Biodiversitat

Catalunya ha perdut el 25% de la seua població animal autòctona en només 18 anys

La situació més desoladora està als rius, on la pèrdua d'exemplars supera el 54%

per Aguaita.cat , 10 de desembre de 2020 a les 13:23 |
Vol de flamencs a l'Encanyissada. | Sofia Cabanes
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya viu un declivi progressiu i generalitzat de la seua biodiversitat, segons es desprèn de l'informe Estat de la Natura de Catalunya 2020, que posa en evidència que les poblacions de vertebrats i d'invertebrats sobre les que es tenen dades de seguiment han perdut de mitjana un de cada quatre individus en els darrers 18 anys.

La pèrdua d'exemplars supera el 54% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls; el 34% en les d'ambients agrícoles i prats, i el 12% en les que habiten boscos i matollars., que ha destacat que Catalunya no és "aliena" a la situació d'emergència planetària. De fet, la tendència és la mateixa que a escala global, però de menor intensitat, ja que la pèrdua en l'àmbit mundial arriba al 60% des del 1970.


L'informe sobre l'estat de la natura a Catalunya 2020 ha estat elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i els centres de referència en biodiversitat, amb la col·laboració de més de 40 entitats. Està basat en dades i evidències científiques recollides per centenars de persones. Es tracta d'una recerca anàloga a la que fan Nacions Unides, la Comissió Europea i els països més avançats.

El document explica com la pèrdua d'animals al territori català està directament relacionada amb l'alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l'explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l'arribada d'espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. El motiu de fons d'esta tendència, segons l'informe, és un model socioeconòmic que intensifica l'obtenció de recursos en determinades àrees i n'abandona d'altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.


El treball destaca que Catalunya és un país cada cop més forestal. Tot i això, este augment de superfície forestal no respon a un increment de la millora de la biodiversitat. L'excés de boscos joves sense gestió forestal i la manca de boscos madurs fa que no es registrin millores importants en les espècies d'animals d'ambients forestals. A Catalunya, en una escala de maduresa de l'1 al 10, els boscos han passat de tenir un grau de 1,8 a 2,3. És una dada positiva però insuficient, ja que per assolir un bon grau de maduresa i crear ecosistemes complexes amb gran biodiversitat els boscos necessiten centenars d'anys.

De fet, l'informe conclou que les espècies d'animals més associades al bosc s'han mantingut força estables, mentre que les espècies pròpies de matollars han patit una davallada constant i molt pronunciada, sobretot en el cas de les papallones pròpies de matollars, que han disminuït un 57% des del 1995. Això és fruit de l'abandonament continuat de molts prats i cultius, que ha fet que la major part de la superfície que ocupaven estos espais hagi estat substituïda, primer per matollars, i ara per boscos en creixement.

Les poblacions d'animals que viuen en prats i ambients agrícoles han perdut un 34% dels seus individus en poc menys de vint anys. Les espècies més afectades de les que es disposa de dades a llarg termini són els ocells estèpics, que depenen de les terres de secà i dels camps en guaret, i les papallones diürnes de prats i pastures, que han caigut un 71%. Per revertir esta tendència l'informe recull la importància de mantenir i recuperar les pastures, les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els marges dels cultius i els guarets. En definitiva, un conjunt d'accions capaces de crear microhàbitats vitals per conservar la biodiversitat.

Les zones agrícoles estan immerses des de fa dècades en un procés dual a Catalunya: per una banda pateixen l'abandonament dels terrenys menys productius o abruptes i, de l'altra, la intensificació de l'agricultura en les àrees més productives i planes. Les xifres que recull l'informe indiquen que el consum de fitosanitaris s'ha doblat en 13 anys i la riquesa de plantes arvenses en camps de cereal (sovint batejades com a males herbes) ha caigut un 50% en les últimes dècades .

En el context d'intensificació agrícola es fa palès que determinades pràctiques associades a l'agricultura ecològica són beneficioses, perquè eviten l'ús de fitosanitaris de síntesi industrials i de fertilitzants químics, i utilitzen tècniques de rotació de cultius anuals més diversos. Actualment el terreny explotat amb pràctiques d'agricultura ecològica (excepte prats, pastures i farratges), si bé està en forta expansió a Catalunya, amb més de més de 61.000 hectàrees, encara representa només el 7,1% del total de superfície conreada al país.

