una festa molt popular. Foto: Aguaita.cat
Una qüestió de participació
L'Ajuntament de la Ràpita ha fet
dos consultes ciutadanes amb anterioritat, una sobre el destí dels baixos del parc de Garbí i una altra sobre els
pressupostos, totes dos amb una
participació molt baixa. L'alcalde reconeix que existix este "perill" i que "a la societat ens fa falta experiència en participació en processos democràtics", però també raona que "no és comparable decidir en què invertir una partida dels pressupostos a canviar el
nom oficial del teu poble" i sosté que està convençut que "la gent s'acabarà mobilitzant i participant en una decisió que ens implica a tots".
D'altra banda, respecte a les
consultes anteriors, existix al poble la crítica que no s'han acabat implementant els resultats. Sobre la primera consulta, a l'entorn de quin ús que es podria donar als locals inactius del
Parc de Garbí, que va comptar amb una participació d'entre el 6 o 7%, va guanyar "activitats diürnes i nocturnes". Tot i que seguixen tancats anys després, l'Ajuntament afirma haver negociat amb
Ports de la Generalitat les condicions econòmiques i haver-se reunit amb empreses interessades, però "no es va presentar ningú perquè
l'interès empresarial al Garbí no existix o no el sabem trobar", diu Caparrós. Pel que respecta a la consulta sobre els pressupostos, d'entre un 4 i 5% de participació, va guanyar fer "un arranjament a
l'avinguda dels Esports" amb una partida de 100.000 euros, i "vam ser més ambiciosos volent fent més que un arranjament, una
transformació" que no van poder tirar endavant perquè els autobusos necessiten circular per l'avinguda, i de moment estan pendents de la construcció d'una altra
estació de busos per part de la Generalitat, argumenta.
Però,
que passarà si a la consulta no hi ha prou participació? Si s'arriba al percentatge establert el resultat "s'aplicaria
automàticament per tots els partits municipals" i si no s'arriba, els grups "hauran d'analitzar i valorar el resultat per prendre una determinació". "Pot ser que no es toque res o que es toque i es modifique el nom", explica l'alcalde, que reconeix que sense consens "cada
grup polític, lliurement haurà de decidir que fa en un escenari post consulta", ja que "no és el mateix que una opció es quede a 1.200 vots que a 2.200".
“Pocsuc” rapitenc
Pot haver-hi dubtes sobre la
participació, o la possible mancança d’esta, a la consulta. Però és sabut per tots que al poble sempre hi ha un
invitat especial que mai falla a la festa: el “pocsuc rapitenc”. Si una cosa caracteritza al
municipi, tant o més com el seu nom, és el seu
humor i la capacitat d’aprofitar qualsevol circumstància per treure-li comicitat.
Un dels convidats a la conya local ha estat el popular
Rapitencsensefiltro, un personatge anònim nascut a Twitter el 2017 que es dedica a comentar l’actualitat “del terreno”.
Crític, provocador i font de bona part dels memes autòctons, Rapitencsensefiltro és com el santet de La Torreta: tot ho veu.
"Jo sempre he sigut partidari de La Ràpita, és molt medieval, molt com d'allà
detràs podem dir", explica el
personatge anònim a través del
doblatge d'un clip a Instagram. "Estàvem molt units i ara això que ens han fet anar a votar... mos hem separat una miqueta" confessa
l'influencer, al·ludint a la dissemblança d'opinions que s'ha generat arran la consulta. Així i tot, anima a la gent a votar "perquè estes coses només passen una vegada a la vida" i més "tenint en compte que esta vegada lo més segur és que no mos pegaran", ironitza el rapitenc fent referència a les
càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017 en el context del referèndum per la independència.
El
grup musical Lo Suís, Rosaleda i Ruso fa ja un mes que van
versionar el famosíssim 'América, América' de Nino Bravo per manifestar-se a favor de La Ràpita sota el cant de: “traieu Sant Carlos del nom / que això és la Ràpita. / Este poble és de la gent / no és
monàrquica”. I com que durant un tema d’uns tres minuts no hi ha temps per esplaiar-se, han qualificat de manera més concisa el pas del monarca al poble: “los projectes d'aquell rei no es van arribar a fer / no hi havia perra”.
Amb esta peculiar
reivindicació civil dixen clara la seua postura i aprofiten per donar valor als ciutadans rapitencs, que són els que realment han tirat el poble endavant: "
pagesos i mariners / se van fer el poble d'ells en molta entrega / junts lo van aixecar / i van formar aquesta preciosa terra".
El carrer parla
I com que el poble és dels rapitencs més que de ningú altre, que n’opinen estos
pagesos i mariners que “van formar esta preciosa terra”? Hem hagut de sortir al carrer per preguntar a la gent de peu quines
sensacions i judicis li neixen arran la
votació. Moltes persones han preferit donar la seua opinió des de l’anonimat.
