13
de gener
del
2021
Actualitzat
el
14
de gener
a les
10:19h
Les Terres de l'Ebre és on més s'usa el català diàriament del país. Amb un 89,6% de població que l'utilitza cada dia, és l'única demarcació catalana on la majoria de la població (més del 55%) el parla gairebé sempre. "És un referent d'entorn i de cohesió social que afavoreix i facilita la incorporació dels ciutadans a la llengua pròpia del país", ha destacat Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística. En canvi, l'Ebre se situa per darrere de l'Alt Pirineu i les Comarques Centrals en coneixements lingüístics. Els percentatges es van reduir a l'enquesta de 2018 pels canvis demogràfics del territori, sobretot pel despoblament i l'increment destacat de ciutadans nascuts a l'estranger (+22.460 respecte a 2013).
Com ha assenyalat Franquesa, la demografia i els usos lingüístics és un binomi que va molt lligat i a les Terres de l'Ebre s'ha reflectit en l'enquesta d'usos lingüístics de 2018 amb l'envelliment de la població i el despoblament. Respecte al 2013, hi ha un lleuger descens de gent que entén el català (96,1%), que el sap parlar (88,5%) o que el saben llegir i escriure (70,9%), però els percentatges segueixen sent molt més alts que la mitjana catalana.
La directora general ha apuntat que en aquest període (2012-2018), les Terres de l'Ebre ha estat l'únic territori de Catalunya que ha perdut població -de totes les procedències-, ha crescut la població ebrenca nascuda a l'estranger que es concentra sobretot en les franges d'edat actives laboralment, però s'han reduït els ebrencs nascuts al país (-502) i sobretot els ebrencs nascuts a altres llocs de l'Estat (-2.357).
Per a Franquesa, una de les dades més remarcables és que més de 30.500 habitants de les Terres de l'Ebre (una cinquena part de la ciutadania) que no tenen el català com a primera llengua familiar el saben parlar. "La llengua flueix i funciona amb molta naturalitat al territori. El 60% dels nascuts a l'estranger a les Terres de l'Ebre diuen que volen continuar aprenent la llengua, que en volen saber més i és que l'Ebre és un entorn en què l'ús diari del català és important, raneja el 90%", ha apuntat la directora de Polítiques Lingüístiques.
De fet, en l'enquesta es produeix la curiositat que el percentatge de persones ebrenques que usen el català diàriament (89,6%) és més alt que els que asseguren que el parlen (88,5%). "Això és un efecte que pot passar en territoris com l'Ebre en què la presència del català és tan alta i és tan important que hi ha persones que ens diuen: no el sé parlar prou, però el parlo perquè és la llengua d'ús habitual al territori i és la llengua que em parla tothom", ha explicat Anna Torrijos, tècnica del Servei d'Informació i Estudis de la direcció general.
A l'Ebre, un 18,7% de la població ha fet cursos de català per adults, prop de 30.000 ciutadans, i més de 101.000 habitants tenen el català com a llengua materna.
Com ha assenyalat Franquesa, la demografia i els usos lingüístics és un binomi que va molt lligat i a les Terres de l'Ebre s'ha reflectit en l'enquesta d'usos lingüístics de 2018 amb l'envelliment de la població i el despoblament. Respecte al 2013, hi ha un lleuger descens de gent que entén el català (96,1%), que el sap parlar (88,5%) o que el saben llegir i escriure (70,9%), però els percentatges segueixen sent molt més alts que la mitjana catalana.
La directora general ha apuntat que en aquest període (2012-2018), les Terres de l'Ebre ha estat l'únic territori de Catalunya que ha perdut població -de totes les procedències-, ha crescut la població ebrenca nascuda a l'estranger que es concentra sobretot en les franges d'edat actives laboralment, però s'han reduït els ebrencs nascuts al país (-502) i sobretot els ebrencs nascuts a altres llocs de l'Estat (-2.357).
Per a Franquesa, una de les dades més remarcables és que més de 30.500 habitants de les Terres de l'Ebre (una cinquena part de la ciutadania) que no tenen el català com a primera llengua familiar el saben parlar. "La llengua flueix i funciona amb molta naturalitat al territori. El 60% dels nascuts a l'estranger a les Terres de l'Ebre diuen que volen continuar aprenent la llengua, que en volen saber més i és que l'Ebre és un entorn en què l'ús diari del català és important, raneja el 90%", ha apuntat la directora de Polítiques Lingüístiques.
De fet, en l'enquesta es produeix la curiositat que el percentatge de persones ebrenques que usen el català diàriament (89,6%) és més alt que els que asseguren que el parlen (88,5%). "Això és un efecte que pot passar en territoris com l'Ebre en què la presència del català és tan alta i és tan important que hi ha persones que ens diuen: no el sé parlar prou, però el parlo perquè és la llengua d'ús habitual al territori i és la llengua que em parla tothom", ha explicat Anna Torrijos, tècnica del Servei d'Informació i Estudis de la direcció general.
A l'Ebre, un 18,7% de la població ha fet cursos de català per adults, prop de 30.000 ciutadans, i més de 101.000 habitants tenen el català com a llengua materna.