La pitjor situació està als rius

L'activitat humana afecta greument els rius de Catalunya i, per tant, és on la biodiversitat n'està patint les conseqüències més crítiques. S'observa una regressió clara de les poblacions d'animals als rius i llacs, que han perdut més del 50% dels seus individus els darrers vint anys. A més, gairebé el 80% de les espècies avaluades presenta un estat de conservació desfavorable, especialment els peixos autòctons, que han perdut 9 de cada 10 individus a causa de la pressió dels peixos exòtics. Actualment es troben espècies exòtiques invasores en el 64% dels cursos fluvials i en el 73% de les zones humides.

A banda de les espècies exòtiques, les aigües continentals han patit els efectes de les captacions, la contaminació i l'artificialització, que afecta més de la meitat dels rius de Catalunya, amb ocupació de planes al·luvials i lleres, i amb la consegüent pèrdua de riberes i els hàbitats que les ocupen.

Malgrat que les aigües residuals urbanes, agrícoles i industrials contaminen encara el 45% dels cursos fluvials, el Pla de Sanejament de Catalunya ha millorat la qualitat de l'aigua de molts rius en els darrers 40 anys. Estes millores encara no tenen una repercussió directa en la millora de la biodiversitat a causa de la inèrcia dels sistemes biològics, però es detecten ja alguns indicadors positius, com la presència cada cop major d'invertebrats aquàtics. Esta millora s'aprecia fins i tot a rius com el Llobregat, exposat a múltiples impactes humans, on s'ha vist el retorn d'un animal emblemàtic com la llúdriga.

Sobreexplotació al Mediterrani

El document de diagnosi posa en evidència la riquesa de la biodiversitat marina a Catalunya, però hi manca informació bàsica sobre el seu estat per garantir-ne la conservació. La Mediterrània acull una elevada biodiversitat marina: en menys de l'1% de la superfície marina del planeta s'hi troba un 10% de totes les espècies marines, de les quals un 30% són endèmiques.

Ara bé, la sobrepesca, la pressió demogràfica a la costa i el canvi climàtic estan tenint impactes cada cop més importants sobre els ambients marins de les costes catalanes. En el cas de la pesca, l'informe apunta que, a nivell mundial, el 33,1% dels peixos d'interès comercial estan sent sobreexplotats, i que a la Mediterrània això també afecta altres espècies d'interès comercial com les gambes i els cefalòpodes. Així mateix, tècniques de pesca com ara l'arrossegament empobreixen el fons marí i atrapen espècies amenaçades de forma accidental. És el cas d'alguns peixos cartilaginosos (a Catalunya el 65% dels taurons i el 42% de les ratjades ja estan considerades en perill d'extinció), tortugues i ocells (sobretot les baldrigues).

L'informe destaca la importància de les reserves marines per a la recuperació de moltes espècies, posant d'exemple la Reserva Natural Parcial marina de les Medes, on han augmentat les poblacions de peixos, sobretot dins de la reserva, però també a l'àrea perifèrica.

Per altra banda, es constata que el canvi climàtic està tenint efectes evidents en el medi marí català, amb les proliferacions d'espècies associades a l'escalfament de l'aigua, com ara algunes meduses i algues filamentoses, i la recurrència d'ones de calor marines, que estan provocant episodis cada cop més freqüents de mortalitat massiva de diferents espècies. Estos episodis sovint afecten espècies amb interès comercial, com és el cas del musclo al Delta de l'Ebre.

173 espècies en risc d'extinció al planeta

A Catalunya hi viuen 173 espècies que estan considerades en risc d'extinció al planeta, de les quals més del 10% dels peixos, amfibis i rèptils. I, alhora, el territori català acull 245 espècies i 99 hàbitats d'interès comunitari, inclosos en les directives europees de protecció de la natura (Directiva Hàbitats i Directiva Ocells). El cas dels ocells és especialment destacable, ja que a Catalunya es troben fins a 89 espècies d'ocells d'interès comunitari de presència regular, que representen el 44% dels ocells inclosos en la Directiva Ocells, en tan sols el 0,7% de la superfície total de la Unió Europea.

Tot i això, al desembre es van publicar els resultats catalans que s'inclouen en el seguiment d'estes directives i que apuntaven que Catalunya havia d'enfortir les polítiques de conservació de la biodiversitat perquè el 75% de les espècies i el 58% dels hàbitats d'interès comunitari presentaven un estat de conservació desfavorable.

A principis del 2021 està previst que els governs del món i les institucions interessades en la conservació de la natura, en la Conferència de les Parts de la Convenció sobre Diversitat Biològica, facin balanç de resultats del darrer decenni i estableixin el que s'ha vingut a anomenar l'estratègia post 2020.

 

Participació