"Preferixo
La Ràpita, perquè és el nom que faig
servir sempre", ens diu un estudiant universitari de 20 anys, que afegix també que és una opinió molt comuna entre els seus amics i entorn, que aposten per la versió pràctica del topònim. Una graduada en Llengües aplicades i estudiant de màster opina que "La Ràpita és el que més s'ha dit i s'ha mantingut durant més temps, per tant té sentit canviar-ho". Un estudiant de
l'Institut, de 17 anys, té voluntat de "canviar el nom d'una vegada perquè res que tinga a veure amb la
monarquia ens representa". Una infermera de 56 anys opina que "particularment m'agrada La Ràpita dels Alfacs, però que com no està com a opció escolliré La Ràpita, perquè és el nom que millor ens
identifica". Una administrativa de 55 anys diu que "La Ràpita és com sempre ho he expressat i estic d'acord si es pot canviar.
"Veig que hi ha altres
prioritats al poble que canviar el nom, perquè ja utilitzo La Ràpita. Que he de fer? Escriure una carta? Fa anys que ja no ho faig", diu entre rialles una veïna que està al punt de complir els 81 anys. En la
mateixa línia, la veïna del costat, també de 81 anys expressa que "soc
rapitenca i quan em pregunten d'on soc dic de La Ràpita, i em sembla que hi ha coses més importants per discutir. Qui li vulga dir La Ràpita que li diga, qui vulga dir Sant Carles també. Tot em pareix bé, però trobo que hi ha coses més urgents". Una psicòloga de 44 anys no creu "que siga una
prioritat la consulta, acabant de sortir d'una
pandèmia. Sempre ha estat el debat, però mai ha hagut una
reivindicació social pel nom oficial. Crec que respon més a questions polítiques i d'imatges que a una demanda ciutadana. No participaré".
D'altra banda estan els que
no es posicionen. "No tinc opinió sobre el tema, és un debat que no m'interessa", explica un autònom de 44 anys. Els que sí que es posicionen són Francesc de Miguel i Àlex Cervera, que han exposat opinions diferents a
Facebook. Tots dos s’han posicionat publicament, el primer a favor de mantenir el nom, i el segon de canviar-lo.
De Miguel, que té un
màster en Història Contemporània i es definix com a "rapitenc de tota la vida, de família pagesa i marinera" veu "perfecte que la gent pugue triar lo nom del seu poble, però no m’agraden les formes en què s’ha fet per promocionar més lo
canvi que la participació total". Afegix que "importa poc si l’altra opció participa o no, l’únic objectiu és que “La Ràpita” supere la xifra de 2.500 vots per a tirar endavant en la proposta" i que quan "els
historiadors han parlat, no se’ls ha fet molt de cas perquè no anaven amb la línia que interessa". Segons ell, votar "La Ràpita per tornar-li lo nom original al poble és una
falsedat des de l’interès o des de la ignorància i promou
la desinformació". De Miguel assenyala també a arguments com “La Ràpita perquè soc rapitenc” o “
La Ràpita perquè soc de La Ràpita” com a "poc consistents, ja que tota la resta que volem mantenir
lo nom del poble som igual de rapitencs i de La Ràpita".
Àlex Cervera,
professor de llengua catalana i exregidor, defensa "treure'ns el borbó de damunt" i creu que es tracta d'una oportunitat única, ja que "poques vegades el poble pot escollir el seu nom de forma
democràtica", així com recorda que el nom al s. XVIII va ser "
imposat pel monarca". De Carles III creu "no ens estimava tant", i recorda que "és el fill de Felip V, que el 1714 que ens va colonitzar a través de
la guerra de successió". "Hem de portar a La Ràpita lo nom d'un
borbó, tant anticatalanista, que va anar en contra de Catalunya i en contra del català prohibint-lo a tot arreu? No mos ho mereixem, els rapitencs tenim més dignitat" manifesta clarament Cervera i recorda les
càrregues policials de l'1 d'octubre i el posterior discurs de l'actual monarca Felip, amb el retrat de Carles III de fons, "que va deixar de banda als
ciutadans catalans agredits", que al municipi van ser més d'un centenar. Pel que fa a La Ràpita dels Alfacs? És una opció que li agradaria, "però els que volem treure Sant Carles del nom
dividiríem el vot contrari".
“I tu, d’on ets? De La Ràpita o de Sant Carles de la Ràpita?” El pròxim
dimarts dia 12 els rapitencs tenen una
cita històrica, d’estes que com diu el Rapitencsensefiltro, “sols passen una vegada a la vida”, perquè darrera del
topònim hi ha història, patrimoni, sensibilitat, identitat.